20 des. 2011 Marina Rossell canta Moustaki…

Un treball irrepetible, fruit de la relació artística i personal D'ambdós artistes durant més de 30 anys

Marina Rossell presenta un nou àlbum D’estudi amb versions de tretze grans èxits del seu gran amic Georges Moustaki cantats en català, un treball fruit de la intensa relació artística i personal D’ambdós artistes durant més de 30 anys.

Les lletres han estat adaptades per Lluís Llach, Josep Tero, Pelai Ribas i Víctor Obiols Bocanegra, i alguns temes del disc compten amb col·laboracions destacades a com les de Roger Mas (veus en el tema ?El carter?) i de Paco Ibáñez (veus a ?Hiroshima? i -cantant en català- al tema que tanca el llarg, ?El Metec?, guitarra a ?Sense anomenar-la?).

I Moustaki canta i pinta Marina Rossell…

Aquest disc de tribut no és un mer tribut per part de Marina Rossell: en aquest cas el cantant D’origen egipci ha participat de manera activa en la creació del mateix, i per partida doble.

D’una banda correspon L’homenatge de la cantant barcelonina interpretant Màrmara, una de les cançons preferides de Moustaki del repertori de la seva amiga, en una versió inédita fins el moment.I per altra banda il·lustra el disc amb una mostra del seu talent pel dibuix -la seva altra passió a banda de la música- amb retrats de la pròpia Marina Rossell. «Dibuixo a la pantalla com si ho fes sobre L’arena», va dir Moustaki quan feia els dibuixos. Les imatges decoren el llibret interior i la contraportada del CD. 

Marina Rossell canta Moustaki (World Village ? Harmonia Mundi, 2011) ha estat dirigit artísticament pel prestigiós multiinstrumentista Eduard Iniesta, col·laborador habitual de L’artista, qui ha signat de nou una producció brillant, apreciable ja des del primer tema.

El disc inclou un complert llibret de 24 pàgines amb els textos de les cançons -en el francès original, L’adaptació catalana i la traducció al castellà- , els dibuixos que Moustaki, i a més inclou fotografies personals dels dos artistes plegats, testimonis D’encontres passats a Asilah (1984), París (1996) i un sopar a Barcelona (2007).