17 juny 2021 L’Auditori de Barcelona i el Grec dediquen el cicle Escenes a tres creadores

Marina Herlop, Tanit Plana i Alba Pujol signen tres propostes que exploren la creació des de l’òptica de la dona: Pairidaeza, Part i No puc arrencar-me el cap

Redacci´.- Escenes, la proposta d’encontre entre disciplines artístiques a L’Auditori, presenta, amb la coproducció del Festival Grec, tres espectacles que aborden la creació i la fertilitat amb la mirada, el cos i la perspectiva femenina de Marina Herlop, Tanit Plana i Alba Pujol.

Enguany el cicle Escenes porta per títol Dones i Creació, que, amb la premissa de la interdisciplinarietat, barreja art, teatre o sons d’avantguarda amb la música per crear noves narratives que dialoguen i es confronten entre elles cercant l’entesa i l’equilibri.

L’estrena del cicle el farà Pairidaeza, de Marina Herlop, que es podrà veure els dies 19 i 20 de juny. Aquí, Herlop desafia els límits de la convencionalitat estètica en la música i explora el concepte de jardí com a espai abstracte destinat a la creació artística. El nom de l’espectacle prové del mot amb què els perses es referien als jardins, pairidaeza, que va donar lloc a la paraula paradís. Al jardí, la naturalesa inextricable queda limitada i endreçada per la mà humana, i aquest procediment té moltes concomitàncies amb el que es duu a terme en la creació artística: lluny de subordinar l’obra a la seva persona o voluntat, la bona jardinera i la bona creadora han de conèixer bé l’espai, les espècies, les estacions, i jugar amb aquests coneixements per tal d’aconseguir que l’espai desplegui totes les seves possibilitats estètiques.

En aquest concert interdisciplinari, en diàleg amb l’espai dissenyat per l’estudi d’arquitectura Takk i que compta amb el duet vocal Tarta Relena, la música es fusiona amb les arts escèniques o la dansa, Herlop ens parlarà sobre la creació artística a través de la imatge del jardí, que reivindica una visió de la creació lligada a la perseverança, l’estudi, la pràctica o l’entrega.

La següent cita serà els dies 9 i 10 de juliol amb Part de la fotògrafa i artista Tanit Plana. En el seu espectacle, el primer que Escenes encarrega a un/a fotògraf/a, Tanit deixarà sentir el seu batec maternal. L’artista ha dut a terme projectes de recerca fotogràfica que han rebut tota mena de premis. Per a l’encàrrec de L’Auditori, ha triat combinar-se amb la música i amb la dansa en un muntatge sobre el naixement, sobre aquesta gestació i aquest part al qual, com ens fa notar l’escriptora nord-americana Siri Hustvedt en el seu llibre Records del futur, els pensadors de tots els temps han dedicat tan poca atenció. Estem convocades a celebrar la vida, a sentir la mort perinatal, a revoltar-nos contra la violència obstètrica i a rendir-nos als poders dels parts: l’origen del món. Com a còmplices d’aquest viatge als inicis de la vida, l’acompanyen la pianista especialitzada en música contemporània experimental, Lluïsa Espigolé, i la radical i trencadora ballarina i coreògrafa gaditana Candela Capitán, que participa per primera vegada en una experiència teatral i promet no deixar ningú indiferent. I és que és una artista especialment potent, creadora d’unes imatges d’alt impacte.

El projecte Part es desborda i s’expandeix més enllà de L’Auditori i, durant el mes de juliol, es podrà veure en forma d’exposició fotogràfica a l’espai Alalimón Galería del carrer de Mèxic.

La darrera cita la tindrem els dies 17 i 18 de juliol amb Alba Pujol, actriu i professional escènica tot terreny, que presentarà No puc arrencar-me el cap. Un espectacle que reflexiona sobre el descans compartit com a acte revolucionari, com a ritual transformador, com a acte de resistència contra aquest món accelerat, extenuant, superproductiu, sobreexplotador i destructivament neoliberali. No puc arrencar-me el cap és una celebració del repòs que ens és negat i una festa (sobretot, una festa) de les cures i dels afectes que ens donem unes persones a les altres per permetre’ns aquest descans.

L’actriu de cinema, teatre i televisió Alba Pujol, ha treballat sovint amb el director Àlex Rigola, amb qui ha fet també d’ajudant de direcció. El seu còmplice musical és Xavi Lloses, pianista, compositor i productor lliurat sense condicions a l’exploració de qualsevol fenomen sonor i que sempre va a la recerca de les fronteres d’allò que entenem com a música. D’aquí que ell mateix es consideri un “antipianista” o, fins i tot, un “terrorista sonor”.