27 juny 2026, 09:00
Les noves descobertes a l’antic estany d’Ullastret redefineixen l’urbanisme i el paisatge de la principal ciutat ibèrica de Catalunya

Les excavacions han localitzat nous espais de poblament ibèric i de la primera Edat del ferro en una zona fins ara considerada inundable i sense evidències d'ocupació humana

Clara Vicenç, Redacció.- Les excavacions arqueològiques realitzades a l’entorn de l’antic estany d’Ullastret han revelat una ocupació humana molt més extensa del que es coneixia fins ara i obliguen a replantejar la interpretació de l’urbanisme, l’organització territorial i el paisatge de la principal ciutat ibèrica de Catalunya.

Les restes han estat descobertes durant les obres de modernització dels sistemes de regadiu impulsades pel Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación a les comunitats de regants de la Presa de Colomers i del Rec del Molí de Pals, amb una inversió de 43.358.811,32 € euros finançada amb fons europeus Next Generation EU que beneficia 1.274 regants de catorze municipis de l’Empordà. El projecte, promogut per SEIASA i executat per TRAGSA, ha comptat amb el control arqueològic de l’empresa Qark Arqueología, S.L., la qual s’ha encarregat, també, de l’excavació, documentació i estudi dels jaciments arqueològics, amb el suport de Sistemes de Gestió del Patrimoni SCCL.

El projecte té com a objectiu fer més sostenibles les explotacions agràries mitjançant la construcció de basses, una estació de bombament i una planta solar fotovoltaica destinada a reduir els costos energètics, així com la implantació d’una nova xarxa de reg a pressió gestionada a través d’un sistema de telecontrol que permetrà una major eficiència en l’ús de l’aigua.

Aquest tipus d’actuacions reflecteixen, a més, la importància de compatibilitzar el desenvolupament i la modernització de les infraestructures amb la protecció del patrimoni històric, garantint-ne la preservació i la conservació adequada per a les generacions futures.

Ullastret: una ciutat ibèrica més gran del que es coneixia

La descoberta més rellevant des del punt de vista científic s’ha produït al nord-oest de l’assentament ibèric de l’Illa d’en Reixac, en una àrea d’aproximadament una hectàrea i mitja situada dins l’antic estany d’Ullastret, prop del camí d’Empúries.

Les noves evidències obliguen a revisar la interpretació de l’organització territorial d’Ullastret i redefineixen el paisatge històric que envoltava el Puig de Sant Andreu i l’Illa d’en Reixac.

S’han posat al descobert restes d’hàbitat i estructures associades a la primera Edat del ferro i a l’època ibèrica en un sector que fins ara es considerava mancat d’ocupació humana. Les noves evidències indiquen que els espais habitats s’estenien més enllà dels nuclis coneguts del Puig de Sant Andreu i de l’Illa d’en Reixac.

Aquestes dades obliguen a revisar la interpretació tradicional de la ciutat ibèrica d’Ullastret i aporten una nova visió sobre les relacions entre el poblament, l’estany, els espais productius i les vies de comunicació que articulaven el territori.

Una troballa excepcional de la primera Edat del ferro

Entre les descobertes destaca especialment la documentació d’un fons de cabana complet de la primera Edat del ferro. Tot i que aquest període ja era conegut a través de restes localitzades al Puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixac i el Puig de Serra, és la primera vegada que una estructura d’aquest tipus es documenta íntegrament a l’entorn d’Ullastret amb metodologia arqueològica moderna.

La troballa aporta informació de gran valor per comprendre les primeres ocupacions humanes que van precedir la consolidació de la ciutat ibèrica.

Tant aquests materials com els d’època ibèrica, recuperats de les Riberes, han estat dipositats provisionalment a la seu d’Ullastret del MAC i seran estudiats en el marc del projecte quadriennal «Caracterització de les portes i sistemes d’accés terrestre i lacustre a la ciutat ibèrica d’Ullastret (2026-2029)», liderat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Altres descobertes destacades a l’Empordà

Paral·lelament a les troballes d’Ullastret, les intervencions arqueològiques han documentat un conjunt de jaciments en altres municipis de l’Empordà que aporten una visió més completa de l’ocupació humana del territori al llarg dels segles, des del neolític fins a l’època moderna.

• Llabià: Al nord del nucli de Llabià s’ha localitzat un espai funerari i d’hàbitat altmedieval que podria correspondre a l’entorn d’una església documentada històricament i traslladada a mitjan segle XIV, la ubicació original de la qual es desconeixia fins ara.
• La Tallada d’Empordà: Les excavacions han identificat quatre jaciments arqueològics que documenten una presència humana continuada al territori des del neolític final, fa aproximadament 4.500 anys, fins a època moderna.
• Bellcaire d’Empordà: Entre les troballes destaquen un gran sitjar altmedieval destinat a l’emmagatzematge de cereals i dos forns de calç del segle XVII, que aporten nova informació sobre l’explotació dels recursos i les activitats productives de la zona.
• L’Escala: Les intervencions també han permès localitzar i excavar dues noves àrees a l’entorn de la ciutat romana d’Empúries, ampliant el coneixement sobre el seu territori periurbà.

Un exemple d’arqueologia preventiva al servei del patrimoni

Més enllà de les descobertes concretes, aquest programa d’intervencions arqueològiques aplicat als projectes de millora de regadiu fa palesa la importància i la utilitat social de l’arqueologia preventiva i de la correcta aplicació dels procediments d’avaluació ambiental.

Es tracta d’un cas de bones pràctiques en què les normatives de cultura, ambientals i d’infraestructures han estat aplicades de manera eficient, fent compatible la protecció i la recerca del patrimoni cultural amb el desenvolupament d’unes infrastructures necessàries per a l’agricultura.

La bona coordinació entre els promotors de les obres, els equips arqueològics i les administracions implicades, en aquest cas Comunitats de Regants i SEIASA, i les unitats del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha permès una organització eficient  de les intervencions arqueològiques. Cal remarcar la voluntat de prop activitat de totes les parts implicades: la promoció ha destinat un finançament adequat al conjunt d’actuacions necessàries i ha facilitat el treball dels arqueòlegs, mentre que les intervencions arqueològiques s’han fet cercant la compatibilitat amb el projecte d’obra i sense alterar el calendari previst.

L’arqueologia preventiva no és un obstacle que endarrereix les obres: és part integral del projecte, amb resultats visibles en forma de patrimoni cultural descobert, recuperat i posat al servei de la societat.

Tot això fa que  aquest conjunt d’intervencions hagi estat un exemple de bones pràctiques pel que fa a la normativa, l’esforç de col·laboració, comunicació i coordinació. Les actuacions demostren que l’arqueologia preventiva no només garanteix la protecció del patrimoni, sinó que genera nou coneixement sobre la història del territori i el posa al servei de la recerca i de la ciutadania.