Josep Maria Miró, Xavier Albertí i Pere Arquillué a “El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc”

Una faula sobre el desig, la mort, els somnis i els malsons al Temporada Alta

Redacció.- Temporada Alta ha produït El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, l’obra de Josep Maria Miró que arriba de la mà de Xavier Albertí en la direcció i Pere Arquillué, en solitari, en la interpretació. L’espectacle és una faula sobre el desig, la mort, els somnis i els malsons, que compta amb la coproducció del Teatre Romea.

Arquillué s’enfronta en aquest text a un dels seus majors reptes: un monòleg a set veus que explica una història des de diferents punts de vista i acosta els secrets que amaga un petit poble. L’actor, que ha estat present en les últimes 22 edicions de Temporada Alta, torna al festival amb un registre més dramàtic com se’l va veure a Blasted, de Sarah kane (TA18) o a Àngels a Amèrica.

El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc narra la història d’un jove de disseny anys, que apareix mort, amb els genitals arrencats i vestit únicament amb un banyador vermell i unes vambes d’esport, al mig d’un camp de farratge. L’obra s’endinsa en el paisatge rural d’un petit poble on, aparentment, mai passa res.

Al llarg d’aquest monòleg sobre el desig i les terribles conseqüències que suposa negar-lo, el públic assisteix al viacrucis personal de les diferents veus que visiten l’actor a escena. Josep Maria Miró utilitza en aquesta ocasió la tècnica de l’efecte Rashomon, a través de la qual mostra diverses interpretacions d’una mateixa història des de punts de vista contradictoris.

L’obra és un homenatge al teatre i a l’ofici de l’actor, que interpreta sobre el propi ritual escènic i la seva capacitat de regeneració col·lectiva. Les paraules i les imatges de naturalesa simbòlica són presents al llarg de tot el text i conviden al públic a un qüestionament ideològic.

Amb aquest monòleg, Josep Maria Miró es va convertir el 2020 en el primer autor que guanyava en tres ocasions el Premi Born d’escriptura dramàtica. Aquesta obra a més, forma part del Tríptic de l’epifania, que inclou dos textos més pensats per a un únic intèrpret.

Josep Maria Miró és un dels habituals a Temporada Alta. Des de l’any 2000 que hi ha presentat diverses creacions, entre les quals L’empestat (TA17, TA15), Dues dones que ballen (TA11), Estimat Comadira (TA11), La corte del faraón (TA08), Soterrani (TA08), La caiguda d’Amlet (TA07), Crónica sentimental de España (TA06), Boris Vian, constructor d’imperis (TA03), Et diré sempre la veritat (TA02), Más extraño que el paraíso (TA01), Ànsia (TA00).