La Heidi més salvatge obrirà el TerrorMolins 2022

La versió paròdica i hiperviolenta del popular personatge tindrà la seva estrena catalana com a film inaugural

Redacció.- El Festival de Cine de Terror de Molins de Rei arriba a la seva 41a edició amb una programació de llargmetratges eclèctica que aposta pel més destacat del cinema de gènere de l’any i, alhora, s’endinsa en cinematografies poc explorades provinents d’una vintena de nacionalitats. Encapçala la programació Mad Heidi, una adaptació en clau de comèdia de terror del famós personatge alpí creat per l’escriptora Johanna Spyri i posteriorment portat a l’anime per Isao Takahata. El film de Johannes Hartmann i Sandro Klopfstein enfronta a Heidi amb les brutals tropes governamentals quan aquestes assassinen la seva parella en una batalla que provocarà rius de sang. Entre les altres pel·lícules que es podran veure al festival hi ha la premiada cinta mexicana Huesera, la senegalesa Saloum, la raresa francesa Jacky Caillou o Terrifier 2 en première espanyola. La noruega The Nightmare, debut de la directora Kjersti Helen Rasmussen, sobre una dona que comença a patir uns somnis alarmantment reals, serà el film de cloenda del TerrorMolins 2022.

Mad Heidi.
Secció Oficial: el més selecte del cinema de gènere. La principal selecció a concurs del TerrorMolins fa una aposta per cineastes debutants i noves veus, i s’endinsa en els territoris del body horror i el terror psicològic. Sexe, violència i cultes religiosos són el còctel explosiu que proposa John Swab a Candy Land, una pel·lícula sobre un grup de prostitutes que acull una jove que fuig d’un perillós grup religiós. Des de Luxemburg arriba Wolfkin (Kommunion), de Jacques Molitor, una revisió fresca sobre el mite del licantrop que funciona també com un coming-of-age crític amb les misèries de la societat centreeuropea. La pel·lícula indonèsia sobre esperits i possessions Before Night Falls, de Helfi Kardit, és una nova mostra de l’esplèndid estat de forma del país asiàtic en la producció de cinema de gènere. La directora mexicana Michelle Garza Cervera presenta Huesera, un atmosfèric body horror sobre embarassos, il·lusions i pors de maternitat que va guanyar el premi al millor debut al Festival de Tribeca. Igual que l’obra de Garza Cervera, l’austríaca Family Dinner s’endinsa en les pors corporals per parlar d’una jove que es trasllada una temporada al casa d’uns parents al camp per tal de perdre pes, però el que es troba és un ambient opressiu i malsà. A Viejos, la nova pel·lícula dels directors Raúl Cerezo i Fernando González Gómez —presents al TerrorMolins 2021 amb La pasajera—, els protagonistes són els membres d’una família que, enmig de l’estiu més calorós, es veu pertorbada per l’arribada de l’avi de la família després de la terrible mort de l’àvia. Com Viejos, les també espanyoles Slasher i Para entrar a vivir formen part de la Secció Oficial, fora de competició. El debut del cineasta gallec és, com el seu nom indica, un slasher que sobre la família i les tradicions, i la pel·lícula de Pablo Aragüés i Marta Cabrera, protagonitzada per Bárbara Goenaga, Gorka Otxoa, Luisa Gavasa i Kira Miró, és una comèdia sobre una casa encantada sospitosament servicial… Totes aquestes pel·lícules se sumen a les ja anunciades Megalomaniac, Deadstream, Unicorn Wars, Speak No Evil i Project Wolf Hunting.

Bloody Madness: el terror més ferotge de l’any. La secció més extrema del TerrorMolins portarà set títols —quatre dels quals són estrena a catalana i/o espanyola— on la sang i les interioritats humanes són les protagonistes. Sissy, de Hannah Barlow i Kane Senes, estrenada al festival SXSW, és una fosquíssima tragicomèdia sobre assetjament escolar i influencers on un cap de setmana de retrobament es converteix en l’infern dels likes; a Day Zero, de Joey de Guzman, un exèrcit de zombis amenaça amb arrasar Filipines i el món sencer en un film que combina l’acció carcerària i el terror més visceral; a The Price We Pay el veterà cineasta japonès Ryûhei Kitamura es trasllada als Estats Units per dirigir aquest híbrid entre La matança de Texas i Martyrs sobre uns delinqüents fugitius que van a parar a una granja aïllada i aparentment inofensiva… Art, el pallasso assassí, germà il·legítim de Pennywise, torna per aterrir tothom que se li posi al davant a Terrifier 2, de Damien Leone, en una segona part que eleva el seu protagonista a personatge de culte; el duo de directors britànics Adam Leader i Richard Oakes presenten Feed Me, una pel·lícula plena d’un humor negre i visceral sobre suïcidi assistit… i canibalisme; Everybody Dies by the End, d’Ian Tripp i Ryan Schafrer, pren la forma de fals documental parlant sobre un rodatge tens i accidentat, obra pòstuma d’un director de terror de sèrie Z que recorda a cineastes com Corman o Jess Franco.

Terrifier 2.
Being Different: l’encant de la varietat. La secció que acull els films més heterogenis i singulars ens trasllada als terrors de països com Iran, Senegal o Corea. Saloum és el títol del film de Jean Luc Herbulot i és també el nom d’un antic regne senegalès sobre el qual encara hi ha molts misteris sense resoldre. Aquest passat místic i obscur es barreja aquí amb un present on uns fugitius busquen refugi a l’indret… I s’hi troben una altra cosa. A Zalava, d’Arsalan Amiri, estrenada a Toronto i Venècia, també hi ha una troballa aterridora: la d’una nena aparentment posseïda en un poble remot d’Iran; la coreana Seire, debut de Park Kang, optimitza al màxim imatge, so i posada en escena en una obra d’horror minimalista sobre morts, nounats i tradicions truncades; i de Corea als Alps francesos amb Jacky Caillou, de Lucas Delangle, una suggeridora obra presentada a l’Acid Cannes al voltant d’un adolescent i la seva àvia, una respectada remeiera que sembla tenir poders màgics. Dels Estats Units arriben Hypochondriac, d’Addison Heimann, una angoixant al·legoria sobre les malalties mentals sobre un jove que comença a tenir al·lucinacions terrorífiques, i A Wounded Fawn, de Travis Stevens (Jacob’s Wife, TerrorMolins 2021), una retorçada versió del joc del gat i el ratolí protagonitzada per una curadora de museu i la seva cita “romàntica”.

True Survivor: la parada dels monstres. Des de l’any passat, el recuperat espai del Teatre Foment molinenc acull la secció més arriscada i extravagant del TerrorMolins, que enguany porta un dels grans noms de l’underground japonès, Yoshihiro Nishimura, amb l’extrema Holy Mother, així com el nou film de Marc Carreté, Lagunas, la guarida del diablo, que torna a casa amb una pel·lícula fosca i pertorbadora protagonitzada per Joan Frank Charansonnet, Patricia Bargalló i Miquel Sitjar. Tanca la secció Pussycake, de Pablo Parés, sobre un grup de rockeres que s’enfronta als zombis en plena pampa argentina.