07 set. 2009 Eulàlia Valldosera, artista multidisciplinar
"Intento mirar cap a un públic més ampli"
L’obra de l’artista Eulàlia Valldosera (Vilafranca del Penedès, 1963) gira al voltant del cos humà i concep la llum com a eix generador dels seus projectes. Al llarg de la seva carrera ha treballat en molts dels camps de l’art, des de la performance a la pintura, passant pel vídeo i la fotografia. La barreja cultural és un dels fenòmens que l’impulsa a crear. El periodista Albert Mercader, en col·laboració amb la revista Bonart, entrevista Eulàlia Valldosera al seu estudi.
Eulàlia Valldosera sempre ha sentit una especial pels objectes D’ús quotidià, una predilecció per les formes i els usos se?n deriven. I és que, des de principis dels anys noranta, la influència del corrent conceptualista es va veure transformada en una crítica a L’objecte de consum, i perquè no dir-ho, també artístic. Les primeres instaL’lacions i performances li van permetre participar a les primeres edicions de les Biennals de Kwang-ju (1995) i Sydney (1996), fins a les més recents com São Paulo (2003) o Venècia (2001). La denúncia a L’objecte com a mercaderia D’intercanvi dins el sistema capitalista i totes les relacions de poder i control que se?n deriven són els temes que pengen dels seus projectes.
No obstant això, la recerca entorn el cos objectual i la seva projecció van més enllà de la simple projecció de la materialitat, aprofundint sobre L’exploració del cos i de L’autorrepresentació. El cos com a receptacle de la realitat exterior és la base per desenvolupar tot un seguit de treballs que exploren qüestions com la identitat, els rols de gènere i les febles línies que delimiten les relacions entre allò privat i públic. Tot un discurs que ha anat creixent en complexitat i en maduresa fins a despullar els mecanismes de poder i control que operen a la nostra quotidianitat.
Darrera les puntes de cigarret (El melic del món 1991?2001), els detergents, suavitzants (Aparences 1991?1996) i altres objectes (Envasos, 1996; Interviewing Objects, 1997?2008) hi ha un joc D’aparences al qual L’ésser humà ha sotmès i és sotmès, un joc de miralls on projectar-se i deixar-se reflectir. Obres com Devoció retratada (1998), Loop (1996), fins a L’últim treball Dependències (2008), creada per la retrospectiva dedicada pel Centre D’Art Reina Sofia. Dependències reprèn el caràcter performàtic de les posades en escena de Valldosera (recordem El període, 1996?2006). La instaL’lació fragmenta i reconstitueix les seqüències D’imatges, inunda tot L’espai desvetllant L’inconscient espacial en àmbits com el propi cos, els espais D’allò privat i per altra banda, L’espai exterior com a nova definició del espai públic.
Valldosera desvetlla L’allargada ombra del objectes que determinen i modelen la nostra identitat i els espais D’actuació, prenent com a punt D’ancoratge la dona. Aprofundeix sobre les sinèrgies i dualismes del ?cos’objecte?. El cos és L’element mediador imprescindible. El seu paper és el de dispositiu de control, resultat de la necessitat de definir la seva posició al món i paraL’lelament víctima del moviment continu D’una societat fetitxe moguda sota els designis de les aparences. Projectar-se als objectes i interpeL’lar-los és fer-ho a nosaltres mateixos (Forever Living Products #3, 2009). Una inconscient necessitat de reconèixer-nos en allò que ens construeix i defineix i que, alhora, determina la manera de relacionar-nos, de mirar i de ser mirats.
Beatriz García
