La mostra, en tres eixos: família, obra política i paisatges amb ànima, és una de les actuacions de l’Any Victòria Pujolar Amat amb el qual el Govern reivindica i divulga la seva vida amb motiu que l’any passat es van complir cent anys del naixement d’aquesta republicana, antifeixista i comunista que va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat.

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge Mestre, va presidir el passat mes d’octubre l’acte central de l’Any Victòria Pujolar i Amat,  posant de relleu que “commemorar una dona que va viure la repressió i tortura ens porta a la memòria la lluita de tantes dones anònimes que van fer possible la construcció d’una societat més democràtica i també ens recorda la lluita encara avui de tantes dones perseguides, que fugen de la repressió política arreu i dones que també han estat empresonades avui i aquí”.

En l’acte d’inauguració de la seva obra pictòrica, la presidenta de l’Institut Català de les Dones ha posat de relleu la importància de tenir referents que obren camins: “cada vegada que recuperem, reivindiquem, posem una dona al centre estem creant i recuperant referents per totes les que som avui i les que vindran”.

Per la seva banda, la comissària de l’Any Victòria Pujolar Amat, Elvira Altés, ha indicat que “Fuster i Pujolar tenen molts paral·lelismes. Van ser lliures artísticament però això les va allunyar de ser reconegudes”.

La pintora i curadora de l’exposició Esther Rodríguez ha posat de relleu que “la mostra vol entendre Pujolar des de la seva vocació, moltes vegades interrompuda. La seva veu a través dels materials descobreix que la seva pintura és un diari visual de família i activisme polític”.

 A l’obertura de la mostra també han assistit familiars de l’artista.

Les pintures de l’exposició, que es podran veure a la seu de la Fundació Felícia Fuster (Carrer de Camps i Fabrés, 11, Barcelona) fins el proper dia l’11 de març, formen part de la col·lecció privada de la família.

Autoretrat. Dona davant balcó (1965)

Un somni fet realitat

Pintar i dibuixar va ser un somni per a Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921-Madrid,2017) que al final de la vida va poder fer realitat. Les circumstàncies que va travessar feien impossible desenvolupar aquesta activitat. Va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat, sempre canviant de casa, de poble i de país. En tot aquest periple va criar quatre infants, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i, mentre vivia a Bucarest, encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment poder pintar tot allò que vivia, com ella va dir: “La vocació et segueix ni que estiguis en moments difícils”. Va exhibir la seva obra a París, a Madrid i a Barcelona.