30 des. 2019 El gran èxit de "La capsa vermella" amb més de 5000 fotos inèdites d'Antoni Campañà

Una gran troballa que ha deixat la Guerra Civil

Redacció.- Comanegra ha publicat el llibre de La capsa vermella. La Guerra Civil fotografiada per Antoni Campañà i ha tingut molt d’èxit.
El llibre es tracta de la darrera gran troballa que ha deixat la Guerra Civil, possiblement una de les últimes, ja que no deuen quedar gaires més materials inèdits per descobrir: unes 5.000 fotografies fetes per Antoni Campañà (experimentat reporter gràfic, molt conegut també per les seves postals i fotos esportives), on es retrata, amb gran sensibilitat, la Barcelona i la Catalunya en guerra. Curiosament, Campañà mai va tenir la intenció de publicar-les (a excepció d’algunes que sí que va utilitzar per il·lustrar portades i interiors de La Vanguardia en els moments més crus del conflicte) i les va guardar en una capsa vermella, que ara dona nom al llibre.
En el volum que publiquen a Comanegra, el reporter Plàcid Garcia-Planas i l’historiador Arnau Gonzàlez i Vilalta, ajudats pel fotògraf David Ramos, han fet una excel·lent feina d’edició, seleccionant les millors fotografies de la descoberta, contextualitzant-les i acompanyant-les de text. El resultat és un àlbum de fotos acuradíssim, que de ben segur esdevindrà un document de referència.
Amagades al fons d’una casa de Sant Cugat del Vallès que s’ha d’enderrocar hi apareixen dues capses vermelles. Es descobreixen més de 5.000 fotografies que Antoni Campañà Bandranas (1906-1989) va fer durant els tres anys de Guerra Civil. Un enorme fris de la vida en guerra d’un dels grans fotògrafs pictorialistes del país es desplega davant nostre. Republicà, catalanista i catòlic practicant, Campañà retrata una realitat tràgica i contradictòria, rica en matisos, amb contrastos que sovint són dolorosos. Des d’arcs d’esglésies víctimes de la iconoclàstia revolucionària fins a retrats d’àcrates tan atractius que els mateixos anarquistes en van acabar fent postals. Des de protestes per la manca d’aliments davant la Pedrera fins a soldats del Tercer Reich desfilant per la Diagonal. Acabada la tempesta, Campañà va enterrar les seves fotografies. No va voler que les veiés ningú, però no les va destruir. Un fotògraf no pot renunciar a allò que els seus ulls han vist i interpretat.