Reformulant Dalí

La Fundació Dalí i l’Institut d’Humanitats de Barcelona organitzen el cicle “Reformulant Dalí”

El curs commemora el 120è aniversari del naixement de l’artista i el 50è de la inauguració del Teatre-Museu figuerenc

Redacció.- La Fundació Dalí i l’Institut d’Humanitats de Barcelona, amb la col·laboració del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, organitzen el cicle de conferències “Reformulant Dalí. Pensament, ciència i creació”, que tindrà lloc del 29 de gener a l’11 de març de 2024 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

El cicle “Reformulant Dalí” coincideix amb el 120è aniversari del naixement de l’artista i el 50è aniversari de l’obertura del Teatre-Museu Dalí. Totes les xerrades es podran seguir en format presencial i virtual.

El programa explorarà àmpliament la influència de la ciència i la tecnologia en l’obra del geni surrealista, de la mà de veus expertes en disciplines científiques i artístiques com Victoria Cirlot, Anna Pou van den Bossche, Estrella de Diego, Joan Fontcuberta, Carme Torras i Tessel M. Bauduin. El curs està dirigit per Montse Aguer, directora dels Museus Dalí, i Carme Ruiz, sotsdirectora de Col·leccions i Exposicions de la Fundació Dalí.

Els continguts de les sessions de “Reformulant Dalí” són els següents:

EL MISTICISME

29 de gener a les 18.30 hores

Victoria Cirlot, medievalista, catedràtica de Filologia Romànica a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
Dalí busca la comprensió del món a través de la ciència, però també de la religió i el misticisme. Des del seu retorn a Europa el 1948, aquesta recerca legitima el nou gir artístic de la seva pintura que, prenent com a base les qüestions científiques que més l’interessen, s’aproxima a temes religiosos inspirats en els artistes renaixentistes que més admira, com ara Rafael. El seu desig és convertir-se en un clàssic, un clàssic que vol assolir transcendència i que utilitza termes científics com la dualitat ona-corpuscle, o la desintegració i la integració de la matèria, per incorporar-los al seu nou discurs artístic. Una operació, com ell mateix reconeix, amb la qual Dalí es vol presentar al gran públic com el salvador de la pintura moderna.

DALÍ, LA MÀQUINA DE PENSAR

5 de febrer a les 18.30 hores

Anna Pou van den Bossche, professora a l’Escola d’Història de l’Art de Barcelona i curadora de l’IDEAL, Centre d’Arts Digitals.

Dalí afirma que la seva inspiració ve de la ciència i des de ben jove es sent fascinat per la tecnologia i el maquinisme. La seva relació amb la cibernètica, desconeguda fins avui, és cabdal per entendre els darrers vint anys de la producció daliniana. Llegeix i interpreta Norbert Wiener (fundador de la disciplina), per elaborar una nova visió de l’home i del futur, molt propera al transhumanisme. Col·labora amb informàtics i artistes digitals aplicant tècniques computacionals a les seves obres, i imagina la realitat virtual. Afirma amb rotunditat que el futur de l’art serà digital, incorporant xips i píxels a la seva obra. Compara el seu cervell amb un ordinador, definint-lo com una “màquina de pensar” i relacionant-lo amb les teories de Ramon Llull, patró dels informàtics. S’inspira en aquest concepte, fins ara molt poc investigat, per dissenyar el seu Teatre Museu.

LA CIÈNCIA ABANS DE LA CIÈNCIA

12 de febrer a les 18.30 hores

Estrella de Diego, assagista, catedràtica de la Universidad Complutense de Madrid i Acadèmica de número de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid.

D’ençà que la revista Nature publica el 1953 el treball de Watson i Crick sobre el descobriment de l’estructura de l’ADN, la importància d’aquesta molècula transcendeix l’àmbit científic i passa a ser de domini públic. Dalí no és aliè a aquest fenomen, que esdevé un dels temes més recurrents tant en la seva iconografia com en els seus escrits. En el segle XXI la genètica i les seves possibilitats continuen sent objecte de controvèrsia que afecta tant a científics, polítics, pensadors… com, de fet, a tota la societat i, naturalment, als artistes. Quines són les repercussions actuals d’aquest descobriment?

FORMES DE LLEGIR LA REALITAT

26 de febrer a les 18.30 hores

Joan Fontcuberta, fotògraf, teòric de la imatge fotogràfica i editor fotogràfic

Dalí sent, ja des de la seva infància, passió pels efectes relacionats amb la visió. En plena època surrealista, crea el mètode paranoicocrític de interpretació de la realitat, on desenvolupa el seu concepte de doble imatge o imatge invisible. Una imatge que, sense alterar cap dels elements que la conformen, ni figuratiu ni anatòmic, pot ser, per un simple estímul de la nostra voluntat, un altre objecte completament diferent del primer representat per l’artista. De tal manera que una obra pot tenir múltiples lectures, totes elles vàlides. En un moment com l’actual, en què realitat i ficció es confonen de forma voluntària o no, nosaltres, espectadors, ens podem preguntar: què és la realitat? Què representa? Què significa?

ELS CAMINS CAP A LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

4 de març a les 18.30 hores.

Carme Torras, matemàtica i escriptora, professora d’investigació a l’Institut de Robòtica (CSIC-UPC).

La relació dels moviments d’avantguarda amb el maquinisme i la utilització de l’objecte mecànic és generalitzada al tombant del segle XX. Dalí afirma que el maquinisme ha revolucionat el món i que es tracta del canvi més profund que ha conegut la humanitat. L’artista, que el 1973 presenta l’obra Princesa cibernètica, connecta novament amb la tecnologia, en aquest cas amb la cibernètica, de la qual ja en parla en 1962. ¿Què hauria pensat de les transformacions que contemplaríem durant els segles XX i XXI, un temps en què el món mecanitzat ha donat pas a un món digital, amb robots i intel·ligència artificial, amb NFTS i metaversos? Aquests canvis han alterat les nostres vides i ens plantegen noves preguntes.

REPENSAR LA HISTÒRIA DE L’ART AMB DALÍ

11 de març a les 18.30 hores

Tessel M. Bauduin, historiadora de l’art, professora al departament d’Estudis Culturals de la Universitat d’Amsterdam.

Des dels prerafaelites britànics del segle XIX fins al pintor holandès del Segle d’Or Vermeer o el florentí del segle XV Paolo Uccello, Dalí va mostrar una gran predilecció pels artistes i moviments europeus que el van precedir. Aquest interès va influir en la seva tècnica, bo i conduint-lo a una fase de gran meticulositat i d’estil renaixentista. Les seves obres van tenir un impacte considerable en els surrealistes posteriors de tot el món. Aquesta conferència analitzarà, entre altes temes, la història de l’art a través dels ulls de Dalí i l’art històric que hi ha en la seva obra. Parlarem del lloc que ocupa l’artista en el panteó del surrealisme contemporani global i la manera com se’l mira l’art convencional.