07 nov. 2017 Llàtzer Garcia estrena Els nens desagraïts a Temporada Alta

Un text sobre secta, religió i família que es podrà veure també a la Sala Beckett de Barcelona

Redacció.- Aquest divendres 10 de novembre la sala La Planeta acollirà l’estrena, en el marc de Temporada Alta, d’Els nens desagraïts, el darrer muntatge teatral del dramaturg gironí Llàtzer Garcia. De la mà de la companyia Arcàdia, l’obra es podrà veure també a partir del 15 de novembre a la Sala Beckett de Barcelona, espai on la companyia està fent una residència artística aquesta temporada 2017/18. L’autor s’ha basat en una comunitat religiosa que va existir als anys vuitanta per escriure el tercer espectacle de la seva trilogia sobre la família, iniciada amb La terra oblidada i continuada amb La pols, tres textos del dramaturg que parlen de les nostres arrels o la impossibilitat de tallar amb elles, per molt que ens hi esforcem.
A Sant Gregori, un poble de Girona, es reunia als anys vuitanta una comunitat de famílies –liderada per la “Mare”, autoproclamada “Missatgera de Déu”– que van decidir abandonar els cercles d’amistats per agermanar-se en una rígida comunitat catòlica. Renunciaven al món i als seus plaers per viure en la més estricta pobresa i trobar-se a la natura amb Déu. En aquesta comunitat van néixer nens que, arribat el moment, van sortir per trobar-se amb el món més enllà del seu bosc, aïllat de tot. Aquest és l’argument del muntatge, una història basada en fets reals que genera tantes preguntes com fascinació.
Arcàdia és una companyia teatral creada a l’estiu del 2009 i actualment està formada pels actors Guillem Motos i Muguet Franc i pel director i dramaturg Llàtzer Garcia. En els primers muntatges es van decantar per espectacles vinculats a la comèdia més evasiva, però a partir del 2012 comencen a explorar altres camins per parlar més profundament de les relacions humanes en el món d’avui i d’ahir. El seu és un teatre de text, sempre de nova autoria catalana, que traslladen a escena de forma essencial i sense artificis.
Llàtzer Garcia diu sobre Els nens desagraïts
Aquesta és una història que ens ha perseguit durant molt de temps, però mai trobàvem la forma d’explicar-la. Fins ara. És una història que ens genera moltes preguntes i fascinació. I això es deu a la peculiaritat de la gent que integrava la societat secreta i el funcionament d’aquesta. No hi havia interessos econòmics, com la majoria d’altres sectes. La gent que integrava la comunitat no era d’aquell tipus que, a priori, seria fàcil d’entabanar: alguns d’ells eren directors d’empreses importants de la ciutat o persones amb una bona carrera per davant. I cap d’ells era especialment religiós. Llavors, per què van renunciar a la llibertat i van arrossegar a les seves famílies a la mateixa vida? Com es podien creure tots aquests deliris fantasiosos que explicava la Mare? Quina necessitat en tenien? Com es van enfrontar al món els nens que un bon dia van decidir saltar la tanca, travessar el bosc i endinsar-se a la jungla de la ciutat’ Allò que van aconseguir era millor que el que tenien? I si és així, per què es van sentir tan insatisfets i desprotegits’ Totes aquestes preguntes i gairebé cap resposta és el que ens esperona per viure i explicar aquesta obra sobre uns pares que segurament creien fer el millor pels seus fills.