"La gran bellesa (La gran bellezza)", de Paolo Sorrentino

Esplèndid i indiferent. Com una diva morta.


Dames de l’aristocràcia, arribistes, homes polítics, criminals, periodistes, actors, nobles decadents, prelats, artistes i intel·lectuals teixeixen la trama de relacions inconsistents, tots embolicats en una Babilònia desesperada que s’agita en els palaus antics, les immenses viles, les terrasses més boniques de la ciutat. Tots hi són. I no tenen el millor aspecte. Jep Gambardella, 65 anys, escriptor i periodista, indolent i decebut, la mirada perpètuament amarada de gin tonic, assisteix a aquesta desfilada d’una humanitat buida i descomposta, poderosa i depriment.