Joan Carreras protagonitza la lectura Confessions de Sant Agustí

L’estrena tindrà lloc a la catedral de Girona, que esdevindrà per primera vegada escenari de Temporada Alta

Redacció.- La catedral de Girona es convertirà aquest cap de setmana en un nou escenari de Temporada Alta. El 21 i el 23 d’octubre el festival estrenarà Confessions de Sant Agustí, l’adaptació del text original d’Agustí d’Hipona que ha fet Raül Garrigassait, ha traduït Miquel Dolç i que llegirà Joan Carreras. Posteriorment, l’obra es veurà al festival Clàssics de Barcelona.

Després de brodar el monòleg escrit per Gabriel Calderón inspirant-se en Ricard III de Shakespeare a Història d’un senglar (o alguna cosa de Ricard) (TA20) –amb el qual va guanyar el Premi Max 2021 al millor actor– Joan Carreras torna al festival gironí per adoptar la veu d’Agustí d’Hipona.

Nascut l’any 354 a la província romana de Numídia, a l’actual Algèria, Agustí d’Hipona presencia durant els primers segles de la nostra era una batalla decisiva per a la història d’Europa i, també, de la humanitat. Aquesta guerra, malgrat no ser lliure d’episodis violents, enfronta principalment idees i maneres e viure: és la batalla entre la cultura d’arrel grega i el pensament judeocristià.

Agustí d’Hipona, va créixer amb una educació clàssica, i segons ens explica Garrigassait, va posar el punt final a aquesta batalla amb Confessions, una obra que amb l’objectiu d’acostar la traducció llatina de la Bíblia “aconsegueix omplir de sentit filosòfic la Sagrada Escriptura i, al mateix temps, salva la filosofia pel fet de consagrar-la com el mitjà necessari per interpretar la Bíblia”.

En els primers anys de vida, Agustí es va impregnar de recursos de la retòrica antiga: “havia llegit Virgili i s’havia acostumat a pensar d’acord amb els esquemes de la filosofia grega” detalla l’adaptador de l’obra. Amb tots aquests elements, “el pensador vivia amb la confiança en què la capacitat humana podia elevar-se i exercir una mena de poder intel·lectual. Pensava que amb les filigranes verbals, l’orador podia dominar l’auditori, que amb la raó el filòsof aspirava a la saviesa i a la calma impertorbable davant les passions i les circumstàncies amenaçadores” narra en el text de presentació de l’obra.

Amb aquest bagatge a l’esquena, segons Garrigassait, Agustí d’Hipona s’enfronta en un moment de la seva vida a la traducció llatina de la Bíblia i, com li hauria passat a qualsevol romà culte, sent una barreja de fàstic i estupor. La prosa aparentment rudimentària, contaminada de semitismes i a estones infantil li semblava indigne, però malgrat tot, també sent una atracció i neix en ell un misteri que no es veu capaç de rebutjar.

És aleshores quan Agustí d’Hipona escriu Confessions, on explica la història d’aquest fàstic i estupor, i dels aprenentatges i revelacions que n’acaba traient. “Reconeix en la filosofia una part de la veritat, però considera que hi ha una altra part que els filòsofs no han assolit, que només es manifesta en la Bíblia i sobretot en la història de Crist”, narra el dramaturg que ha adaptat l’obra d’Agustí d’Hipona.

Aquesta història és incomprensible per un esperit grec o romà. “La creença en un fill de Déu, diví i humà alhora, que neix entre els més pobres, viu entre prostitutes i leprosos i acaba crucificat com el criminal més execrable xoca amb la idea dels filòsofs, que a més veuen en aquest rebaixar-se i degradar-se una ensenyança més alta que qualsevol altra” explica.

“Aquesta història suggereix que no és sempre en l’elevació i en la confiança en un mateix que arribem a la saviesa; que és en el fet de fer-se baix i humil, en l’admissió de la pròpia insignificança, que s’obre un camí que porta a la comprensió de la humanitat i, en la mesura del possible, de la divinitat” acaba concloent Garrigassait.

En aquesta lectura d’aproximadament una hora de durada es posa sobre la taula com, setze segles després de la creació d’aquest text per part del pensador africà que va posar fi al món antic i en va fer néixer un altre, els humans encara estan fets de les mateixes tres coses: racionalitat, misteri i introspecció.