26 març 2016 Exposició “TERRY O’NEILL. El rostre de les llegendes” a l’Institut d’Estudis Ilerdencs

Conté algunes de les fotografies més cèlebres de Terry O'Neill, que ha centrat la seva carrera en el retrat

Fins el 24 d’abril es podrà visitar a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) de Lleida l’exposició “TERRY O’NEILL. El rostre de les llegendes”, una producció de Fundación Telefónica sobre la retrospectiva del fotògraf britànic, en el marc de la 22a Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. Organitzada per l’Ajuntament de Lleida i el Centre Llatinoamericà de Lleida. Aquesta exposició ha estat possible gràcies a Fundación Telefónica i a la col·laboració de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (Diputació de Lleida).

L’exposició, comissariada per Cristina Carrillo de Albornoz, conté algunes de les fotografies més cèlebres de Terry O’Neill, que ha centrat la seva carrera en el retrat, documentant així els moments més intimistes i naturals dels grans mites del cinema dels últims 60 anys, els grups de pop i rock que van marcar tendència musical en els 60 i 70 i les figures de la moda, sobretot, dels 90.

L’estil natural i inconfusible d’ O’Neill neix de la conjunció de dos factors: l’ús de la càmera de 35 mm. Molt més lleugera i còmoda de manejar que les habituals de l’època, i l’accés excepcional als fotografiats, amb els quals passava dies sencers com si fos un d’ells: “tots els fotògrafs feien servir encara les aparatoses càmeres amb grans planxes. Jo anava amb la meva petita càmera de 35 mm que molt pocs coneixien i que havia comprat a Fleet Street. Aquesta càmera, que em permetia fer les fotos de manera més espontània, discreta i directa, va ser com una porta de benvinguda a la fama”.

Segons O’Neill, hi ha tres regles imprescindibles per ser un gran fotògraf: ser el més invisible possible, tenir una gran paciència i saber combinar una gran discreció amb unes grans dots de relacions públiques.

Del Londres del swinging als astres de Hollywood

El Londres del swinging de la década delsanys 60, en plena efervescència cultural i social, va ser documentat i viscut per diversos fotògrafs de l’època, entre elsquals es trobava Terry O’Neill al costat de Terence Donovan o David Bailey. L’any 1963 va realitzar la primera fotografía dels Beatles per al diari Daily Sketch al pati del darrere dels estudis d’Abbey Road, on el grup gravava el seu primer disc, Please, please. A més de ser la primera fotografía dels Beatles que es publicava en premsa, també va ser la primera vegada que un grup apareixia a la portada d’un diari britànic. El tiratge es va esgotar. A aquesta fotografia, li van succeir moltes altres de grups musicals de l’època que començaven a desenganxar com els Rolling Stones, David Bowie o Elton John o supermodels com Jean Shrimpton o Twiggy, estrelles femenines que posseïen “una personalitat i carisma excepcionals”, segons O ‘Neill.

Quan O’Neill tenia vintanys, va decidir anar a Hollywood a retratar les grans estrelles. Amb l’ajuda dels seus amics Michael Caine i Richard Burton, O’Neill es va introduir al món del cinema i va retratar Clint Eastwood, Paul Newman, Groucho Marx, Ava Gardner, Steve McQueen ia la qual va ser la seva dona, l’actriu Faye Dunaway. Els astres de la gran pantalla van ser recollits per la mirada d’O’Neill i van formar part fins i tot del seu cercle personal. Però el més retratat al llarg de la seva trajectòria artística va ser el cantant Frank Sinatra, a qui va fotografiar durant 30 anys, des de la seva primera trobada a Miami, durant el rodatge de La dona de ciment (Lady in Cement, 1968).

Terry O’Neill

Terry O’Neill (Londres, 1938) va començar la seva carrera al departament de fotografia de British Airways a l’aeroport de Heathrow a Londres, on retratava als viatgers que arribaven al país. El 1959 va començar a treballar per al diari Daily Sketch a Fleet Street i el seu primer encàrrec fotogràfic va ser Lawrence Olivier.

A partir d’aquí, va retratar els inicis de les grans bandes de pop i rock dels 60 a Anglaterra. Després va iniciar a Hollywood una carrera com a fotògraf professional que li va permetre apropar-se als grans del cinema i retratar-amb un estil que l’ha caracteritzat al llarg de la seva trajectòria.

Terry ha estat guardonat amb la medalla de The Royal Society ‘s Centenary el 2011 “en reconeixement a la seva important contribució a l’art de la fotografia”. El fotògraf ha produït portades per a mitjans com Time, Stern, Paris Match, The Sunday Times Magazine, Vanity Fair i moltes altres publicacions al llarg de les sis dècades de trajectòria professional, a més d’haver creat pòsters per al cinema i portades d’àlbums que s’han convertit en icones.

En l’actualitat, el seu treball s’exhibeix en galeries nacionals i col·leccions privades de tot el món i promou els premis internacionals de fotoperiodisme que porten el seu nom.