18 març 2026, 08:29
«Iberer. El món enigmàtic dels ibers» del Museu d’Arqueologia de Catalunya es presenta al MAMUZ Museum, a Àustria

Per primera vegada, els ibers són el centre d’atenció d’una gran exposició arqueològica a Àustria amb prop de 300 objectes

Redacció.- La cultura ibèrica arriba per primera vegada a Àustria. Després del gran èxit de la itinerància de l’exposició “Iberer” a l’Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig, a Suïssa, la mostra arriba al MAMUZ Museum de Mistelbach amb una museografia renovada i adaptada al públic familiar sota el títol “El món enigmàtic dels ibers”. L’exposició es basa en una de les col·leccions més rellevants sobre la cultura ibèrica del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) amb prop de 300 objectes arqueològics i ofereix una visió fascinant de la història dels pobles ibers. «El món enigmàtic dels ibers” es podrà visitar al MAMUZ Museum del 14 de març al 29 de novembre de 2026.

La inauguració va tenir lloc el passat divendres 13 de març i va comptar amb la presència del director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, i la directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Mònica Borrell, l’ambaixadora d’Espanya a Àustria i la delegada del govern català a la zona.

Liderada pel MAC i comissariada pel seu equip de conservadors i conservadores arqueòlogues especialistes en món iber, l’exposició és una coproducció internacional que compta amb la col·laboració de l’Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig, a Suïssa, i el suport de l’ambaixada d’Espanya a Àustria i la xarxa museística europea centrada en la creació i intercanvi d’exposicions d’arqueologia (European Exhibition Network EEN).

Prop de 300 objectes procedents de desenes de jaciments arqueològics de la península Ibèrica donen vida al món dels ibers —una civilització de fa més de 2.500 anys. Entre les peces destacades hi ha el tresor de plata de Tivissa, format per copes, bols i joies; vasos amb inscripcions en llengua ibèrica; figures votives de bronze; cranis enclavats; i escultures icòniques com el genet de la necròpolis de los Villares (Museo de Albacete) i les de l’Alcúdia d’Elx, al costat d’altres icòniques femenines.

“El món enigmàtic dels ibers” té el seu origen en la gran producció del MAC “L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització”, inaugurada al MAC Barcelona l’any 2021. La mostra va aportar una visió innovadora sobre els pobles ibers, estretament relacionats amb el museu, no només perquè Pere Bosch Gimpera, el primer director del MAC, va ser un dels pioners en llur estudi sinó també per volum i importància del seu conjunt patrimonial, integrat pels fons mobles de la institució, els jaciments arqueològics de les seus d’Ullastret i Olèrdola, i el coneixement aportat per les recerques que lidera. La mostra va fer itinerància a l’Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig, a Suïssa, l’any 2024, i va rebre més de 32.000 visitants.

Després del seu èxit a Basilea, per al públic austríac s’ha renovat la museografia amb una clara aposta pel públic familiar amb espais interactius —on poden dibuixar figures votives, estampar motius ibèrics, jocs de taula, una zona per a disfressar-se de cap a peus— perquè les famílies puguin explorar l’exposició de manera lúdica i participativa.

Bona part dels fons exposats són essencialment de les col·leccions del MAC (Barcelona, Olèrdola i Ullastret) i dialoguen amb altres peces de la Direcció General de Patrimoni,  el Museu de les Terres de l’Ebre, el Museu Arqueològic del Vendrell, el Museu d’Història de Sabadell, el Bisbat de Girona, la Fundació Museu Castell de Peralada, la Fundació Privada Duran-Vall-llosera, el Museo de Albacete i la Fundació Universitària La Alcúdia d’Elx.

Una comunitat extraordinària

Els ibers van viure a la península Ibèrica —l’actual Espanya, Portugal i una petita part del sud-est de França— i la seva cultura va prosperar entre els segles VI i I aC. No formaven una nació unificada, sinó una diversitat de comunitats amb llengües, artesanies i formes d’art pròpies, i una extensa xarxa comercial que incloïa contactes amb grecs i fenicis. Amb l’expansió de Roma, els ibers van entrar en el seu cercle d’influència i van ser conquerits durant la Segona Guerra Púnica (218–201 aC).

La seva civilització és considerada una de les més remarcables de l’Edat del Ferro. Influïts per les ciutats gregues, les tribus cèltiques i els comerciants fenicis, els descendents dels primers pobladors de la península van desenvolupar comunitats diverses, amb elits molt connectades, un estil de vida urbà i una artesania de gran nivell. Van deixar nombroses restes —moltes de les quals continuen plantejant enigmes avui.

Una escriptura plena d’incògnites

Arreu de la península Ibèrica s’han trobat més de 2.500 inscripcions sobre ceràmiques, àmfores, esteles de pedra i altres objectes documenten una cultura que abasta cinc segles. Malgrat que el seu sistema d’escriptura pot ser transcrit, encara no ha estat traduït. Recentment, els investigadors han identificat el sistema numèric ibèric, un pas important per comprendre la llengua.

Art i figures femenines

Les escultures ibèriques també plantegen un enigma a la recerca. La més famosa de totes és la Dama d’Elx, de la qual es pot veure una rèplica de bona qualitat a l’exposició. És una de les escultures més impressionants de la cultura ibèrica. L’original valuós roman al Museo Arqueológico Nacional, a Madrid. La misteriosa dama era una mortal, una figura mítica o fins i tot una deessa? Per què ens continua captivant fins avui?

Recursos naturals i artesania experta

A les regions ocupades pels ibers hi havia abundants jaciments de coure, ferro, or i plata, materials que dominaven i treballaven amb gran habilitat. Això va donar lloc a joieria delicada i vasos magnífics, d’alt valor comercial. Alhora, aquesta riquesa va atreure Roma i Cartago, el conflicte dels quals per controlar la península Ibèrica va comportar finalment la fi de la independència ibèrica.

Ullastret: una ciutat que torna a la vida

Al nord-est de la península es trobava la ciutat d’Ullastret, habitada entre els segles VI i II aC. A l’exposició es pot veure una reconstrucció virtual completa, que permet recórrer carrers i cases. La narració segueix un membre d’una família aristocràtica que recorda moments dramàtics de la seva vida a Ullastret. L’exposició presenta un fragment d’aquesta reconstrucció.

Materials complementaris

L’exposició compta amb l’edició d’un catàleg que es pot adquirir a la botiga del museu i un llibret d’activitats per a infants per a resoldre els enigmes de la cultura ibèrica en família.