27 oct. 2020 La presència de les dones en la història de la ràdio catalana al Museu d’Història de Catalunya: “Dones a les ones”

La mostra es pot visitar fins al 21 de febrer i s’ofereixen visites guiades cada dissabte amb aforament reduït

Redacció.- El Museu d’Història de Catalunya ha obert al públic una nova exposició temporal dedicada a la presència de les dones en la història de la ràdio catalana: ‘Dones a les ones’.
Des dels inicis de la ràdio a Catalunya, ara fa 95 anys, les dones hi han estat presents i el seu paper ha estat decisiu tot i que poc reconegut. En les diferents etapes històriques que s’han viscut en aquests anys de ràdio, les dones han maldat per ser-hi i formar-ne part, han lluitat per obtenir el respecte professional, i amb la seva presència han empès les condicions laborals i socials cap a la normalització i l’equiparació de la seva feina amb la dels seus companys.
Amb l’exposició ‘Dones a  les ones’, el Museu d’Història de Catalunya repassa la història del mitjà radiofònic a casa nostra tot posant en relleu la presència que hi han tingut les dones, amb l’objectiu de treure-les de l’oblit en què se les ha tingut fins ara, fer honor a la veritat històrica i correspondre al seu esforç amb veritable justícia democràtica.
L’exposició s’estructura de manera temàtica, i abasta des dels inicis de la ràdio a Catalunya, fins les comunicadores d’avui. I mentre dibuixa la seva evolució al llarg dels anys, va resseguint els diferents tipus de continguts que han marcat les diferents èpoques del mitjà, com els consultoris femenins, la capsa de música i les radiofòrmules, la radioentreteniment (amb radioteatre, concursos, series policíaques, magazins, humor…) o els informatius tot fixant-se en els diferents rols que hi ha jugat les dones, tant davant com darrere del micròfon.
La mostra explica com, des del primer moment de la ràdio a Catalunya, el 14 de novembre de 1924, les dones han estat la principal audiència del mitjà així com professionals de pes portes endins, fent les proves de so, anunciant publicitat i ben aviat conduint programes, com a locutores i també darrere del micròfon.
En la dècada de 1930, el mitjà esdevé un mitjà de masses i les dones es converteixen en una audiència apassionada pel nou invent. La senten mentre feinegen a casa i aquesta predisposició les converteix en les destinatàries dels missatges publicitaris, ideològics, polítics, i també de les prescripcions de gènere més convenients en cada moment històric: missatges tant per a la dona moderna de l’època republicana i de la transició com per a «la dona com cal» dels anys de la dictadura. En les dècades de 1950, 1960 i 1970, la recerca de l’audiència femenina es manifesta en la programació amb la creació d’espais femenins, consultoris i serials -entre d’altres- que apleguen les mestresses de casa en una comunitat imaginada que les permet projectar-se més enllà de la pròpia llar.
En paral·lel, s’aborda el protagonisme femení en quant als diferents rols que han assumit les dones davant i darrere del micròfon. Segons el moment i el tipus de continguts, les dones hi ha tingut una presència i un protagonisme diferents. Al començament hi arriben com a actrius, locutores, secretàries i tècniques, i ben aviat com a guionistes, creadores de serials i adaptacions d’obres de teatre, i també com a col·laboradores. En canvi, les periodistes no s’hi incorporen fins a la Transició, moment en què entren a les redaccions de les ràdios públiques i privades i conquereixen l’estatus professional.
Ara, les dones periodistes i comunicadores han aconseguit audiència, credibilitat i l’estima del públic. Després d’un llarg camí, les radiofonistes ja són a totes les emissores i a tots els territoris, produint, fent guions, presentant i dirigint tota mena de subjectes temàtics: esport, música, informatius, entreteniment, tecnologia, cultura, debats, tertúlies, concursos i entrevistes. La presència femenina també ha anat conquerint espais de decisió i des de fa algunes dècades ja es poden trobar directores i executives a les emissores.
 
El Banc de veus
Per exposar tot aquest contingut, s’ha fet un gran esforç de recerca, especialment per trobar i rescatar els noms i trajectòria professional de les dones que van treballar a la ràdio al llarg d’aquests anys. Ho va començar a fer la comissària de la mostra, la periodista Elvira Altés, des de l’any 2016  amb l’ajut de l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona i amb l’ajut també del propi museu a partir del 2018. Durant aquest temps, s’ha buscat informació a través de particulars, arxius municipals, hemeroteques, i fins i tot s’han fet crides a les xarxes socials per tal que la gent aportés informació, records, àudios o fotografies que potser tenia i no sabia amb qui compartir. Gràcies a aquest esforç, s’han pogut compilar més de 250 perfils de dones que van treballar a la ràdio catalana en els darrers 95 anys.
A l’exposició es mencionen moltes d’elles, dins del seu marc temporal, amb una petita descripció de la seva persona i trajectòria professional i amb una sortida d’àudio o un codi QR que ens permet sentir-les. Aquests arxius sonors esdevenen, així, un dels aspectes més interessants de la mostra, ja que ens permeten connectar directament els continguts que s’hi exposen amb la història en sí mateixa, les seves protagonistes i el nostre passat comú.
I per tal de fer més perdurable i més accessible la recerca i la memòria de totes aquestes dones, es disposa de l’interactiu Banc de veus, que es pot consultar al mateix espai expositiu però també en línia a través de l’adreça https://bancdeveus.adpc.cat. Aquesta eina posa a disposició dels visitants, interessats, professionals i investigadors les referències sonores i els perfils biogràfics de les dones que han treballat des dels micròfons en les distintes emissores i en cada època històrica. I, a més, es manté com a espai obert a la participació per tal de seguir incrementant la base de dades i arxius sonors de les dones a la ràdio catalana.