La 27a Fira Mediterrània reforça les arts d’arrel i posa el focus en la dissidència

L’impuls al sector de les arts d’arrel es reforça amb el desplegament del Programa d’impuls a la música d’arrel tradicional i la primera trobada de festivals especialitzats

Redacció.- La 27a edició de Fira Mediterrània de Manresa, que se celebrarà del 10 al 13 d’octubre de 2024, reforçarà el clar objectiu definit des de 2019 de potenciació de les arts d’arrel tradicional. Ho farà des de la programació oficial i especialment amb la incorporació del Programa d’impuls a la música d’arrel, inclòs a l’Obrador d’arrel, eina que engloba el conjunt d’accions de suport als artistes que exploren nous camins a partir de la cultura popular i que es duu a terme de bracet amb la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, juntament amb el Programa d’impuls a la dansa d’arrel. Aquests projectes s’han pogut mirar endavant gràcies a l’aposta decidida, tant pel que fa al pressupost i recursos de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme des de 2022 fins a l’actualitat.

La Fira és l’aparador de les propostes d’arrel i per oferir aquesta mirada polièdrica del que està passant avui en el sector, i sobretot el que estan fent els artistes joves, presenta una programació oficial amb 75 propostes artístiques de música, arts escèniques i cultura popular, de les quals el 79% amb caràcter d’estrena.

Enguany ho farà posant-hi dos focus a la programació. Per una banda, a nivell internacional, es posarà la mirada a la ribera sud de la Mediterrània, al Magrib mediterrani, una zona molt rica i diversa a nivell d’arts d’arrel tradicional, on estan apareixent artistes joves que treballen la tradició des de nous llenguatges, tot i que moltes vegades ho fan lluny de les seves terres d’origen. Aquesta diàspora cultural connecta amb l’altre focus de la programació, les dissidències, motivades tant pel que fa a la procedència, al cos, al gènere, entre altres, i el procés creatiu dels artistes i la seva programació. Aquest concepte de les identitats dissidents serà una temàtica que tindrà destacat protagonisme tant a nivell artístic com professional durant la propera edició de la Fira.

Potenciar el sector de les arts d’arrel tradicional

Des del 2019, amb l’entrada de Jordi Fosas a la direcció artística, s’ha definit la Fira Mediterrània com el mercat estratègic de les arts d’arrel, les propostes artístiques que utilitzen l’arrel, la tradició i la cultura popular com a motor creatiu. Per aconseguir mercat i impulsar el sector, el 2021 es va crear l’Obrador d’arrel, i es va iniciar el programa de suport a la creació i producció i els programes d’impuls al sector, començant amb el de dansa. Amb el desplegament de l’Obrador s’ha aconseguit generar terra fèrtil, humus, i ecosistema pel sector.

Enguany, aquestes accions es veuran reforçades amb la incorporació del Programa d’impuls a la música d’arrel, l’embrió del qual fa mesos que es va posar en marxa, i que veurà els primers fruits a la propera edició de la Fira, concretament amb els Saraus d’arrel, espais d’improvisació musical d’arrel que es combinaran amb el ball. En aquesta línia, la Fira acollirà la primera trobada informal de festivals i espais d’arts d’arrel, per treballar conjuntament en la potenciació del sector al país.

En aquest sentit, la Fira no perd de vista que el carrer i el fet comunitari són dos elements essencials de la cultura popular i continuarà treballant en la creació de contextos que propiciïn accions festives de forma espontània i participativa i que es puguin replicar a pobles i ciutat del país. Els Saraus d’arrel formen part d’aquest espai de cultura popular participativa, així com l’Hostal Càntut a la Fira, que en aquesta tercera edició comptarà amb les balears Pitxorines, els valencians Urbàlia Rurana i el duet Grana i Moscatell per dinamitzar amb cançó improvisada els àpats als Carlins. També ho és el passeig sonor d’Allò que no s’escriu, un recorregut per bars i botigues del centre de la ciutat, amb accés als àudios d’una vintena d’artistes participants a la Fira que comparteixen les músiques de tradició oral que els han inspirat en les seves creacions.

La creació nascuda des de la dissidència

Com bé representa el cartell de la Fira d’enguany, obra de l’Estudi +3, en què les extremitats inferiors d’una persona, amb un peu, i una mà trenquen els esquemes del que esperem trobar, les identitats dissidents que conviuen amb les identitats tradicionals tindran protagonisme destacat a la 27a edició de la Fira. A nivell artístic ho faran a diferents nivell:

Dues propostes relacionades amb la dissidència de gènere, obriran i tancaran la programació d’enguany. D’una banda, Para cuatro jinetes, de la jove companyia de dansa Mucha Muchacha i els activistes de l’experimentació audiovisual i sonora Los Voluble, espectacle inaugural, i Muerta de amor, del bailaor i coreògraf andalús Manuel Liñán, espectacle de cloenda.

També cerquen l’encaix en la cultura popular i tradicional des d’identitats de gènere L’Esbord (proposta de l’Obrador), Mondra i Alberto Velasco. Aquest creador, a banda de treballar des de la seva identitat queer, també reivindica el seu cos fora dels canons estètics vigents.

En la categoria de dissidències també trobem propostes que plantegen un trencament en els rols de gènere tradicionals, com l’espectacle Biterna, inclosa a l’Obrador d’arrel, amb el focus sobre les persecucions patides per les bruixes durant segles. Hi participen la jove companyia de dansa contemporània IT Dansa, el Cor Jove Nacional de Catalunya, l’Arnau Obiols i el coreògraf Aleix Martínez. I també l’actuació de Widad Mjama, la primera dona rapera del Magrib.

Com ella, artista establerta a França, són dissidents els artistes que han hagut de marxar de la seva terra natal i han continuat creant, amb la mirada posada a les arrels del país d’origen, des dels països d’acollida, com és el cas de Momi Maiga, jove senegalès virtuós de la Kora, inclòs a l’Obrador de la Fira, que ha rebut fa pocs dies el Premi Alícia al talent emergent, atorgat per l’Acadèmica Catalana de la Música.

Focus Magrib mediterrani

En relació directa amb aquest darrer apartat de dissidències, la Fira ha inclòs dins de la programació internacional un Focus del Magrib mediterrani, que fa una mirada cap a la ribera sud de la Mediterrània, a les seves veus emergents i al diàleg amb la diàspora. Aquest focus inclou tres propostes de música: Aïta, Mon Amour amb Widad Mjama, la primera dona rapera del Marroc que homenatja les Chikhates, dones cantants i transmissores de la tradició Aïta, junt amb el productor, compositor i músic d’electrònica Khalil Epi; The Leila, un grup de rock progressiu connectat amb la tradició del nord d’Àfrica i liderat per una dona i veu jove emergent, la Layla Chakir; i Benzine, una proposta de ritme frenèƟc que barreja la música raï popular algeriana amb l’electrònica.

Els offs de la Fira

Aquest any Fira Mediterrània tornarà amb les programacions off que li permeten créixer en contingut i discurs, a la vegada que serveixen com a mitjà per donar suport a artistes emergents i a la creació artística sorgida del teixit associatiu. Es tracta dels tres offs especialitzats en música:

La final del Concurs Sons de la Mediterrània, certamen obert a grups i solistes de folk i música d’arrel de la Mediterrània, que organitza el grup Enderrock i el Centre Artesà Tradicionàrius.

L’Escenari Cases de la Música, que obre noves fronteres per a la música d’arrel amb l’actuació de tres formacions becades pel Programa de Suport a la Creació, adreçat a formacions musicals novelles i emergents de Catalunya. Els grups que hi actuaran aquest any són L’Arannà, Joni Canijo y Los Fundamentos i La Troupe.

I l’Humus Mediterrani, que organitza per D’Arrel Manresa, i amb les propostes més properes a l’arrel.

Entrades a la venda

Coincidint amb la presentació de la programació artística de la Fira, es posen a la venda les entrades per assistir als espectacles de pagament. La Fira ofereix avantatges econòmics amb la compra de les entrades de forma anticipada fins al 9 d’octubre.

Les xifres de la programació oficial de la 27a

La Fira, com a termòmetre del sector de les arts d’arrel, ha programat 75 propostes artístiques per oferir una mirada polièdrica del que està passant i de què volen explicar els artistes avui, sobretot els joves, a partir de la cultura popular i tradicional:

  • 59 propostes amb caràcter d’estrena (79%):
    • 42 Preestrenes i estrenes absolutes
    • 8 entrenes a l’Estat
    • 9 estrenes a Catalunya

Procedències totals:

  • 41 propostes de Catalunya (55%)
  • 21 propostes de la Resta de l’Estat (28%)
  • 13 propostes internacionals (17%)
  • 42 propostes de música (56%) amb procedència:
    • 20 propostes de Catalunya (49%)
    • 13 propostes de la resta de l’Estat (30%)
    • 9 propostes internacionals (21%)
  • 33 propostes d’arts escèniques i cultura popular (44%) dels següents itineraris:
    • 21 de dansa
    • 10 de memòria, llegat i narració oral
    • 2 de cultura popular i ciutat

Procedència:

  • 21 propostes de Catalunya (64%)
  • 8 propostes de la resta de l’Estat (24%)
  • 4 proposta internacional (12%)

 

  • 115 funcions:
    • 56 funcions gratuïtes
    • 59 funcions de pagament (8 de les quals formen part del Firaescoles)

Activitat professional

L’Àrea PRO al centre de la ciutat

Fruit de l’experiència de les edicions anteriors enguany es continua potenciant l’Àrea PRO amb epicentre al Centre Cultural el Casino i que genera un eix professional ubicat en ple centre de Manresa.

L’activitat professional centrada en les dissidències i en les presentacions de nous projectes en procés de creació

Les dissidències en relació a la creació artística també centraran el debat de la Jornada Professional, una de les principals activitats de la programació adreçada exclusivament als professionals acreditats, i que se celebrarà el dijous 10 d’octubre. El matí es dedicarà a la reflexió i el debat i a la tarda es podran veure diverses propostes artístiques incloses a la programació que ens qüestionen la dissidència, com és el cas de Folk as Queer, de L’Esbord i Mover Montañas d’Alberto Velasco.

L’activitat professional del divendres 11 d’octubre es dedicarà a la Presentació de nous projectes en procés de creació, que s’estrenaran el 2025, i que formen part dels programes de suport a la creació que la Fira Mediterrània ha desplegat aquests darrers anys, l’Obrador d’arrel i el Programa d’impuls a la dansa d’arrel, i també es presentaran les primeres accions del nou Programa d’impuls a la música d’arrel. Les presentacions inclouran diferents itineraris artístics amb tastets de diverses propostes en procés de creació.

Les tradicionals reunions ràpides (concertades entre programadors i artistes) es concentraran a primera hora de la tarda de divendres 11 i dissabte 12 d’octubre.

Trobada anual del Forum of Worldwide Music Festivals, entre altres

La Fira és un marc de trobades anuals del sector. Destaca aquest any la presència dels membres del Forum of Worldwide Music Festivals (FWMF), una xarxa de festivals centrats en les músiques del món que celebrarà enguany la seva Assemblea anual a la Fira Mediterrània. La xarxa compta amb més de 50 festivals que van des d’Oslo a Noruega fins a Belo Horizonte a Brasil; des de Santiago a Cap Verd, a Ljubljana a Eslovènia, arriben a més de 3 milions de persones cada any i conviden centenars d’artistes.

La Fira també acollirà, entre altres, la primera reunió de la Xarxa de festivals d’arts d’arrel, la Trobada de Xarxes de Música i l’assemblea de Femudetraca, la xarxa d’entitats catalanes al voltant de les músiques i danses tradicionals participatives.