31 març 2010 Lluís Vilà: in eternum eat art

Ricard Planas, director de la revista Bonart escriu sobre l'obra de l'artista i els seus darrers projectes

Va construir una realitat artística a través del menjar, de la 
problemàtica que tenia amb el menjar, de l’àurea que li produïa la 
sacralització d’alguns aliments en el ritus religosos. La menja, els 
pans, la descomposició d’aquesta eren els leit motive destacats de 
l’univers de Lluís Vilà.
Va néixer a Banyoles el 1952 i ha mort un dimarts al vespre del dia 30 
d’abril. Una nit durant la qual vaig rebre el que seria el seu darrer 
missatge, i on surrealísticament cantava a l’alegria d’inaugurar el 
dia 30 d’abril el nou centre d’art contemporani de Banyoles, format 
per dos espais, i que durant més de vuit mesos havíem dissenyat, 
redactant colça a colça les seves línies programàtiques. Un treball 
que tenia la complicitat d’amics i col·laboradors com Josep Cortada –
que estava implicat en un projecte d’art social amb el centre-, Miquel 
Aguirre -que estava produint una vídeo-, Quim Fernández -cap de 
difusió-, Lluís Pau -dissenyador del showroom d’El Puntal de les 
Arts-, Karen Rasmusen -secretària i coordinadora-, Eudald Camps –
crític d’art i col·laborador del llibre que es volia publicar El 
congreso del mundo- i Joan de la Parra -fotògraf i amic personal de 
l’artista.
Recentment havia participat en un projecte d’Scalextric, impulsat per 
bonart cultural, en la qual va tunejar un cotxe en miniatura que 
s’exposarà a l’exposició internacional de Shangai.
Pel que fa a la seva trajectòria va participar en els col·lectius 
artístics Tint-1 i Tint-2 de Banyoles, havia participat a fires d’art 
de primer nivell arreu, com Arco o Basilea, havia exposat a la 
Fundació Miró, a la Fundació Espais, al pavelló de l’expo de Sevilla, 
al centre Pompidou, entre altres. És un pèrdua rellevant pel mapa 
artístic català i a nivell personal és la pèrdua d’un amic artista que 
estimava l’art i no el va banalitzar a cap preu, tot i els entrebancs 
importants que durant la seva vida va haver de superar.

Ricard Planas Camps
Director de la revista Bonart

(Fotografia: Joan Comalat)