La Sala Versus s’apropa al públic adolescent amb “Not Loving (no estimis)”

Un monòleg amb dansa urbana i rap que parla de la superació, el bullying, l’amor i el món intern dels joves

Redacció.- Aquest dimarts 18 de gener la Sala Versus Glòries acull l’estrena de l’espectacle “Not loving (no estimis)” de La Carpa Produccions. Un monòleg que barreja el teatre de text, la dansa urbana i el rap per parlar de temes que afecten els joves com l’amor, els amics, la família o el bullying. Una obra que parla del món intern de molts joves (i no tan joves), de les portes que molts cops no obrim per por a mostrar-nos i fer-nos mal. Una obra que parla de la superació i de la vida.

Una història feta per i per a joves

L’autor i director de l’espectacle (Jaime Calvet) és un jove de 32 anys que l’any 2020 va escriure aquesta obra per la necessitat d’expressar tot el que portava a dins després de viure de prop el càncer de la seva mare: “Tots hem sigut adolescents i tots hem tingut aquest món intern on no volem que ningú entri. No parlem d’un estereotip ADOLESCENT, parlem d’un ésser humà de 16 anys. Parlem de tot el que ens succeeix i tot el que vivim sense importar l’edat. Amb aquesta obra he volgut també fer un homenatge a la meva mare i a totes aquestes mares que lluiten pels seus fills, mares que potser, com la meva, han patit un càncer però han amagat el dolor i patiment per no fer patir els seus fills”.

David Maestre (21 anys) és l’encarregat de posar-se en la pell del protagonista d’aquesta personal història acompanyat només pel seu cos, la seva veu i la música de “Noite” (cantant i compositor de rap de 25 anys) a qui tindrem l’ocasió de sentir-lo en directe en algunes funcions.

Un monòleg que ens apropa el món dels joves i ens recorda que l’amor sempre obre portes.

Sinopsi

Pedro és un adolescent molt inquiet que necessita constantment ignorar situacions difícils de la seva vida i trencar amb els silencis incòmodes. Tot això ho aconsegueix gràcies a que té un espai personal ple dels seus luxes personals on es tanca per ignorar tots aquests moments durs, però… ¿realment és la solució que necessita? L’obra comença amb el funeral de la seva mare on Pedro, al sentir-se tan sobrepassat per tot el que està vivint, decideix tancar-se en el seu propi món que ha creat, on tot està bé i pot fer tot el que vulgui. Pedro, utilitza al seu ídol cantant de rap, Noite, com a excusa per poder parlar amb algú altre, oblidant i ignorant, encara més, la realitat que està vivint. Pedro li explica a Noite quant li apassiona la dansa, quant li apassiona el hip hop, el petit romanç que té amb una noia del seu institut que es diu Marta, com va conèixer al seu millor amic Fran, la relació agredolça que té amb el seu pare, la importància del significat dels noms, la seva primera relació d’amor amb Susana i la relació que té amb sa mare. Al llarg d’aquestes anècdotes comencen a aparèixer petites goteres de realitat i anem descobrint tota la veritat. Pedro intenta sortir amb totes les seves forces d’aquesta realitat que ha creat ell mateix però no pot, s’ha tancat tant en ell mateix que li resulta impossible sortir. Ho aconseguirà?