Lluís Homar reviu el misticisme universal de San Juan de la Cruz

Alma y Palabra: San Juan de la Cruz, de Lluís Homar, producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, es podrà veure al Teatre Municipal

Redacció.- Temporada Alta presenta el proper diumenge 18 d’octubre, en una única representació al Teatre Municipal de Girona, l’espectacle Alma y Palabra: San Juan de la Cruz, de Lluís Homar, una producció de la Compañía Nacional de Teatro Clásico.
Custodiats pel Crist de Velázquez i acaronats per la música de Mompou, – en una versió del pianista Emili Brugalla-, Lluís Homar i Adriana Ozores posen veu i emoció a les paraules de San Juan de la Cruz, místic, poeta i home lliure, que fou molt crític amb el poder i l’avarícia.
La música i la paraula s’uneixen en aquest espectacle íntim, amb dramatúrgia de José Carlos Plaza. Emili Brugalla, gran coneixedor del compositor català Frederic Mompou, acompanya i interpel·la amb la música la paraula de San Juan de la Cruz, en veu de dos dels grans del teatre, Lluís Homar i Adriana Ozores. Els tres inicien un viatge en busca de la serenitat a través d’una selecció de poemes del Cántico Espiritual, de San Juan de la Cruz (1542-1591), la Música Callada, de Frederic Mompou (1893-1987), i el gran Crist de Velázquez com a testimoni mut sobre l’escenari.
Homar, ara director artístic de la Compañía Nacional de Teatro Clásico, ha escollit la seva obra i el seu pensament per iniciar el cicle Alma y palabra, el qual té per objectiu donar conèixer arreu del món, en col·laboració amb l’Instituto Cervantes, el patrimoni literari clàssic espanyol.
“(…) Si ens atrevim de veritat a desemmascarar la nostra societat, com va fer San Juan, sent fidels a nosaltres mateixes, al nostre Ésser més íntim, potser deixarem de ser còmplices d’aquest despropòsit, mundial i particular, que entre totes hem construït.” Lluís Homar
“(…) Hacer este espectáculo es también ir contra corriente. Es un grito contra del olvido de San Juan de la Cruz, una figura de gran ayuda y que, de alguna manera, está denostada por nosotros mismos. Es una manera de reivindicarle, de salir a su encuentro y abrazarle”. Adriana Ozores