17 set. 2026, 09:52
‘L’òpera de tres rals’ obre temporada i la celebració del 50 aniversari del Teatre Lliure

El mateix dia de l'estrena s'inauguren al Teatre Lliure de Montjuïc les activitats del 50 aniversari

Redacció – Nerea Guisasola. El Teatre Lliure obre la Temporada 26—27 i la celebració del 50 aniversari amb L’òpera de tres rals, el clàssic de Bertolt Brecht i Kurt Weill en col·laboració amb Elisabeth Hauptmann, amb la direcció d’escena de Marta Pazos i direcció musical de Dani Espasa. La peça compta amb una nova traducció de Marc Rosich.

L’obra es va estrenar al Festival Grec 2026, en ocasió també del seu cinquantenari aniversari i ara es podrà veure al Llliure des d’avui fins a l’11 d’octubre a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc.

Bertolt Brecht i Kurt Weill formen part de la història del Teatre Lliure des de la seva temporada inaugural. Una llarga relació que va començar amb l’adaptació que van fer Fabià Puigserver i Carles Santos d’Ascensió i caiguda de la ciutat de Mahagonny la Temporada 76—77.

Per a Pazos, aquesta posada en escena ha significat enfrontar-se per primera vegada a l’obra del dramaturg alemany, una fita desitjada des de feia temps que connecta amb els seus propis inicis artístics en el cabaret underground de Galícia. «Brecht sempre ha estat un referent per a mi, no només pel seu caràcter rupturista, sinó per la seva proposta per un teatre que consciencia el públic i fomenta el pensament crític», explica la directora.

El muntatge escènic és dinàmic, la directora treballa a partir de mecanismes purament brechtians, com la ruptura de la quarta paret. Pazos defineix la proposta com una posada en escena «molt trepidant, molt divertida i cabaretera, despullada del judici i connectada amb el divertimento que és fer teatre».

Després de fer una recerca en els arxius del Lliure, Pazos ha dissenyat una escenografia que respecta la petjada de Puigserver en una sala dissenyada per ell mateix: «Treballar a la Sala Fabià Puigserver és un paradís per als qui venim de la plàstica escènica», explica Pazos, i afegeix que «encara avui hi ha la seva ànima en aquesta casa». Aquesta proposta es complementa amb la intervenció coreogràfica de Mabel Olea, qui utilitza els cossos dels intèrprets com a paisatge dinàmic a través d’un llenguatge corporal «que es mou en el límit entre la bellesa i el grotesc».

Interpretativament, Pazos explica que «buscava un gresol generacional: gent amb carreres dilatades i joves que comencen, persones els cossos de les quals reflecteixin la història del país des dels anys 70 fins avui», i afegeix que, «no faig un teatre fàcil; exigeixo que els intèrprets siguin autèntics “atletes de l’escenari” i em sento privilegiada per comptar amb un repartiment tan talentós i entregat». El conformen Nao Albet, Roc Bernadí, Marta Bernal, Arnau Boces, Pablo Capuz, Marc Domingo, Joan Esteve, Eduard Farelo, Clara Mingueza, Miriam Moukhles, Biel Rossell i Júlia Truyol.La direcció musical corre a càrrec de Dani Espasa, que lidera una formació orquestral com la de la versió de Calixto Bieito de l’any 2002, de la qual ell va formar part. Aquesta voluntat es tradueix, segons Pazos, en una «abraçada intergeneracional que farà d’això una preciosa festa històrica». Marc Rosich ha elaborat una nova traducció de les lletres i cançons de Kurt Weill seguint també aquest lligam amb la tradició i jugant amb el dinamisme de la llengua.

Completen el muntatge l’escenografia de Marta Pazos, el vestuari d’Agustín Petronio, la caracterització de Johny Dean, la il·luminació de Nuno Meira, l’espai sonor d’Hugo Torres i el so de Roc Mateu a col·lecció de textos teatrals del Lliure, Llum de guàrdia, en coedició amb Comanegra, continua creixent i obrim la temporada amb aquesta nova versió de la peça.

Celebració del 50è aniversari

El mateix dia de l’estrena de l’Òpera de tres rals (17/09),  donarem el tret de sortida de la celebració de l’aniversari amb aquestes activitats al Teatre Lliure de Montjuïc:

• Teatre Lliure, un viatge a través de l’espai, una proposta del vídeoartista Francesc Isern a partir de la maqueta original del Teatre de Montjuïc construïda per Fabià Puigserver. Trobareu la maqueta al Foyer 2.
• Fabià Puigserver amb mirada d’infant, de l’Escola La Sedeta, en el marc del programa Escoles Tàndem de la Fundació Catalunya La Pedrera. Gaudireu de l’exposició a la sala de canguratge.
• Placa commemorativa dels fundadors del Teatre Lliure. La veureu a l’entrada del Foyer 2.

| Fotografies de Marta Mas Girones i Alice Brazzit