01 març 2026, 09:00
Inauguració del cicle expositiu «20 minuts al marge»

El Bòlit inaugurarà el cicle el divendres 13 de març a les 19h

Redacció.- «20 minuts al marge», és un cicle d’exposicions del Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona. El cicle tindrà lloc del 13 de març al 6 de setembre i Bernat Daviu ha estat el curador.

El cicle

En ple agost de 2020, una nena de tres anys muntada en un unicorn inflable desapareix accidentalment a la platja d’una illa grega, arrossegada pels corrents del mar. Un ferri la localitza a alta mar, agafada fermament al flotador, i és rescatada sana i estàlvia. Però, i si la nena hagués decidit escapar-se? Qui no ha desitjat, en algun moment, desviar el curs de la història que li ha tocat viure?

Aquest cicle, a cura de Bernat Daviu, es desplega en tres exposicions concebudes com a capítols d’una novel·la coral. Les obres reuneixen relats i personatges que habiten els marges: figures que desafien els límits imposats, qüestionen els imaginaris dominants i es reivindiquen en contextos desidealitzats o distòpics. La ficció esdevé una eina per generar relats escapistes i metafòrics, alhora que crítics amb la realitat, des d’on s’articula un discurs sobre identitat, resistència i memòria.

Les tres exposicions del cicle —«Un joc de criatures», al Bòlit La Rambla; «Aquí mateix en un altre lloc», al Bòlit Pou Rodó, i «Maladaptive daydreaming», al Bòlit Sant Nicolau— comparteixen l’esperit més subversiu de les marginàlies. La marginàlia —paraula del llatí que significa «als marges»— era originalment un repertori divers d’elements escrits i, principalment, icònics, situats als marges de les pàgines dels llibres occidentals durant l’Edat Mitjana, que permetien al copista —més enllà d’exercir una funció aclaridora— una via d’escapament lúdica o satírica amb la qual evadir-se de la seva tasca monòtona i trencar amb la rigidesa del text principal.

Vint minuts és el temps que la nena de l’unicorn va passar desapareguda —o potser escapada— al mar. És també, segons diversos estudis, el temps mitjà que un visitant dedica a una exposició. El cicle “20 minuts al marge” proposa una immersió en relats dissonants que obren espais de qüestionament, desplaçament i possibilitat.

Un joc de criatures

Rafel G. Bianchi i Margit Kocsis
Amb la contribució d’Irene Pujadas
A cura de Bernat Daviu
Bòlit La Rambla

«Un joc de criatures», presentada al Bòlit La Rambla, és una exposició que estableix un diàleg entre la pintura de Margit Kocsis (Java, 1941 – Amsterdam, 1984), una instal·lació de Rafel G. Bianchi (Olot, 1967) i un text de l’escriptora Irene Pujadas (Sant Just Desvern, 1990).

Més enllà de la seva repercussió mediàtica com a model i actriu durant les dècades de 1960 i 1970, Kocsis -artista holandesa nascuda a Indonèsia però resident a Catalunya des dels anys 60 i estretament vinculada a Argelaguer, on va instal·lar el seu estudi- va desenvolupar una obra marcadament introspectiva, centrada en figures infantils inquietants que qüestionen i desarticulen la imatge idealitzada de la infància. Bianchi -que la va conèixer quan era nen- revisita l’obra de Kocsis prolongant i alterant els cossos dels seus retrats, per activar un joc amb allò que roman ocult i generar una tensió entre memòria i ficció.

En la instal·lació de Bianchi, aquests dibuixos de figures prolongades es converteixen en una col·lecció retallable que el visitant es pot endur, fruit d’una col·laboració entre l’artista i la dissenyadora Lola Mesalles (Barcelona, 2000).

La pintora holandesa esdevé també el punt de partida del text d’Irene Pujadas, que proposa biografies imaginàries de Margit Kocsis per reivindicar una obra pictòrica eclipsada tant per la imatge sexualitzada de l’artista que es va quedar en l’imaginari col·lectiu de l’època tardofranquista com per la seva prematura mort.

Aquí mateix en un altre lloc

Víctor Balcells, Andrea Gómez, Will Lee, Daniel Moreno Roldán i Sara Sadik
A cura de Bernat Daviu
Bòlit Pou Rodó

«Aquí mateix en un altre lloc», al Bòlit Pou Rodó, és una exposició que s’endinsa en realitats digitals que donen peu tant a derives com a narratives paral·leles i alternatives. La mostra col·lectiva reuneix artistes que exploren el món virtual com a espai de construcció identitària i política, a través de videojocs, intel·ligència artificial i cultures d’internet. Situats en la difusa frontera entre realitat i ficció, les obres aborden conceptes universals com la fragilitat emocional, el desig, l’amor o el sentit de la vida.

Sara Sadik (Bordeus, 1994) crea relats iniciàtics amb videojocs protagonitzats per joves estigmatitzats d’origen magrebí. A Khtobtogone, el procés d’autosuperació del protagonista esdevé un retrat íntim de la fragilitat emocional i del desig de transformació. A Acedia of Arcadia, Will Lee (Chicago, 1991), reflexiona sobre el buit que sent un gamer un cop complerts tots els objectius del joc. Andrea Gómez (Medellín, 1977) explora la perifèria dels entorns virtuals a Periferia, on avatars frustrats intenten traspassar els límits del metavers. Daniel Moreno Roldán (Barcelona, 1990), a través del seu videojoc Asdasd, fa una parodia dels «bullshit jobs» (feines de merda) per reflexionar sobre el treball sense sentit i la productivitat a l’era digital. A cavall entre el documental, l’assaig i la ficció, Victor Balcells (Barcelona, 1985) realitza vídeos amb eines d’intel·ligència artificial. Aquestes obres presenten històries que indaguen sobre la vida virtual i sobre la pròpia tecnologia utilitzada per produir-les.

Maladaptive Daydreaming

Elena Garrigolas
Amb la contribució de Mar Bosch
A cura de Bernat Daviu
Bòlit Sant Nicolau

«Maladaptive daydreaming», al Bòlit Sant Nicolau, presenta una instal·lació d’Elena Garrigolas (Girona, 1998) que combina pintura, dibuix i animació per explorar cossos que desborden els límits de l’humà normatiu. A partir d’una experiència vital marcada per la repressió emocional i la negació del cos, l’artista construeix un univers visual de surrealisme, sàtira i excés, poblat per figures antropomòrfiques i grotesques que aborden la contenció del cos, la culpa, els ideals de bellesa i la relació maternofilial des d’una perspectiva feminista.

A l’exposició, el somieig o fantasieig excessiu emergeix com una estratègia ambivalent d’escapisme i supervivència, entre el refugi i l’alienació. Un text del poeta Gabriel Ventura (Granollers, 1988), escrit per a l’ocasió i activat sonorament de manera intermitent, s’endinsa en aquest fenomen des de la ficció i l’especulació. Sobor és un relat curt, proper a una peça dramàtica, articulat a través de la conversa d’un adolescent amb una entitat misteriosa.