L’ICUB impulsa el projecte Barcelona Creació Sonora

Els 34 autors i autores escollits estrenaran les seves creacions musicals fins al 2023 en els tres escenaris

Redacció.- L’Institut de cultura de Barcelona (ICUB), en el marc dels plans municipals de suport al teixit cultural de la ciutat i els fons extraordinaris COVID-19, impulsa el projecte Barcelona Creació Sonora, 34 encàrrecs a compositors i compositores vinculats a la ciutat de Barcelona comissariats per L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana. Es tracta de projectes que van des de l’òpera de petit format fins a grans partitures simfòniques, passant per creacions de música coral, de música de cambra, cançó, cobla i altres gèneres. Aquests 34 autors i autores ja treballen des del passat mes d’abril per generar nous repertoris, que s’estrenaran en temporada a les tres grans institucions musicals de la ciutat entre el 2021 i el 2023.

Els noms escollits són una representació significativa dels autors i autores actuals que treballen música escrita. Barcelona Creació Sonora és una instantània del moment actual de la ciutat en l’àmbit de la composició, un moment molt ric i divers, amb unes noves generacions formades en un context cultural i històric renovat i inserides en l’entorn global, un fet que afecta les estètiques musicals dels compositors i compositores, així com l’impacte i el posicionament de la nova creació musical a Barcelona.

El projecte Barcelona Creació Sonora es construeix sota tres premisses: En primer lloc, les partitures no poden quedar dins d’un calaix, cal que s’estrenin i que formin part i reforcin els projectes artístics de les tres institucions. Han de tenir sentit, per tant, en un marc conceptual determinat. En segon lloc, el dibuix dels noms seleccionats ha de ser divers i representatiu del sector a Barcelona. Per això hi trobarem des de joves emergents fins a noms més consolidats i amb una aposta important per les creadores, amb 9 compositores implicades. En tercer lloc, cal aprofitar el potencial que ofereixen les tres institucions per reforçar la diversitat de gèneres sobre els quals es construeix aquesta nova literatura musical. En aquest sentit s’hi implicaran des de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya a l’Orfeó Català i el Cor de Cambra, la Banda Municipal de Barcelona, músics de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i molts altres intèrprets del país.

La selecció dels noms de Barcelona Creació Sonora l’han dut a terme una comissió conjunta formada per membres de L’Auditori, el Gran Teatre del Liceu i el Palau de la Música Catalana d’acord amb els criteris establerts. El pressupost global del projecte Barcelona Creació Sonora és de 350.000 euros, sense comptar la major part de les despeses de producció associades a les estrenes. Aquesta iniciativa s’ha inclòs en el conveni de capitalitat per la seva dimensió estratègica.

 

Gran Teatre del Liceu

 

El Gran Teatre del Liceu encarrega a 8 compositors 8 microòperes amb l’objectiu que els creadors s’acostin a l’òpera, proporcionant-los la seva primera oportunitat en el gènere. Els joves compositors escollits pertanyen a una generació amb llum pròpia. Són Fabià Sartcovsky, Núria Giménez Camós, José Rio-Pareja, Marc Migó, Carlos de Castellarnau, Marián Márquez, Itziar Viloria i Andreu Gallén, i formaran part d’un projecte programat al Liceu que s’iniciarà la propera temporada 21/22. Aquest encàrrec pretén cercar una gran varietat de llenguatges i aproximacions musicals, des dels més conceptuals fins als més melòdics. Les particularitats de l’encàrrec són amb un màxim de 6 músics, entre cantants i instrumentistes, que col·laboraran en el projecte gràcies al suport de la Fundació Ferrer Salat – Fundació Conservatori Liceu.

Fabià Santcovsky. Amb el suport de George Benjamin i Chaya Czernowin i havent rebut el consell de Beat Furrer, Helmut Lachenmann, Salvatore Sciarrino, Hilda Paredes o Ramon Lazkano, la seva obra ha estat reconeguda amb el Toru Takemitsu Composition Award (Japó, 2015).

Pel seu llenguatge sonor atractiu i compromés i per la continua recerca, Santkovsky és un dels noms referents de la nova generació de compositors.

Núria Giménez-Comas. Nascuda a Girona i formada amb Mauricio Sotelo, ha rebut el consells de Michael Jarrell, Chaya Czernowin i Brian Ferneyhough. La seva feina creativa s’ha centrat en el treball de textures i paisatges sintètics en l’espai; sempre cercant el caràcter immersiu crea composicions amb la il·lusió d’un bosc sonor. El seu discurs compositiu té una gran solidesa.

José Rio-Pareja. Nascut a Barcelona i amb una sòlida formació musical i una catàleg important, José Río-Pareja és una figura important en el panorama del compositors de la península. Músic de gran sensibilitat i un llenguatge centrat en formes estructurals gairebé impossibles, Río-Pareja és un nom que garanteix una gran qualitat en el desenvolupament de les seves obres. Amb un gran sentit dramàtic, cerca un impacte en el públic.

Marc Migó. Autodidacta de formació, ha rebut consell d’Agustí Charles, Salvador Brotons i Albert Guinovart. Compositor emergent de la música catalana ha crescut professional a la Julliard School de Nova York on també ha estat molt en contacte amb John Corigliano. Destaca per un treball intens de divulgació de la música contemporània i per una nova expressivitat sonora recolzada en l’evolució de la tradició. La seva obra conté un gran lirisme.

Carlos de Castellarnau. La música de Carlos de Castellarnau (Tarragona, 1977) està especialment vinculada amb les arts plàstiques així com amb la problemàtica dels límits de la realitat a través de l’estètica del grotesc. Els trets característics que destaca en la seva obra són la producció de música mixta i la seva relació amb el món del teatre musical. Les seves partitures de caràcter brillant són interpretades regularment per agrupacions diverses a importants festivals de caràcter internacional.

Marian Márquez. Nascuda a Tarragona l’any 1978, Maria Márquez té un llenguatge personal i sovint minimalista. Ha escrit per a formacions clàssiques i també per a l’audiovisual. La seva música s’ha interpretat a Espanya, EEUU i Holanda i ha rebut diversos premis de composició a Catalunya. Amb gran atenció a l’intèrpret i l’execució natural, té una especial preocupació pels desenvolupaments comprensibles.

Itziar Viloria. Nascuda a Ortuella (Bizkaia) l’any 1997 s’ha format a Barcelona. Pianista, compositora, especialista en electroacústica i llicenciada en Belles Arts, té com a preocupacions essencials de la seva obra l’especialitat la improvisació i la cerca de colors i textures. En la seva experimentació, cerca un estil propi sincer i clar arrelat a la conceptualitat i el refinament.

Andreu Gallén. Pianista, director musical i compositor també especialitzat en arts escèniques, Andreu Gallén ha estat molt vinculat als musicals. El seu estil compositiu, arrelat en la tradició, cerca a partir de la melodia i els recursos musicals comprometre les emocions del públic. Amb idees sòlides, senzilles i intel·ligibles condueix a l’espectador amb claredat. La seva aposta passa per assolit la màxima comunicació amb el públic.

 

L’Auditori

 

Pel que fa als artistes seleccionats, l’aposta de L’Auditori es centra en un grup de compositors que, tot i mostrar una indubtable diversitat estètica, mantenen una clara vinculació amb la música contemporània de tradició europea. S’estrenaran tres obres per a orquestra simfònica compostes per Manel Ribera, Octavi Rumbau i Luis Codera Puzo, i el compositor i pedagog Agustí Charles escriurà una obra per a banda simfònica que estrenarà la Banda Municipal de Barcelona.

Octavi Rumbau (Barcelona, 1980), recentment guardonat amb el XXXVIII Premi Reina Sofia de Composició Musical, és un dels compositors catalans més destacats de la seva generació. La seva obra es centra en la cerca de nous espais sonors de la interacció entre instrument i electrònica, a més d’aprofundir en la mal·leabilitat del temps musical i les seves paradoxes.

Manel Ribera (Manresa, 1974) és actualment professor de composició a l’Esmuc. Va rebre el Premi de l’International Darmstadt Music Institut, així com el premi de la SWR Stuttgart per a joves autors, entre d’altres. La seva obra, de clara influència germànica, desplega un univers sonor lúdic i atractiu. Després d’una intensa recerca en instruments microtonals, Ribera es centra darrerament en una rica i personal reescriptura d’obres del passat, com ara la seva sèrie basada en el Llibre Vermell de Montserrat.

Luis Codera Puzo (Barcelona, 1981) és un creador inclassificable i en permanent evolució. Compositor, intèrpret de sintetitzadors modulars i guitarra elèctrica, programador de concerts i gestor cultural de l’escena musical d’avantguarda de Barcelona. Ha rebut el prestigiós Premi de Composició de la Fundació Ernst von Siemens, entre altres distincions. La seva obra revela la transparència i la claredat de la idea musical, actualitzant la idea de tradició musical com un camí de recerca creativa.

Agustí Charles (Barcelona, 1960) és un dels principals mestres de la generació de compositors nascuts a la dècada de 1980. Ha rebut una cinquantena de premis internacionals de composició; ha estrenat nombroses obres simfòniques a sales europees, així com diverses òperes. La seva música, de sòlida construcció i gestualitat exuberant, mostra una instrumentació efectiva, meticulosa i expansiva.

Raquel García-Tomás (Barcelona, 1984), compositora especialitzada en creació interdisciplinar, es va doctorar al Royal College of Music de Londres. L’any 2020 va ser guardonada amb el Premio Nacional de Música en la modalitat de composició que concedeix el ministeri d’Educació, Cultura i Esports. Creadora multimèdia, es mou amb igual habilitat i sensibilitat per mitjans electrònics, audiovisuals o instrumentals. La música de García-Tomás, alhora subtil i desacomplexada, és d’una plasticitat sonora extraordinària, i destaquen especialment creacions escèniques i l’ús de la veu en les seves obres.

Josep Sanz Quintana (Barcelona, 1977) ha rebut el Premi Internacional de Composició Joan Guinjoan, així com el Premi Neue Musik für Schülerorchester de Stuttgart, entre d’altres. La seva música ha estat interpretada per formacions com ara el Trio Accanto, els Neue Vocalsolisten, l’Orquestra de la Radio de Stuttgart (SWR2) o l’ensemble Ekmeles de Nova York. Ha estat professor de composició als conservatoris superiors d’Aragó, València i Castelló. El seu profund coneixement de l’harmonia i el contrapunt es deixa veure a obres de Sanz que s’apropen al fet musical des de la manipulació tècnica, com ara la sèrie IRR Studies, on la transgressió s’emmarca en l’evolució de la tradició clàssica.

Completen els encàrrecs tres compositors emergents formats a l’Esmuc. Daniel Apodaka (Vitoria, 1990) és un dels principals valors de la generació dels 90. Guanyador del Premio Jóvenes Compositores Fundación SGAE-CNDM l’any 2017, Apodaka escriu una música d’una fina sensibilitat tímbrica, que es manifesta al límit del silenci, recollint el testimoni del compositor italià Salvatore Sciarrino. La compositora Montserrat Lladó centra la seva música en la matèria sonora i la percepció de temps, on l’escolta, l’atac i la ressonància esdevenen elements centrals del seu procés creatiu. El jove compositor José Mora Gonzalez mostra en cadascuna de les seves obres una forta identitat artística, on les idees musicals semblen conformar-se sense donar lloc a gestos accessoris, amb una atractiva poètica sonora que es manifesta també en els seus sorprenents títols. Tots tres compositors són una clara mostra d’una generació que escolta i reacciona amb força envers l’actual escena d’avantguarda musical.

 

Palau de la Música Catalana

 

Pel que fa al Palau de la Música Catalana la selecció de creadors ha pres com a premissa inicial la creació de noves obres corals per ser estrenades per les diverses formacions corals que acull la sala modernista -l’Orfeó Català, els cors de l’Escola Coral i el Cor de cambra del Palau de la Música Catalana- però també l’encàrrec d’obres de cambra, cançó lírica, piano i cobla per tal de complementar el global de propostes presentades junt amb les altres dues institucions. La selecció final ha estat la següent:

Ferran Cruixent. Nascut a Barcelona (1976), la seva obra compositiva transita entre el repertori simfònic, de cambra, dansa i arts visuals. Les seves obres han estat interpretades arreu del món. La seva formació musical va iniciar-se a Barcelona i va culminar a la Hochschule für Musik und Theater de Munich. Els seus inicis formatius s’entronquen en el món coral barceloní, formant part dels cors de l’Associació Madrigal, fet que fa que sigui un profund coneixedor del llenguatge coral, raó per la qual ha rebut l’encàrrec d’una obra per a cor femení i orquestra que estrenarà el Cor de noies de l’Orfeó Català (l’estrena està prevista per al 25 de setembre de 2021).

Josep Ollé. Nascut a Tortosa (1987), viu a Barcelona des del 2005 on es gradua a l’ESMUC en pedagogia musical i composició sota el mestratge de Bernat Vivancos i Albert Guinovart. Compon especialment música coral i va rebre el premi a millor obra per a cor mixt dins el III Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català el 2019. El seu llenguatge sonor i el profund coneixement del llenguatge coral ens ha portat a voler ampliar la seva relació amb l’Orfeó Català amb un encàrrec per a aquesta formació (estrena temporada 2021-2022 al Palau de la Música Catalana).

Carles Prat. Membre de l’Escolania de Montserrat durant quatre anys, Carles Prat (Igualada, 1985) va estudiar cant clàssic a l’ESMUC amb Francesc Garrigosa i Mireia Pintó i composició amb Concepció Ramió i Albert Guinovart. És membre del Cor de Cambra Francesc Valls i participa habitualment en les produccions del Cor de cambra del Palau de la Música Catalana. Va rebre dos premis dins el II Concurs Internacional de Composició Coral “Festa de la Música Coral” i s’ha revelat com un compositor de llenguatge molt afí al món coral, fet pel qual l’Orfeó Català vol ampliar la seva relació amb ell amb un encàrrec (estrena a la temporada 2022- 2023 del Palau de la Música Catalana).

Xavier Pagès. Nascut a Sant Pere de Ribes (1971), va estudiar piano i composició al Conservatori Superior de Música del Liceu i posteriorment es traslladà a Viena on va ampliar estudis de direcció orquestral. Reconeix en la figura de Joan Guinjoan a un dels seus principals mentors. Ha obtingut diversos premis en concursos de composició i direcció. El seu ampli catàleg compositiu inclou repertori simfònic, per a banda, cobla, cambra, òpera i coral. El Palau de la Música Catalana li encarrega una obra per a cor professional mixt que estrenarà el Cor de Cambra del Palau de la Música el proper 13 de novembre de 2021.

Bernat Vivancos. Nascut a Barcelona (1973), va ser membre de l’Escolania de Montserrat. Va estudiar composició al Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa de París i posteriorment es traslladà a Oslo inspirat per l’obra del compositor noruec Lasse Thoresen, qui influirà decisivament en el seu estil compositiu. El seu llenguatge sonor, basat principalment en la cerca de textures i colors de profunda riquesa, fa de la seva música quelcom únic i amb un segell propi inconfusible. Molt conegut sobretot per la seva obra coral, Bernat Vivancos va ser compositor convidat en la temporada 2014-2015 del Palau de la Música Catalana. I serà aquí on, el 19 de febrer de 2022, estrenarà l’obra d’encàrrec Cinc pregàries per a soprano i orquestra simfònica, en el marc del cicle Palau 100 amb la col·laboració de l’OBC, la direcció musical de la directora Anna Maria Helsing i la veu solista de Núria Rial.

Marcos Fernández Barrero. Nascut a Barcelona (1984), es va graduar en piano a l’ESMUC i en composició al Royal Conservatoire of Scotland i té un màster de composició al Royal College of Music de Londres. Ha rebut el premi de l’AEOS-Fundación BBVA 2017 i el Premi Francisco Guerrero de la SGAE. La seva obra s’interpreta a escala internacional. El seu estil compositiu combina estètiques i tècniques diverses que van des del minimalisme, l’electroacústica, el folklore celta, el jazz o el flamenco combinant-se en un ampli repertori per a formacions diverses. El Palau de la Música Catalana li encarrega una obra per a piano sol per a ser estrenada dins la temporada 2022-2023.

Enric Palomar. Nascut a Badalona (1964), ha escrit obres per a diverses formacions i solistes; destaca el seu repertori líric, en el qual cal esmentar l’òpera de cambra Juana, estrenada a la Oper Halle a Alemanya i posteriorment representada al Teatre Romea de Barcelona, i l’estrena de l’òpera La cabeza del Bautista l’abril de 2009, encàrrec del Gran Teatre del Liceu. L’Auditori de Barcelona li va encarregar el Réquiem por el cantaor de los poetas (dedicat a Enrique Morente) estrenat el 2017 amb la participació de l’Orfeó Català. El seu estil fa convergir estils i estètiques que arrelen en la tradició folclòrica hispànica amb una visió moderna i actual. El Palau de la Música Catalana li encarrega un recull de cançons sobre poemes d’autor català per a veu solista i acompanyament instrumental (estrena temporada 2022-23).

Alberto García Demestres. Nascut a Barcelona (1960) va estudiar composició amb Josep Soler. Va estudiar cant líric i direcció d’orquestra a la Musikhochschule de Wuppertal a Alemanya i música electroacústica al Conservatori Nacional de París i a l.R.C.A.M. Profundament coneixedor de la veu lírica, va tenir com a mentor a Luciano Pavarotti. La seva música es caracteritza per una estètica tonal i amable però ancorada a la modernitat. Ha obtingut reconeixement especialment com a compositor d’òperes amb un catàleg de 11 títols i estrenes a Mòdena (Itàlia), Barcelona (Festival Grec, Teatre Nacional de Catalunya) i Festival Castell de Peralada. El Palau de la Música Catalana li encarrega un cicle de cançons per a veu de baríton i piano per a ser estrenades dins la temporada 2022-2023.

Josep Vila i Casañas. Nascut a Sabadell (1966) és professor de direcció de cor a l’ESMUC des de 2005, va fundar el Cor de Cambra Lieder Càmera de Sabadell del qual és director titular des de 2018 i va ser director titular de l’Orfeó Català (1998-2016) i del Cor de cambra del Palau de la Música Catalana (2011-2016). El seu catàleg compositiu s’arrela sobretot en el repertori coral, amb un extens repertori per a formacions diverses. El seu estil compositiu s’inspira en la tradició i la música popular catalana però beu també dels corrents nòrdics contemporanis, oferint un segell propi inconfusible a les seves composicions. El Palau de la Música Catalana li encarrega una obra per a cor mixt professional que estrenarà el Cor de cambra del Palau de la Música Catalana la temporada 2022-2023.

Marc Timón. Nascut a Castelló d’Empúries (1980) es va llicenciar en periodisme a la UAB i en composició musical a l’ESMUC. Va ser tible de la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i actualment és compositor convidat del Palau de la Música Catalana. La seva obra compositiva ha rebut diversos premis. El seu estil eclèctic i inclassificable l’han portat a revolucionar el món compositiu de la cobla i ha fer-se un lloc a Los Angeles (California) com a compositor de bandes sonores. El seu llenguatge musical i el seu profund coneixement instrumental l’han fet sobresortir com a compositor per a grans formacions simfònico-corals. El Palau de la Música Catalana li encarrega una cantata per a la gran família de l’Orfeó Català (cors de l’escola coral i cor adult) per ser estrenada dins la temporada 2021-2022.

Antoni Ros-Marbà. Nascut a l’Hospitalet de Llobregat (1937) ha destacat sobretot per la carrera internacional com a director d’orquestra prestigiós. Va rebre el mestratge d’Eduard Toldrà, Sergiu Celibidache i Jean Martinon. El seu vessant compositiu s’ha centrat en el repertori coral, orquestral i operístic, i és també reconegut com un experimentat arranjador. Gran coneixedor del llenguatge musical i instrumental i de l’obra dels degans de la composició musical catalana del segle XX, el Palau de la Música Catalana li encarrega una obra per a cobla, per a ser estrenada per la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona dins la temporada 2022-2023.

Mariona Vila. Nascuda a Barcelona (1958) va estudiar composició al Conservatori Superior de Barcelona. És una compositora prolífica amb un ampli catàleg en gèneres i formacions diverses. Té un estil molt personal, ancorat en la contemporaneïtat però atractiu, suggeridor i proper. El seu repertori per a formacions corals és ampli, i és una creadora molt reconeguda i apreciada en el món coral, àmbit en el que rep habitualment encàrrecs i ha estat premiada al llarg dels anys. El cor de noies de l’Orfeó Català desitja afegir al seu catàleg d’estrenes una obra d’aquesta compositora i és per això que el Palau de la Música Catalana li fa un encàrrec per a ser estrenada durant la temporada 2022-2023.

Anna Campmany. Nascuda a Sant Cugat del Vallès (1994), va estudiar al Conservatori Superior del Liceu a Barcelona. Estudia cant i composició a Hochschule de Basilea (Suïssa). És cantant habitual del Cor de cambra del Palau de la Música Catalana i ha format part del Cor Jove Nacional de Catalunya i del Cor Jove Mundial. Va rebre una menció dins la III edició del Concurs Internacional de Composició Coral de l’Orfeó Català per l’obra Excelsior de Joan Maragall. Va rebre l’encàrrec de l’Orfeó Català per escriure una composició que va ser estrenada al Concert de Sant Esteve el 2020. El Palau de la Música Catalana li encarrega ara una obra per a cor de veus blanques per a ser estrenada pels Cors de Petits, Mitjans i Infantil de l’Orfeó Català dins la temporada 2022-2023 del Palau de la Música Catalana.

Benet Casablancas. Nascut a Sabadell (1956) ha estat director del Conservatori Superior de Música del Liceu, Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya (2007) i Premio Nacional de Música del Ministeri de Cultura d’Espanya (2013). La seva música s’arrela estèticament en les grans avantguardes del segle XX i és deixeble de Frierich Cerha i Karl-Heinz Füssl a Viena. És autor d’un gran catàleg d’obres de formats diversos, que han estat estrenades i interpretades a nivell internacional amb grans formacions, orquestres i directors. El Palau de la Música Catalana li encarrega un Quartet de corda per a ser interpretada dins la temporada 2022-2023 del Palau de la Música Catalana.

Marina Ortega. La jove compositora Marina Ortega es va graduar en el grau de composició de l’ESMUC el passat mes de setembre i en el concert de graduació va causar molt bona impressió amb la seva obra Plastic Vibes, obra que explora la idea de heterofonia des de diferents perspectives amb un desenvolupament progressiu cap a la polifonia i en la construcció d’una harmonia vertical abans de ser novament dissolta. Amb vistes a donar oportunitats a les noves veus femenines que comencen a destacar en el terreny de la composició, el Palau de la Música Catalana li encarrega una obra de cambra per a violí i piano per a ser estrenada dins la temporada 2022-2023 del Palau de la Música Catalana.

Miquel Oliu. Nascut a Barcelona (1973) és compositor, pianista i professor de piano al Conservatori de Vic. Es va formar en piano al Conservatori Superior de Música de Barcelona amb Antoni Besses i posteriorment en composició amb Agustí Charles (Conservatori de Saragossa) i Ramon Humet i ha fet cursos de perfeccionament amb Sofia Gubaidulina i Tristan Murail. Va ser guanyador del XXXII Premi Reina Sofía de Composició Musical atorgat per la Fundació Ferrer Salat l’any 2014 per l’obra Alegorías de Otoño. En el seu llenguatge sonor destaca la cerca per la reproducció dels sons de la natura i una especial atenció per fer aflorar colors i textures atractius. El Palau de la Música Catalana li encarrega una obra per a piano per a ser estrenada dins la temporada 2022-2023 del Palau de la Música Catalana.

Judit Neddermann. Nascuda a Barcelona (1991) la cantant i compositora és autora de tres discs publicats. Es va formar en guitarra clàssica al Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb Jordi Codina i posteriorment al Taller de Músics per a fer estudis de jazz. Ha col·laborat amb formacions clàssiques, de jazz, música popular i tradicional i la seva música es caracteritza per la convergència d’estils en una original fusió plena d’atractiu que la fa difícilment classificable. Recentment la crítica ha lloat la seva música per a l’espectacle teatral Canto jo i la muntanya balla, novel·la d’Irene Solà, que és narradora convidada del Palau de la Música Catalana. El Palau encarrega a Judit Neddermann una obra per a conjunt de cambra instrumental i veu per ser estrenat dins la temporada 2022-2023.