L’exposició ‘Barcelona: Ciutat i Teatre’, revela el patrimoni arquitectònic dels teatres

Reuneix mapes i plànols, dibuixos, pintures i fotografies, maquetes i teatrins, cartells, figurins i indumentària

Redacció.- Aquest dijous 28 de maig, s’inaugura Barcelona: Ciutat i Teatre, una exposició que proposa un recorregut cronològic que avança en paral·lel a la història de la ciutat, revelant com les arts escèniques han intuït i promogut el creixement i les transformacions urbanes de Barcelona. L’exposició, organitzada per Antoni Ramon Graells, Ivan Alcázar Serrat i Joan Álvarez García-Luján i que s’emmarca en la programació de la Capital Mundial de l’Arquitectura, es podrà veure fins al 30 d’agost a El Born. Museu d’Història de Barcelona.

De la Rambla al passeig de Gràcia, i d’aquest al Paral·lel i als pobles del pla, la mostra relata una història d’encontres i desencontres entre el teatre i la ciutat. Les mirades que proposa ressalten un patrimoni urbà: el del lloc del teatre a Barcelona i un patrimoni arquitectònic, el dels teatres. També posen l’atenció en una escena que tampoc no deixa de mirar i representar la ciutat. El teatre ha estat, i encara és, un lloc de trobada de la ciutadania. Ciutat, arquitectura, espai escènic i societat s’entrellacen en aquesta exposició.

En cada episodi, s’activa un efecte zoom que es fixa primer en el rol urbà jugat pels teatres, per després aturar-se en l’arquitectura de les sales i endinsar-se finalment en l’espai escènic. L’exposició vol parlar del teatre dins la ciutat, però també de la ciutat dins el teatre.

Barcelona: Ciutat i Teatre permet també itineraris conceptuals. Per exemple que es fixin, en la relació entre les grans sales i els espais alternatius, des dels teatres de sala i alcova als segles XVII i XVIII fins als teatres de petit format contemporanis. O bé que facin emergir el paper social i artístic dels teatres dels ateneus, des del seu origen fins als casos del Teatre Lliure a la Cooperativa La Lleialtat a Gràcia o la Sala Beckett a la Pau i Justícia al Poblenou. O també que facin visible l’ús escènic d’”espais trobats”, des de la Llotja de Mar per les noces de Carles III d’Àustria, al segle XVIII, i les esglésies, a mitjan segle XIX, durant la desamortització de Mendizábal, fins, contemporàniament, l’espai de La Perla 29, a l’antic Hospital de la Santa Creu.

L’espai expositiu es poblarà de mapes, plànols, dibuixos, pintures, fotografies, maquetes, teatrins, cartells, figurins i indumentària. A més, inclourà un audiovisual sobre els teatres desapareguts de Barcelona que confrontarà imatges històriques amb el seu estat actual. La base d’aquest projecte neix del magnífic fons del Museu de les Arts de l’Espectacle (MAE) de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, complementat amb l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Municipal Contemporani i el Fotogràfic, entre d’altres.