16 gen. 2011 Huis clos inaugurarà la Sala Atrium de Barcelona
El nou espai polivalent i de petit format és L'aparador D'un projecte integral D'arts escèniques i audiovisuals
Amb Huis Clos (A porta tancada), de Jean-Paul Sartre, s’inaugurarà el proper 26 de gener la primera temporada de la Sala Atrium (carrer Consell de Cent 435 de Barcelona). El muntatge està dirigit per Raimon Molins i signat per la companyia resident a la sala, on romandrà fins al 27 de febrer. Anna Alarcón, Patricia Mendoza, David Verdaguer i Miquel Barcelona integren el seu repartiment.
L’obra ha estat traduïda de nou íntegrament al català, ja que la traducció existent data dels anys 60 i feia servir un català allunyat de la realitat actual D’aquesta llengua. El text és una de les joies que el filòsof i premi nobel Jean-Paul Sartre va escriure en base a la seva doctrina filosòfica de L’existencialisme, i suposa una oportunitat única per tractar la llibertat i els actes propis com a eix central de la responsabilitat per transformar la pròpia biografia individual i col·lectiva. ?L’enfer c?est les autres’ (L’infern són els altres) ja clàssic de L’obra, resumeix una de les concepcions epistemològiques més actuals de L’home contemporani.
Sinopsi
El Garcin, la Inés i L’Estelle estan morts. Es troben, un darrera L’altre, en una habitació sense sortida. És un lloc fora de tota influència externa, estèril. En aquest infern trobarem doncs a un intel·lectual dubitatiu, una lesbiana proletària i a una dona jove casada amb un vell ric; tot sota L’entorn del món de les aparences. Amb aquesta situació comença el joc creuat i dialèctic de Sartre. Tots van descobrint les seves faltes, el seu passat, els seus orígens socials i al mateix temps la crua realitat del seu present, de la responsabilitat de la llibertat de la seva vida i dels seus actes. El joc dialèctic, sempre brillant, intel·ligent i amb pinzellades D’un humor existencialista i molt actual, marquen el ritme endimoniat D’aquest joc a tres bandes. La mirada denunciadora de L’altre sobre la vida i els actes de cadascun és omnipresent. Finalment els tres es descobreixen com les víctimes i els botxins D’ells mateixos i lligats indefinidament entre ells com així ho manifesta Garcin amb la famosa frase: ?L’enfer c?est les autres’ (L’infern són els altres).
