Les Valls d’Àneu commemoren el Sisè centenari del text de bruixeria més antic d’Europa amb una programació especial

Entre les activitats més destacades de la Commemoració hi ha la celebració d'un congrés internacional, una exposició itinerant, diverses publicacions, així com la producció d'espectacles multidisciplinars

Redacció.- Aquest cap de setmana s’ha presentat a la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a Tremp, la Commemoració del Sisè Centenari del text de bruixeria més antic d’Europa, original de les Valls d’Àneu (1424 – 2024), que impulsen el Consell Cultural de les Valls d’Àneu, el festival Dansàneu i la Universitat de Barcelona i que s’estendrà durant tot l’any 2024.

A l’acte hi van assistir Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu; Pau Castell, professor d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona i especialista en l’estudi de bruixeria a Catalunya; Ivet Eroles, periodista i escriptora, i la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga, que va subratllar la importància de revisar la història de les dones i episodis com la cacera de bruixes amb noves perspectives: “el moviment feminista i la reivindicació de la visió de gènere han fet la seva feina, i un dels objectius d’aquest any d’activitats és restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i de violència”, va assenyalar. L’acte, conduït per la directora del Dansàneu, Rut Martínez, va servir per posar en valor el paper de les entitats que han participat en el programa de la commemoració; “totes elles demostren tenir un clar compromís amb la memòria històrica i la transformació social”.

La Commemoració inclou una sèrie d’iniciatives i activitats que volen reconèixer la singularitat històrica i el pes jurídic d’aquest text aneuenc, així com restituir la memòria de les dones que van ser objecte de repressió i violència per aquesta qüestió. La llei sobre bruixeria (1424) s’insereix en el llibre dels Costums i Ordinacions (segles XIV-XV) de les Valls d’Àneu i té un significat important perquè la comunitat científica internacional la reconeix com el primer document conservat amb caràcter regulador que ordena i condemna la participació en reunions de bruixes a nivell europeu.

Posant el focus en aquest text històric i donada la seva rellevància, la Commemoració vol proporcionar “una mirada sobre la ignomínia del terror, de la repressió en general – i la de gènere en particular -, de la intransigència, del bé en parlar del mal absolut que ens impel·leix a repensar-ho tot per actuar d’una forma diferent, jutjar menys i comprendre millor, en paraules del president del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, Ferran Rella.

Per això, la programació de la Commemoració inclou una sèrie d’activitats – algunes imbrincades en la 33ena edició del Festival Dansàneu – com són la celebració d’un congrés internacional, una exposició itinerant, o la producció d’espectacles i publicacions, tant especialitzades com divulgatives, entorn de la temàtica de la bruixeria.

Els imprescindibles de la Commemoració

Un Congrés sobre la cacera de bruixes a Europa i una exposició itinerant

Congrés internacional ‘Els orígens de la cacera de bruixes a Europa’, del 4 al 6 de juliol, a Barcelona i a les Valls d’Àneu

Organitzat per l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona (IRCVM-UB) i sota la coordinació de Pau Castell, professor d’Història Medieval de la UB, aquest congrés reunirà durant tres dies els principals especialistes internacionals en l’estudi dels orígens del fenomen anti-bruixesc per tal de donar a conèixer els estatuts aneuencs i posar-los en relació amb la resta de territoris que conformen l’anomenat “bressol de la cacera de bruixes europea”. Les diverses ponències versaran sobre aspectes relacionats amb la història comparada, el dret penal o la literatura bruixesca, entre altres. El comitè científic està format per Agustí Alcoberro, Pau Castell i Meritxell Simó, tots tres, també ponents del Congrés.

Exposició ‘Bruixes de dol. De les ordinacions d’Àneu a les caceres actuals’, del 27 de juliol al 31 d’agost, a Lo Ventador de la Guingueta d’Àneu. A partir del novembre, a la seu de l’Institut d’Estudis Ilerdencs a Lleida.

Comissariada per l’escriptora i periodista Ivet Eroles i amb el suport de l’Institut Català de les Dones, aquesta exposició itinerant s’articula com a una instal·lació artística que ofereix un recorregut per l’estigmatització i la invisibilització de les dones del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat.

El títol de l’exposició fa referència al poemari Bruixa de dol de la poeta de Ponent Maria Mercè Marçal, que va escriure entorn del simbolisme de la figura de les bruixes i d’altres elements relacionats, sempre amb perspectiva de gènere.

La mostra, que compta amb l’assessorament de Núria Morelló, historiadora i antropòloga feminista especialitzada en la cacera de bruixes amb perspectiva de gènere, també inclourà un programa d’activitats. Ivet Eroles està especialitzada en la cacera de bruixes i és autora del llibre Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit. 

Espectacles lligats a la temàtica de bruixeria

‘Supermedium’, 6 de juliol, a Borén (Alt Àneu).

Espectacle de Núria Guiu i Ingri Fiksdal en col·laboració amb les ballarines. Una producció del Mercat de les Flors dins del projecte CÈL·LULA.

‘Biterna’, 27 de juliol, a Isil (Alt Àneu) i a Escalarre (la Guingueta d’Àneu).

Amb el cos de ball d’IT Dansa, jove companyia de l’Institut del Teatre (Catherine Allard, directora); el Cor Jove Nacional de Catalunya (Mireia Barrera, directora), Arnau Obiols i Aleix Martínez (coreògraf convidat), ‘Biterna’ serà l’espectacle inaugural que donarà el tret de sortida al 33è Dansàneu, Festival de Cultures del Pirineu.

‘Les filles de Lilit’, 3 d’agost, a Escalarre (La Guingueta d’Àneu) i 4 de desembre, al CCCB a Barcelona.

L’espectacle de cloenda del 33è Dansàneu també s’emmarca en la commemoració del Sisè centenari del document sobre bruixeria més antic d’Europa. Es tracta d’una producció del propi festival en col·laboració amb el festival Clàssics i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb curadoria de textos a càrrec de l’escriptora i traductora Carlota Gurt, visió escènica de Sol Picó, les coreògrafes i ballarines Anna Hierro, Raquel Gualtero, Sònia Gómez i la pròpia Sol Picó i  música original de la Barcelona Art Orchestra (composicions de Lluís Vidal, Joan Vidal, Lluc Casares i Néstor Giménez).

‘Vosaltres, les bruixes’, Temporada 2024/2025 al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), a Barcelona, Sala Petita.

Una altra de les produccions destacades serà l’estrena de l’obra amb text de Jan Vilanova i direcció d’Alicia Gorina ‘Vosaltres, les bruixes’. Amb les actrius Mònica Almirall, Queralt Casasayas, Imma Colomer, Mia Esteve, Montse Esteve i Tai Fati.

El 26 de juliol al comunidor d’Unarre (la Guingueta d’Àneu) tindrà lloc una lectura de l’obra a manera d’avançament, en el context del festival Dansàneu.

Publicacions especialitzades i divulgatives

En el marc de la Commemoració es faran una sèrie de publicacions al mes de juliol de 2024, com la portada de la revista “Sapiens” amb un article sobre la bruixeria a Catalunya a càrrec de Pau Castell o un dossier a l’Àrnica, la revista naturalista dels Pirineus sobre bruixeria i  natura amb diversos articles especialitzats.

Més endavant, es publicarà el llibre “Dones, lliure esperit”, a càrrec dels professors María José Vilalta i Joan J.Busqueta de la Universitat de Lleida (Dansàneu Publicacions) i s’editarà una “Auca il·lustrada” al Nadal per Luci Gutiérrez que recull el judici per bruixeria contra Gabriela Sanci d’Esterri d’Àneu (1592).

 

Etiquetes: