19 gen. 2009 Victòria Campillo, pintora i fotògrafa
"L'artista s'ha d'adaptar als mitjans de què disposa"
SIES.tv i la revista de referència del món de l’art a Catalunya Bonart presenten una nova edició de la galeria virtual. Ricard Planas, director de la revista, entrevista Victòria Campillo, una artista amb una sòlida trajectòria que va començar amb la pintura per anar derivant cap a la fotografia artística. Actualment s’apropia d’objectes que després fotografia. Una pràctica de l’art dins de l’art.La galeria Ego de Barcelona és l’escenari, fins l’11 de març, de la darrera exposició de l’artista.
“Les botigues Humana” com a base de dades
A principis del segle XX, els artistes van desplaçar els seus cavallets “au plein air”, i van decidir donar una volta de rosca a la pintura i cercar de nou L’autenticitat en L’art.
Està clar que L’artista s’inspira en el seu entorn i en la seva època, per realitzar-la. A més de la natura inspiradora, els grans temes de L’art són ara supermercats, construccions industrials, estrelles mediàtiques o masses anònimes: el nostre paisatge de tots els dies. És cert que es fa difícil parlar D’un corrent dominant, però sí que sembla evident que hi ha un element comú denominador en el flux ingent D’informació i imatges que manegem els habitants del planeta en els inicis del XXI.
Processar imatges, formes i idees, tenir a la nostra lliure disposició no tan sols el que es va crear aquest matí i va arribar per Internet, sinó el que la història ens ha llegat i ens va sent recordat cíclicament.
És veritat que cada artista construeix el seu propi univers, que és irrepetible. Victòria Campillo entraria fàcilment en el que anomenem apropiacionisme, encara que també es pugui associar a allò que els francesos anomenen “photographie plasticienne” o fins i tot a la fotografia conceptual.
Situada doncs, en un procés artístic que fagocita el treball D’altres artistes, Victòria Campillo treballa sobretot amb idees. No es tracta per tant ni D’un procés gestual ni visceral, encara que si intuïtiu. Les seves sèries parteixen D’una senzilla hipòtesi inicial: com serien els calçotets d’Yves Klein o el primer dibuix fet per Pollock de nen, quina roba portaria Nam June Paik a l’escola, com formar un exèrcit d’artistes … Sèries que s’engrandeixen fins a formar un llarg conjunt o mosaic de citacions i que inclouen dotzenes de petites idees subordinades a la principal.
Ocurrències singulars, que van acompanyades de la paciència del remugant o del pagès. Menjar i sembrar amb minuciositat, per tenir una producció-collita abundant.
Corregir, ordenar, repetir, igualar, relacionar, sintetitzar, analitzar, afegir, perfeccionar, tallar i enganxar són els verbs que conjuga D’una manera que L’ús intensiu del programa “Photoshop” ha facilitat i reproduït.
Com és sabut, L’estudi de la “tècnica artística”, dels procediments i materials emprats en L’elaboració de L’obra D’art, és una eina molt valuosa de la investigació acadèmica a L’hora de contextualitzar una peça, posar en valor i comprendre – millor. Es poden considerar tècniques artístiques: el rebuscar a la cadena de botigues de roba usada Humana, col·leccionar roba amb aire militar o atresorar jocs de cafè? Com aplicaran la seva metodologia en estudiar a aquesta artista els futurs historiadors’
Possiblement, diran que era una fotògrafa que no va treballar el retrat, ni el paisatge ni L’arquitectura, ni el fotoperiodisme i que tampoc no apareix en les seves fotos.
Tot això per dir el que no és o el que no fa V. i que la situa automàticament, en el seu propi terreny. L’art és el seu territori i la seva referència, la seva obsessió i el seu codi. L’art o la història de l’art o els artistes o les seves obres o tot allò que indica un procés creatiu. Això inclou el disseny, la moda, L’interiorisme, L’arquitectura, la psicologia, la cuina, les noves tecnologies, el maquillatge o les antiguitats. D’un procés acumulatiu es passa a un procés reflexiu, que culmina amb la fase de producció i tornada a començar.
Potser la seva tècnica artística principal sigui L’art.
Víctor Cortina
