En la seva línia de narrador memorialístic, Josep Piera, un dels escriptors més destacats de la literatura actual, ens sorprèn a Joc de daus amb una proposta narrativa que juga amb el temps i L’atzar, la paraula i la memòria, com a protagonistes.

Dividit en tres parts, la primera, Diari D’Aldaia, és un dietari íntim en què L’autor anota el dia a dia a la vall de la Drova, fa viatges puntuals, conversa amb amics, copsa el temps que passa, explica L’evolució de la malaltia de Crohn que pateix de fa anys. En la segona, Joc de daus, es fixa en la realitat actual, i en comenta aspectes culturals, fets polítics o socials de proximitat, detalls de la vida valenciana, persones i personatges. En la tercera, Anar i tornar, la narració es capbussa en els records D’un passat literari que se li fa present durant un viatge en tren de Gandia a Barcelona.

Amb tres estils diferents de prosa, Josep Piera ofereix una perspectiva original, diversa i brillant del present passat i del passat present, com diu ell mateix a Joc de daus. 

Josep Piera (1947) és poeta, assagista, i narrador. La seva obra poètica està recollida a Dictats D’amors (Poesia 1971-1991), En el nom de la mar (1999) i Cants i encants (2004). Ha estudiat els poetes andalusins en El paradís de les paraules (Premi Josep Vallverdú 1994). En la narrativa destaquen El cingle verd (Premi Josep Pla 1981), Estiu grec (1985), Un bellíssim cadàver barroc (1987), Ací s’acaba tot (1993), Seduccions de Marràqueix (Premi Sant Joan Caixa de Sabadell 1996), El jardí llunyà (2000), El temps feliç (2001), Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March (2001), A Jerusalem (2005), Puta postguerra (2007) i Francesc de Borja, el duc sant (Premi Joanot Martorell 2009).