14 juny 2023 «Fer créixer plantes en l’obscuritat», la nova exposició del Bòlit Girona

La mostra parteix d’una ficció especulativa a partir d’una simple pregunta: com es pot generar vida en un entorn sense llum, sense energia?

Redacció.- L’exposició “Fer créixer plantes en l’obscuritat” aplega obres d’Azahara Cerezo, Xiana do Teixeiro, Emilio Fonseca, Joana Moll, Núria Nia, Playmodes, Manel Quintana i Stéphanie Roland amb el comissariat d’Ingrid Guardiola. La mostra es podrà visitar el Bòlit La Rambla i el Bòlit Pou Rodó fins el 8 d’octubre.

El planeta Terra es troba davant d’una pobresa energètica cíclica que s’ha cronificat. És una pobresa en l’àmbit de gestió, explotació i comercialització de recursos (combustibles fòssils, aigua, gas, minerals, energia solar…), però també personal: no tenim energia per fer gaire res més del que ja fem. L’excés de demanda energètica d’un sistema basat en la producció de creixement il·limitat té els dies comptats. El burn out individual i planetari és un fet. La liberalització del mercat energètic, l’acumulació de riquesa en les “zones de sacrificis” (guerres, zones nuclears, parcs eòlics…) i l’extrema dependència de dispositius tecnològics, han fet que l’energia sigui un dels grans reptes del segle XXI.

“Fer créixer plantes en l’obscuritat” parteix del context d’una modernitat crítica, aquella que té en compte la humanitat i les vides no humanes des de la seva interdependència. L’exposició mostra com cartografiar les infraestructures que sostenen una part de la nostra tecnologia i com entendre la seva implicació material i causal en el relat de la biodiversitat. Es tracta d’observar, analitzar i recrear aquestes tecnologies perquè, tal com ja apuntava Bruno Latour, mai vam ser moderns del tot si aquesta modernitat implicava l’ecocidi.

De fet, des del punt de vista de la ciència teòrica, la sociologia o les humanitats, aquesta exposició fa una revisió els segles XVI, XVII, XVIII, recuperant algunes pràctiques i discursos dels científics d’aquella època, que són posats en qüestió a través de sociòlegs contemporanis com Bruno Latour o activistes com Yayo Herrero, que des de l’ecofeminisme vol recuperar un materialisme inter-espècie, és a dir, descentrar l’home a l’hora de descriure, habitar i preservar la biosfera. Es tracta d’observar, analitzar i recrear aquestes tecnologies perquè, tal com ja
apuntava Bruno Latour, mai vam ser moderns del tot si aquesta modernitat implicava l’ecocidi. Latour, mort fa uns mesos, és una figura pionera del decreixement i la consciència medi-ambiental, que va fomentar el diàleg entre la ciència i les humanitats, amb un treball a partir de la noció d’ “ecosistema” (clau per entendre l’actual projecte del Bòlit).

Pel que fa a la tria d’artistes hi ha una combinació entre artistes locals, autonòmics i internacionals. Quatre de les obres que s’exposen són de nova creació (Playmodes,
Walkie Talkie Films, Azahara Cerezo i Manel Quintana), però també acull tres produccions ja fetes entre 2022 i 2023, una d’elles a Le Fresnoy (Stéphanie Roland), una altra de The Photographer’s Gallery de Londres (Joana Moll) i una altra de Cultural Rizoma de Celrà (Núria Nia). Les obres estan dividides en dos espais titulats “L’aparatosa màquina del món” (Bòlit-
LaRambla) i “Orientar-se amb Llum judiciosa” (Bòlit_PouRodó), dos versos del poema Primer sueño de Sor Juana Inés de la Cruz que té influències d’Athanasius Kircher, un dels pares de la llanterna màgica, matemàtic i astrònom.

Ambdós espais estan il·luminats per un ecosistema de llum de baix consum i dinàmic (la llum de la sala “respira”) ideat per Manel Quintana (Barcelona, 1975. Viu i treballa a Olot) que vol dotar d’energia més sostenible l’espai expositiu i parteix de la possibilitat d’invertir la disposició normal de la il·luminació per fer-nos conscients de la variabilitat de la llum, la incidència que té en la percepció i creació de l’espai que transitem.

Al Bòlit_LaRambla hi trobem 4004 de Joana Moll (Barcelona, 1982), una vídeo instal·lació que reflexiona sobre la possible correlació entre la ubiqüitat dels microprocessadors, l’augment de la seva potència computacional i l’acceleració de la pèrdua de biodiversitat. Segons un estudi, des dels anys setanta, que és quan es va dissenyar el primer microprocessador comercial de la història, l’Intel 4004, la humanitat ha exterminat el 50 % de les espècies del planeta.