07 gen. 2026, 11:22
Francesc Torralba guanya el Josep Pla amb Anatomia de l’esperança
La novel·la La ciutat de les llums mortes de David Uclés ha estat guardonada amb el Premi Nadal
Redacció.- Un cop més, coincidint amb el Nadal, s’ha fet el lliurament del Premi Josep Pla 2026 de prosa en llengua catalana que ha guardonat Francesc Torralba per la seva obra Anatomia de l’esperança. La novel·la La ciutat de les llums mortes de David Uclés ha estat guardonada amb el Premi Nadal 2026 a la seva 82a edició.
L’acte de proclamació es va celebrar ahir dimarts, com cada 6 de gener, en el transcurs del sopar literari tradicional a l’Hotel Palace de Barcelona.
El jurat del Premi Nadal de Novel·la 2026 l’han integrat Víctor de l’Arbre, Juan Luis Arsuaga, Inés Martín Rodrigo, Care Santos i Emili Rosales. La dotació econòmica del premi Nadal és de 30.000 euros. Aquest any s’han presentat un total de 1.207 obres procedents d’Espanya i de tot el món.
El jurat del Premi Josep Pla 2026 a la seva 58a edició l’han integrat Montse Barderi, David Bueno, Jaume Clotet, Manuel Forcano i Glòria Gasch. La dotació econòmica del premi és de 10.000 euros. S’hi han presentat 42 obres.
Anatomia de l’esperança, Premi Josep Pla
Què fa que alguns éssers humans s’aixequin cada vegada que cauen, mentre d’altres s’enfonsen en el desencís? On neix aquesta força misteriosa que, malgrat tot, ens empeny endavant? Francesc Torralba dissecciona en aquest assaig brillant i lúcid la natura íntima de l’esperança i la seva batalla constant contra el desànim.
A partir de la filosofia, la literatura i l’experiència humana Torralba explora els mecanismes que sostenen l’esperit quan tot sembla perdut. Amb una prosa clara i fonda, mostra com es construeixen horitzons, com renaix el sentit i per què necessitem, més que mai, aquesta confiança indestructible que ens manté dempeus malgrat tot.
Anatomia de l’esperança és un mapa imprescindible per orientar-se en temps d’incertesa i un elogi de la virtut que ens permet continuar creient en el futur.
Francesc Torralba i Roselló (Barcelona, 1967) és filòsof, teòleg i pedagog. És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1992), en Teologia (1997) i en Pedagogia (2018). Ha completat la seva formació amb estades de recerca a la Universitat de Copenhaguen i a la Universitat de Berlín, i és traductor de l’obra de Søren Kierkegaard.
És catedràtic acreditat de la Universitat Ramon Llull, on exerceix com a professor i investigador, i col·labora habitualment amb diverses universitats nacionals i internacionals. Ha dirigit i dirigeix diverses càtedres i institucions acadèmiques, entre les quals la Càtedra Ethos d’ètica aplicada i la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell.
La seva activitat intel·lectual se centra principalment en l’ètica, l’antropologia filosòfica, la filosofia de la religió, la pedagogia i la bioètica. És autor de més d’un centenar de llibres i de nombrosos articles publicats en revistes especialitzades, i ha estat director de revistes acadèmiques com el Ramon Llull Journal of Applied Ethics.
Forma part de diversos comitès d’ètica en l’àmbit sanitari, social i educatiu, i és membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu. És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos reconeixements, entre els quals el Premi Joseph Ratzinger, i l’any 2025 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Juárez Autònoma de Tabasco.
La ciutat de les llums mortes, Premi Nadal
La llum se’n va a Barcelona tot un dia, la solar i l’artificial. Només sobreviuen una subtil claredat que ningú no sap d’on procedeix i la resplendor del foc. Les Barcelones que han existit convergeixen i se superposen al mateix lloc: reapareixen edificis desapareguts i en sorgeixen d’altres del futur. En aquest territori on conviuen temps i mirades que no havien de coincidir mai, la ciutat queda desbordada per totes les seves èpoques.
El succés provocarà que un grapat d’escriptors i artistes tornin a la vida i es creuin en trobades improbables. Així, Picasso farà plorar Simone Weil i Cortázar retratarà Laforet; Miró envernissarà els transeünts; Bolaño s’avançarà a la seva mort, García Márquez fugirà en una barca i George Orwell protegirà Montserrat Caballé, Núria Espert i Jordi Savall dels projectils de la guerra. Enmig d’aquesta ruptura del temps, un fotògraf capaç de revelar amb la càmera el que encara no ha passat i molts altres personatges uniran les seves arts per intentar comprendre què ha passat i com recuperar la llum perduda.
A la seva nova novel·la, David Uclés construeix un relat en què la paraula, la pintura, la música i l’escena actuen com la consciència profunda de la societat; són elles les que poden il·luminar-la quan tot sembla perdre’s.
Una història enlluernadora, d?un autor tan innovador com únic, que recorda que la llum torna quan algú s?atreveix a imaginar-la.
David Uclés (Úbeda, 1990) és escriptor, músic, dibuixant i traductor. És l’autor de la novel·la La península de les cases buides (2024), el gran fenomen literari del moment, amb més de 300.000 exemplars venuts, que ha rebut els afalacs d’Ian Gibson, Gioconda Belli, Leonardo Padura o Irene Vallejo i ha estat reconeguda amb una vintena de premis, Crítica Andalusa, el Premi Dolç Chacón o el Premi San Clemente. També ha estat la candidata espanyola al Premi de Literatura de la Unió Europea i finalista de la Biennal Vargas Llosa. El 2024 va ser triada millor novel·la espanyola de l’any pel jurat de Babelia. Està essent traduïda a més de quinze idiomes i serà adaptada al cinema. Uclés col·labora amb La Vanguardia, El País, Diario Jaén i Cadena SER. La seva novel·la La ciutat de les llums mortes, la quarta en la seva trajectòria, va rebre la beca Montserrat Roig el 2022 i ha estat premiada amb el Premi Nadal de Novel·la 2026.
