JO JET i Maria Ribot vesteixen amb més capes en el seu quart treball

"FEBRER // AGOST" recau en producció, obra de Sr. Chen, que ha sumat un to més lo-fi i d’una lluminositat intermitent

Redacció.- És el quart llançament discogràfic de JJMR. Aquesta vegada, vesteixen d’un color més llis però amb més capes del que fins ara han portat. Les nou cançons que presenten aquesta tardor arriben directes des d’un cim daurat però ple de pols, d’una generació que que ho té molt clar, però que es fa una boleta de pors, davant una societat que defuig enfrontar-se amb el sentir, que deixa clar que són joves, però no són nous.

Els ornaments del nou LP recauen en la producció, obra de Sr. Chen, que ha sumat un to més lo-fi i d’una lluminositat intermitent. La poesia, la veu i la guitarra, segueixen sent les tres potes essencials d’un tamboret que mai desapareix, i que sustenta en un disc que, a diferència de la resta de la seva discografia, ronda per les valls més planeres i de bona visibilitat.

Des dels seus inicis, JO JET I MARIA RIBOT ha desencadenat la seva pròpia rebel·lió en un garbuix musical fet de delicadeses i notable intensitat emocional. Amb la poesia com a eix principal del seu tarannà lletrístic, la formació ha irromput en l’imaginari sensible de tot oient des del seu primer llegat, “Viatges i flors” (2014), fins el darrer, “sant llorenç”, (2020). Entremig, completen una discografia vital amb títols com “Lliure o descansar” (2016), en el qual els artistes van comptar amb la producció de Jordi Casadesús i Mau Boada, així com el suport de l’equip del Konvent, que s’ha mantingut en les obres posteriors com “Mantra” (2018).

Enguany, els del Manresa tornen acompanyats a la percussió per Marina Lluch, renoven aires i esculpeixen un disc deslliurat de certeses, tot entrant en un terreny del tot insospitat. Amb l’equip creatiu de guàrdia format per Elisabet Mateu i Ignasi Ávila, la formació encamina aquesta vegada cap a una direcció desconeguda, independent, directa, un pèl més urbana i ambiguament trivial.