Jordi Banacolocha i Adrian Grösser estrenen “Pazzo”

Una obra que parla dels lligams familiars i de les obligacions imposades socialment

Redacció.- El proper 15 de Febrer s’estrena a la Sala Versus Glòries la segona producció de la temporada d’Apunta Teatre protagonitzada per Jordi Banacolocha i Adrian Gröser.

Fèlix Herzog (que ja ha treballat amb Apunta Teatre amb l’obra “A cada rey su merecido”) ha sigut l’encarregat d’escriure aquesta peça que com ell descriu és “una petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos en clau de misèria i notes d’humor”. La direcció, a càrrec de Roberto G.Alonso, dona pes a la interpretació actoral de Jordi Banacolocha (Premi Butaca Honorífic Anna Lizarán 2022) i Adrian Grösser (“Romeu i Julieta” Teatre Poliorama ; “Merlí” TV3) el tàndem perfecte per a una obra on la relació entre els dos personatges i els conflictes generacionals són el motor de l’acció.

“Què queda quan ja no queda res? Si des que tenim memòria sempre hem estat en crisi i la cosa ha anat a pitjor, per què totes les generacions parlen d’una anterior “època daurada”? I on és la nostra? És que ja ha passat o encara ha de venir? És això que vivim ara, potser, la nostra època d’esplendor?… On ha anat a parar l’alegria? Quina responsabilitat en tinc jo en tot plegat? De tu? Quina obligació tinc jo envers la meva herència? Per què si se suposa que ara “estem millor que mai” jo tinc aquest nus constant a la gola i aquest mal d’esquena?” Aquestes són algunes de les reflexions que planteja “PAZZO” una obra que parla del testimoni generacional just en el moment que canvia de mà, de la màscara que cau, la de l’individu, però també la social; parla dels lligams familiars imposats genèticament i de les obligacions imposades socialment… de tot allò que se suposa que ens ha de fer ser qui som.

SINOPSI

En Dàrius i en Francesco, dos artistes de circ, malviuen de fa anys al costat d’una carpa al mig del camp, lluny del poble. Tots dos intenten trobar la manera de mantenir viva la flama del seu ofici i de l’art però sense gaire èxit, fins que un dia en Francesco decideix tornar a aixecar un únic passi de comiat, deu anys després que l’últim espectador abandonés la seva carpa. La idea sembla de bojos fins que, per a sorpresa de tots dos, algú compra una entrada.