10 juny 2026, 09:00
Lúa Coderch explora els límits entre imaginació i realitat en una exposició al Museu Can Framis

L’exposició es podrà visitar al nou espai expositiu incorporat recentment dins el recorregut de la col·lecció permanent del Museu Can Framis.

Redacció.- La Fundació Vila Casas presenta Assenyala un punt (fora del perímetre de la secció d’un arbre per indicar que ve del futur) de Lúa Coderch, fruit del Premi ARCO Antoni Vila Casas 2025 concedit per la Fundació.

La mostra es podrà visitar al nou espai expositiu incorporat recentment dins el recorregut de la col·lecció permanent del Museu Can Framis, concebut com un laboratori de projectes destinat a activar noves relacions entre el fons de la col·lecció i les pràctiques artístiques contemporànies. Aquest espai neix amb la voluntat de mantenir viu el diàleg entre les obres de la col·lecció i les investigacions visuals i conceptuals dels artistes actuals, generant contextos d’experimentació, pensament i producció.

En paraules de Bernat Puigdollers, director d’art de la Fundació Vila Casas: “Aquesta és una exposició iniciàtica per a la Fundació Vila Casas. Assenyala un punt de Lúa Coderch és la primera exposició dedicada al guanyador del Premi ARCO de la FVC i alhora inaugura un nou espai expositiu ubicat al bell mig de la col·lecció permanent del Museu Can Framis. L’exposició apel·la a una mirada interior i intuïtiva, més enllà dels sentits, gairebé profètica. Un estímul per fer néixer i renéixer mirades per a un món que neix, mor i reneix constantment. No se’ns acudeix millor metàfora que aquesta exposició per explicar què voldríem que fos aquesta nova sala: un espai possibilitador de futurs.”

Lúa Coderch reflexiona sobre la mirada com una experiència que transcendeix la dimensió visual i la realitat tangible. Explora la idea d’una mirada interior, en què la intuïció i la imaginació generen imatges inexistents en el món real, i com som capaços d’interpretar conceptes des d’una perspectiva visual i profundament intuïtiva.

A través d’escultures, accions i peces audiovisuals, l’artista construeix un univers simbòlic que explora els límits entre memòria, imaginació i realitat.

La mostra s’articula al voltant de les superfícies i els plecs imaginaris de la realitat, situant-se en un espai ambigu entre la ficció i l’experiència viscuda. Les imatges i els relats emergeixen simultàniament amb l’experiència, l’organitzen i li donen sentit.

L’exposició es desplega com un recorregut que s’inicia a l’exterior de l’edifici amb una peça concebuda per ser observada únicament des de fora i continua a l’interior de l’espai, entès metafòricament com l’interior d’un ull: una cavitat oberta al món exterior que produeix imatges mentre la parpella roman tancada. En aquest context, la mostra reflexiona sobre l’esgotament de la mirada contemporània i planteja la necessitat d’imaginar noves formes de percepció i representació.

En paraules de Lúa Coderch: “És difícil no sentir desorientació i desassossec davant la deriva que està prenent el món. Per això he volgut situar-me en aquest moment en què ens adonem que tenim l’obligació de persistir, encara amb més intensitat, en l’exercici de la imaginació. Necessitem imaginar mons que encara siguin habitables, que siguin més amables i més justos que els que coneixem. Sense això no és possible l’acció.”

A partir d’elements visuals inspirats en la natura, la història de l’art i els processos perceptius —com fragments reinterpretats de pintures renaixentistes, les formes del creixement vegetal, les ramificacions dels llamps o els anells dels arbres tallats—, Coderch construeix un univers simbòlic que convida el visitant a explorar els límits entre memòria, imaginació i realitat.

En el marc del Premi ARCO Antoni Vila Casas 2025, la Fundació Vila Casas ha incorporat a la col·lecció permanent de Can Framis les dues obres guardonades de l’artista: Nunca sabes cuales son las buenas noticias (2024) i Exhausta y exuberante (2024). Aquestes obres funcionen com una meditació sobre la relació entre experiència i narració.

L’autora

Lúa Coderch, Iquitos (Maynas), Perú, 1982. Viu i treballa a Barcelona.

La seva pràctica artística és una investigació sobre les superfícies i els plecs imaginaris del que anomenem realitat. Les històries i les imatges emergeixen simultàniament amb l’experiència viscuda: l’organitzen, li donen forma i sentit, i permeten que circuli. Per aquest motiu, intenta situar-se en un espai que pertany igualment a la realitat i a la ficció, on aquesta distinció es difumina. A través d’escultures, accions i obres audiovisuals, explora qüestions com l’estructura d’un moment memorable, la manera com la ciutat s’explica a si mateixa, l’orientació de la nostra existència o la producció del valor com a fenomen, tant des d’una dimensió sensible com narrativa.

Ha presentat la seva obra en institucions com el MACBA, la Fundació Joan Miró, la Fundació Suñol, el CCCB i el Centre d’Art Fabra i Coats (Barcelona); Fundación BBVA i CentroCentro (Madrid); Domus Artium (Salamanca); Fundación Cerezales (Lleó); MUAC (Ciutat de Mèxic); Art Institute (Viena); Kunstraum Kreuzberg/Bethanien (Berlín); LAZNIA (Gdansk); KGLU (Slovenj Gradec); MSUV (Novi Sad) i SMART Project Space (Amsterdam), així com en esdeveniments internacionals com Manifesta 14 (Kosovo), Bienalsur (Argentina) i la Biennal de Cuenca (Equador).

La seva obra forma part de nombroses col·leccions públiques i privades, entre les quals hi ha el MACBA, el MUSAC, la Col·lecció “la Caixa”, la Col·lecció Nacional d’Art de Catalunya, la Col·lecció d’Art Contemporani DKV Seguros, la Fundació Lluís Coromina, la Fundació Vila Casas, la New Art Foundation, la Col·lecció Cal Cego, la Col·lecció Fernando Meana Larrucea, la Col·lecció Miquel Casablancas (Ajuntament de Barcelona), la Col·lecció Guasch-Coranty, la Col·lecció Inelcom, la Fundació Banc Sabadell i la Col·lecció Vontobel.

Ha rebut beques com la beca PAIR de la Fundació Suñol, la beca de creació artística de la Fundació Guasch-Coranty i una beca del CoNCA per a la recerca i la creació en els àmbits de l’art i el pensament. L’any 2025 va rebre el Premi ARCO Antoni Vila Casas, atorgat per la Fundació Vila Casas.

Foto: Branca (detall), 2026. Fotografia Marta Ferrer