L’Institut d’Estudis Catalans i el Museu Nacional d’Art de Catalunya presenten el Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears

Les entrades d’artistes ja elaborades es poden consultar en línia a la web del diccionari

Redacció.- L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Museu Nacional d’Art de Catalunya han presentat el Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears. Aquest projecte és fruit d’un conveni entre l’IEC i el MNAC i suposa un pas important en la tasca de recopilar i transmetre el coneixement del nostre patrimoni artístic.

El diccionari es va presentar en un acte institucional a la seu de l’IEC presidit per la presidenta, Teresa Cabré, i el director del MNAC, Pepe Serra, acompanyats dels tres directors del projecte Francesc FontbonaEduard Vallès Bonaventura Bassegoda, tots tres experts reconeguts i membres de l’IEC. També hi van ser presents alguns autors i autores de les entrades del diccionari i persones professionals del sector, entre els quals es compten membres de l’IEC i conservadors del MNAC.

Aquests tipus de diccionari, que existeixen en altres entorns culturals, permeten fixar el coneixement i actuen com a referències en el món de l’art. És el primer diccionari d’artistes d’àmbit català que es fa des de la publicació del que va dirigir Josep Francesc Ràfols entre 1951 i 1953. És innovador perquè és en català i el de Ràfols va fer-se en castellà, i l’abast actual és molt més ampli, ja que arriba a tots els territoris de parla catalana. Inclou, a més, tota mena d’especialitats: pintura, escultura, orfebreria i fotografia, entre d’altres. El fet que sigui en format digital permet la seva actualització d’una manera regular, en consonància amb les noves recerques i troballes que es vagin fent.

La llargada dels articles és més gran a la de diccionaris anteriors: s’hi detallen exposicions i altres aspectes de la vida artística, a més d’una extensa bibliografia. És un treball en procés i, avui dia, hi han participat més de cent autors i autores de tesis doctorals i treballs de fi de màster dedicats a artistes, així com autors d’articles monogràfics o comissariats d’exposicions. El projecte, doncs, està molt relacionat i es nodreix de les activitats dels departaments d’història de l’art de diferents universitats.

Les entrades d’artistes ja elaborades es poden consultar en línia mitjançant la web.

Alhora que s’hi van sumant entrades, s’està treballant en una nova versió del projecte de digitalització que l’ha de fer més navegable i accessible. No hi ha artistes vius per no desequilibrar el conjunt i es treballa molt especialment per incorporar a les dones artistes, sovint invisibles com passa en altres disciplines. El cens de dones artistes elaborat fa poc per la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya ha proporcionat alguns noms imprescindibles.

El repte i el compromís de les dues institucions és iniciar i, sobretot, mantenir projectes com aquest, en què el coneixement és la base per a protegir i difondre el nostre patrimoni cultural. El Diccionari d’artistes catalans, valencians i balears ha de ser un projecte de llarga durada per l’ambició de documentar creadors i creadores de totes les especialitats dels Països Catalans, i perquè necessàriament haurà d’estar en un procés  d’actualització constant. L’objectiu final d’aquest diccionari és la creació d’una eina, avui dia inexistent, que pugui ser utilitzada per diversos sectors professionals —la universitat o els museus, per exemple— o per afeccionats o el públic en general.

S’ha començat alternant artistes menys coneguts, el llegat dels quals s’ha aprofundit amb aquest projecte, amb noms prou rellevants com Isidre Nonell, Dionís Baixeras, Lluís Rigalt, Joaquim Sorolla, Mela Muter, Hermenegild Anglada-Camarasa, Josep Llimona, Santiago Rusiñol, Adolf Mas, Joan Busquets, Joaquín Torres-García o Lluïsa Vidal. La presència actual d’una o un artista al diccionari no implica cap jerarquia pel que fa a la seva rellevància. L’objectiu és que s’hi vagin incorporant totes i tots d’una manera gradual. La complexitat i rigor amb el qual s’ha concebut el projecte fa que, en alguns casos, manquin imatges de les obres perquè encara s’estan gestionant els drets de les imatges que són citades en les corresponents entrades.

El cost total del projecte, fins ara, ha estat de 30.000 € i s’ha finançat a parts iguals entre les dues institucions. Els conservadors del MNAC, així com els membres de l’IEC, col·laboren en l’obra sense càrrec.

Etiquetes: