27 set. 2026, 09:00
La Fundació Vila Casas reivindica Romà Vallès i Josep Maria De Sucre

Els Espais Volart acullen dues exposicions que recuperen les trajectòries de dos artistes vinculats per una estreta amistat i per la seva implicació en la recuperació de la modernitat artística catalana de la postguerra.

La Fundació Vila Casas presenta als Espais Volart dues exposicions que permeten redescobrir les trajectòries de Romà Vallès (Barcelona, 1923–2015) i Josep Maria De Sucre (Barcelona, 1886–1969), dos artistes de generacions diferents però units per una mateixa defensa de la llibertat, l’experimentació i la renovació de l’art català. Les exposicions, Romà Vallès. L’horitzó abstracte, comissariada per Conxita Oliver i Bel Vallès, i Josep Maria de Sucre. Activista i artista visionari, comissariada per Aitor Quiney i Joan Gil Gregorio, es podran visitar fins al 17 de gener de 2027 als Espais Volart.

La relació entre tots dos artistes constitueix un dels punts de connexió de les dues exposicions. De Sucre i Vallès van mantenir una estreta amistat i una relació de col·laboració professional dins de l’ecosistema de l’avantguarda catalana de la postguerra, en un moment en què recuperar els vincles amb la modernitat artística anterior a la Guerra Civil i obrir-se als corrents internacionals era una necessitat cultural. Tots dos van formar part del primer nucli impulsat per Alexandre Cirici-Pellicer i Cesáreo Rodríguez-Aguilera per crear un museu d’art contemporani a Barcelona, vinculat a la coneguda com la Cúpula del Coliseum, on van exposar consecutivament —Vallès el 1960 i De Sucre el 1961—. Un any abans, Vallès havia participat també en el cèlebre sopar d’homenatge dedicat a De Sucre en aquest mateix espai.

Aquest diàleg entre tots dos artistes queda reflectit de manera especialment significativa en dues obres que es poden veure a l’exposició: un conjunt de dibuixos de Josep Maria de Sucre dedicats a Romà Vallès i Homenatge a De Sucre (2009), una obra en què Vallès ret homenatge a qui va ser amic i referent seu. Aquestes dues peces evidencien la relació personal i artística que els va unir i la petjada que De Sucre va deixar en Vallès. Dècades després de la seva relació a la postguerra, Vallès va incloure explícitament De Sucre en les seves sèries d’homenatge a grans referents de l’art.

Aquest vincle permet entendre dues trajectòries que, malgrat desenvolupar-se des de llenguatges i moments històrics diferents, comparteixen una mateixa actitud. De Sucre va actuar com a crític, promotor i activista cultural, facilitant el contacte entre generacions i contribuint a mantenir viva la modernitat en el context repressiu de la postguerra; Vallès va portar aquesta voluntat de renovació al terreny de la pintura, convertint l’abstracció en un espai permanent d’investigació.

Joan Gil Gregorio, Aitor Quiney, Conxita Oliver i Bel Vallès.

Romà Vallès. L’horitzó abstracte

L’exposició de Romà Vallès recorre més de sis dècades de trajectòria d’un dels pioners de l’abstracció i l’informalisme a Catalunya. La mostra posa en relleu la coherència d’una obra construïda des de la llibertat i l’experimentació, amb especial atenció a les sèries Cosmogonies i Collages. En aquest darrer àmbit es presenta, en conjunt per primera vegada, una selecció d’obres inèdites procedents de la col·lecció de Rafael Tous, que permet aprofundir en el moment en què Vallès incorpora retalls de premsa, fotografies i fragments de la realitat contemporània al seu llenguatge pictòric.

La mostra reivindica també la dimensió pedagògica de Vallès i la seva concepció de l’art com a espai d’experimentació i descoberta.

Per a la comissària Conxita Oliver, “L’exposició proposa un viatge pel llegat de l’artista, posant el focus en les fites més significatives de la seva trajectòria i en la seva evolució creativa. El recorregut parteix de l’etapa de formació i se centra especialment en dues sèries fundacionals: Cosmogonies(1956–1963), amb la qual Vallès esdevé un dels pioners de l’informalisme a Catalunya, i Collages (1964–1966), en diàleg amb el sorgiment del Pop Art. L’abstracció esdevé el fil conductor de tot el seu itinerari, entesa com una actitud vital i un mitjà de reconeixement espiritual i filosòfic”.

Per a Bel Vallès, comissària i filla de l’artista, “Romà Vallès va ser un dels grans exponents de la pintura catalana de la postguerra i també un pioner de la pedagogia de l’art, una faceta avui poc coneguda de la seva trajectòria. L’exposició permet descobrir aquest llegat pedagògic, format per escrits, ponències, llibres i materials docents, alguns dels quals es donen a conèixer ara. Membre fundador de l’INSEA a principis dels anys cinquanta, Vallès va ser un dels impulsors de noves formes d’entendre i ensenyar l’art. L’exposició reivindica així el Romà Vallès mestre i innovador i posa el seu pensament a l’abast de la ciutadania i, especialment, dels docents i educadors d’avui”.

Josep Maria de Sucre. Activista i artista visionari

L’exposició de Josep Maria de Sucre reivindica, 140 anys després del seu naixement, una de les figures més singulars i injustament oblidades de la cultura catalana del segle XX. La mostra constitueix una de les aproximacions més representatives, àmplies i diverses que s’han fet fins ara a la figura de De Sucre, i permet redescobrir-ne la complexitat a través d’una selecció d’obres, peces inèdites i una important documentació que contribueix a reconstruir el seu univers artístic, intel·lectual i activista.

Poeta, pintor, assagista, traductor, crític d’art i activista cultural, De Sucre va ser una figura clau en la transmissió de la modernitat i la recuperació de l’avantguarda durant la postguerra. L’exposició reconstrueix aquesta trajectòria a través d’obres, documents i peces d’una trentena de creadors del seu entorn, oferint una mirada àmplia i diversa sobre la seva figura polièdrica i la seva defensa de la llibertat i la modernitat. El recorregut permet també comprendre la inseparabilitat entre el seu activisme i la seva pintura. A través del Cercle Maillol de l’Institut Francès de Barcelona, dels Salons d’Octubre i d’altres iniciatives, De Sucre va donar suport als artistes que buscaven nous camins i va contribuir a mantenir viu el vincle amb les avantguardes europees en un context marcat per la repressió i l’aïllament cultural.

L’exposició incorpora també la projecció del documental dirigit per Joan Francesc de Lasa el 1964, un testimoni excepcional dels darrers anys de Josep Maria de Sucre. La pel·lícula permet apropar-se a la dimensió més personal de l’artista i mostra el seu entorn quotidià i les seves obres en un moment avançat de la seva trajectòria. La projecció completa així el recorregut expositiu i permet al visitant descobrir, darrere del poeta, el crític, l’activista i el pintor, la dimensió més humana de De Sucre.

Per als comissaris Aitor Quiney i Joan Gil Gregorio: “l’exposició aprofundeix en l’univers d’un autèntic agitador de consciències; un home absolutament singular i una de les figures més fascinants i injustament oblidades de la nostra història cultural. Presenta la selecció d’obres i documents més extensa mai exhibida, que fa justícia històrica a la figura polièdrica de Josep Maria de Sucre. Un viatge cronològic i temàtic que permet entendre el diàleg constant entre la seva faceta d’activista i promotor de moltes de les activitats relacionades amb l’art català de la postguerra i el seu pols lliure de pintor, que captava de forma visionària l’ànima humana”.

Les dues exposicions proposen una mirada complementària sobre la construcció de la modernitat artística catalana: De Sucre com a activista i transmissor de la renovació, i Vallès com a artista que va fer de la llibertat i la investigació el motor de més de sis dècades de trajectòria. Un diàleg entre generacions que els Espais Volart recupera a través de les seves obres, els seus documents i, sobretot, del vincle personal i artístic que els va unir.