L’Espai Lliure celebra les primeres sessions de La taula

Essence of Poland, la primera Conferència performativa

Redacció.- El Teatre Lliure estrena dimecres 13 i divendres 15 d’octubre els dos nous cicles de la seva programació cultural i de reflexió que acollirà l’Espai Lliure de Montjuïc, redefinit aquesta temporada com a espai d’experimentació, de coneixement i de participació ciutadana. Parlem de la iniciativa de diàleg democràtic La taula i les propostes d’arts escèniques híbrides de les Conferències performatives.

Així doncs, dimecres vinent tindrà lloc la primera sessió de La taula, aquest cop amb la directora i intèrpret Denise Duncan com a amfitriona, que posarà sobre la taula el tema Tradició, fe i espiritualitat. Hem perdut la fe? En què creiem en la societat actual? És necessari creure en alguna cosa? Són algunes de les qüestions que es plantejaran per obrir el debat públic i lliure dels assistents-participants.

La taula està inspirada en la iniciativa de la companyia Split Britches, que ja s’ha celebrat en dues ocasions al Lliure i que aquesta temporada hi torna en format de cicle i amb set sessions programades, cada una de les quals gaudirà d’un amfitrió exclusiu.

Essence of Poland, la primera Conferència performativa

Dos dies després, divendres, s’inicia el cicle de Conferències performatives amb la sessió Essence de Poland, del director d’escena i artista visual Wojtek Ziemilski, que ha treballat en col·laboració amb el perfumista Andreas Wilhem i amb la dramaturga Sodja Zupanc Lotker per crear la proposta escènica que presentem. La proposta, de 25 minuts, es podrà veure a les 18.30 i a les 19.30 h.

Aquest projecte és un perfum acompanyat d’una conferència performativa. Un tractat sensual sobre l’essència de les coses i el retorn contemporani de les grans narratives, paradoxal en un món tan divers i canviant. Com compartim allò que és intuïtiu i personal però objectiu o, si més no, col·lectiu?

Les conferències performatives són un subgènere de la peformance que va tenir el seu protagonisme durant la programació de Katharsis 20/21 i que ara recuperem per continuar la investigació sobre com podem transmetre el coneixement a través d’una experiència artística.

Denise Duncan és llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona (2012). Graduada del postgrau Social Media Content: Community Manager i Content Curation (2017). Màster en Estudis Teatrals i Audiovisuals per la Universitat de la Corunya (2004). Llicenciada en Arts Dramàtiques (2004) i en Comunicació Col·lectiva amb èmfasi en Periodisme per la Universitat de Costa Rica (2004). A partir del 2002 es dedica principalment al teatre com a actriu, productora, dramaturga i directora d’escena. Ha rebut un accèssit del Premi per a textos teatrals Marqués de Bradomín per Negra, o nocturnal de una piel inoculada por el odio nuestro de cada día (2004) i Premi Ciutat de Manacor de Teatre Jaume Vidal Alcover per Negrata de merda (2018). És membre fundadora del col·lectiu Tinta Negra i de La Pulpe Teatro. Va participar amb Taques de tardor al cicle Dones Lliures-Clàssics desgenerats del Teatre Lliure (2019). La seva última obra estrenada és El combat del segle (2019), en català a la Sala Beckett i en castellà al Centro Dramático Nacional.

Wojtek Ziemilski (Stanford, 1977) és director de teatre i artista visual. És professor de l’Acadèmia Nacional d’Art Dramàtic de Varsòvia i de la Universitat de Varsòvia, i ha estat impartint conferències i tallers a tot el món, per exemple. al DAMU de Praga, UNIRIO a Rio de Janeiro o a l’Escola Nacional de Teatre de Cracòvia. Actualment prepara un doctorat a la Royal Holloway, Universitat de Londres.
Les seves propostes s’han mostrat en més de 20 països, en esdeveniments com la Ruhrtriennale, la Quadriennal de Praga o el Festival Divine Comedy de Cracòvia. Ha guanyat premis com el guardó principal del Zürcher Theatre Spektakel o del Festival Fast Forward de Dresden. Ziemilski amplia la idea de la representació documental i es planteja com a una investigació sobre l’espectador i la possibilitat d’acció. Mitjançant l’ús d’eines com la invenció, la composició en temps real i també referències del món de les arts visuals en diversos suports, construeix universos que combinen l’experiència estètica amb la investigació intel·lectual. La seva obra mostra aproximacions contemporànies a la interpretació amb un enfocament particular en l’elaboració de tècniques, connexions entre dansa i teatre contemporanis i en l’ús de mitjans de comunicació en la interpretació.