30 jul. 2021 La Cambra de la Propietat de Girona fa cent anys

Reivindica el seu paper en el sector immobiliari, i publicarà un llibre i realitzarà una exposició

Redacció.- La Cambra de la Propietat Urbana de Girona compleix cent anys de la seva creació. L’aniversari va ser el 6 de juny de l’any passat, però la situació de pandèmia ha posposat la celebració fins ara.

Esteve Hugas, president de la Cambra de la Propietat Urbana de Girona i Miquel Costa, secretari-gerent, han presentat els actes previstos per a la celebració, entre els que es preveu la publicació d’un llibre commemoratiu, una exposició que recull els moments més rellevants de la seva història, així com l’edició d’un logotip que recorda el centenari.

En la presentació també s’ha fet balanç de la situació del mercat de lloguers i les darreres novetats del sector. En aquest sentit han volgut recordar que no estan d’acord amb la Llei de Contenció de Rendes dels lloguers, i per tant tampoc en la seva aplicació, per aquest motiu han demanat als ajuntaments que no declarin el municipi com a mercat tens de lloguer, ja que al seu entendre no es dóna aquesta situació.

D’altra banda des de la Cambra de la Propietat troben injust que es faci recaure sobre els propietaris privats la manca d’habitatge públic de lloguer, ja que aquesta és una responsabilitat de l’administració, que en els darrers anys no ha fet promoció públcia d’habitatges de protecció oficial, ni ha donat subvencions perquè les facin els promotors privats.

Esteve Hugas i Miquel Costa han explicat el que ha estat la Cambra de la Propietat Urbana al llarg de la història, i el que és actualment, amb la presència a comarques amb oficines pròpies, el número de professionals que hi treballen, els serveis que ofereixen, etc. També han explicat el que pensa l’entitat en temes com la problemàtica d’accés a l’habitatge, la manca d’oferta d’habitatge social de lloguer i de compra, la dinàmica del mercat de lloguer, l’evolució de preus dels lloguers a les comarques gironines, i temes d’actualitat com la Llei de contenció de rendes, les ocupacions, les lleis d’habitatge dels governs català i espanyol, etc.

Al llarg d’aquest cent anys la Cambra de la Propietat Urbana no ha parat de créixer i actualment compta amb més de 6.000 socis i cinc oficines distribuïdes pel territori: dues a Girona, una a Figueres, una a Olot i una a Sant Feliu de Guíxols. Pel que fa a la seva cartera de serveis ha anat en augment, i també la seva funció com a òrgan de consulta i col·laboració davant l’administració pública.

Reivindicació del paper de la Cambra en el sector immobiliari
La Cambra aprofita l’efemèride per reivindicar la vigència del paper imprescindible que té aquesta institució per seguir defensant els interessos dels propietaris de finques urbanes, i també el servei públic. En aquest darrer aspecte cal recordar que la Cambra fa un seguiment de l’evolució dels preus dels lloguers, es posiciona davant dels canvis legislatius, promou la rehabilitació, publica estudis de l’àmbit immobiliari, assessora en els ajuts públics, i un llarg etcètera, assumint una funció que va molt més enllà del que és l’àmbit privat.

Història
La creació de la Cambra cal situar-la el 6 de juny de 1920 quan diversos propietaris de la ciutat van reunir-se a la seu de la Cambra de Comerç de Girona amb la intenció de crear una entitat que defensés els seus interessos. La creació de les cambres de la Propietat anaven avalades per un Reial Decret de 25 de novembre de 1919 que establia l’obligació que tots els propietaris d’edificis i solars pertanyessin a una Cambra de la Propietat Urbana.

La primera sessió la va presidir Ramon de Berenguer, que va ser el president de la primera junta gestora. Els assistents van dedicar la tarda a nomenar una junta provisional al capdavant de la qual s’hi va situar Francesc Casadevall com a president; el mateix Berenguer i Bonaventura de Viñals, vicepresidents, i Santiago Masó, com a secretari, a més d’altres càrrecs. El setembre d’aquell mateix any se celebrarien les primeres eleccions per a escollir la primera junta democràtica, i Francesc Casadevall en seria el president fins a la seva mort, ocorreguda durant la Guerra Civil.

Ja en la transició el 1982, la Generalitat de Catalunya promulga un decret on assumeix les competències en matèria de cambres de la propietat. El decret les reconeix com a corporacions de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’interlocució amb els poders públics. Un segon decret, aquest de 1990, estableix l’actual marc jurídic de les cambres a Catalunya i defineix la seva afiliació com a voluntària, i orientades a la defensa dels interessos dels seus socis.