Martirio, Javier de Lucas, Titouan Lamazou, Petros Márkaris, els morts de Sarajevo i Srebrenica, entre els premiats als LiberPress 2015

Els premis LiberPress tenen l’objectiu de guardonar personatges d’àmbit mundial que destaquin per la seva tasca independent, democràtica i solidària

La Diputació de Girona i l’associació LiberPress han organitzat, un any més, els premis LiberPress amb l’objectiu de guardonar personatges d’àmbit mundial que destaquin per la seva tasca independent, democràtica i solidària.
Aquest matí, el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i el president de l’associació LiberPress, Carles McCragh, han estat els encarregats d’anunciar els guardonats dels premis LiberPress 2015. Els seus noms s’han fet públics avui, durant la roda de premsa que els representants d’aquestes dues institucions han dut a terme a la sala Ferran Agulló de la Diputació de Girona.

Durant la seva intervenció, Pere Vila ha volgut constatar «l’aposta decidida de la Diputació per continuar tenint el protagonisme que han de tenir les institucions en projectes solidaris. Gràcies als LiberPress –ha afegit– hem aconseguit que Girona es converteixi en un centre neuràlgic del treball solidari i humanitari a escala mundial». En aquesta mateixa línia ha parlat Carles McCragh, que ha incidit en el fet que els LiberPress donen a conèixer Girona «com una ciutat de solidaritat i d’humanitat».

En total, cada any s’atorguen nou premis, repartits per categories: Memorial, LiverdPress, Literatura, Cançó, Associació, Cinema, Camins, Catalunya i el Premi LiberPress, el principal, que, enguany, com a novetat, es farà públic el dia de l’acte de lliurament dels guardons, el qual tindrà lloc el proper dijous 8 d’octubre, a les vuit del vespre, a l’Auditori de Girona.
Aquests premis, organitzats conjuntament per l’associació LiberPress i la Diputació de Girona, tenen com a objectiu obrir un espai de debat sobre el paper dels mitjans de comunicació dins la societat; defensar els drets humans, premiar els personatges d’àmbit mundial en totes les categories humanes i artístiques, i també en la periodística, que hagin destacat per la seva tasca independent, democràtica i solidària; i implicar en aquest projecte associacions humanitàries per tal que aquestes aconsegueixin ampliar el seu suport econòmic i mediàtic.

Els guardonats d’enguany són:
Javier de Lucas (LiberPress Cinema). Llicenciat en dret amb premi extraordinari, promotor, primer director i catedràtic de filosofia del dret i filosofia política a l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València. Ha treballat en temes relacionats amb els drets humans, especialment amb polítiques migratòries, minories, ciutadania, racisme i xenofòbia. Pel que fa al cinema, ha estat pioner en estudis sobre dret i cinema, i el creador i director de la col·lecció «Cine y derecho».

Rep el LiberPress Cinema per l’excepcional contribució filosòfica, sociològica i ideològica que ha fet a l’estudi del cinema, analitzant aquest art i mitjà de comunicació amb intel·ligència i enginy, des de vessants multidisciplinàries, erudites, humanístiques i solidàries.
Petros Márkaris (LiberPress Literatura). Narrador, dramaturg, guionista i traductor grec, especialment conegut per les seves novel·les policíaques de gran contingut social, protagonitzades pel comissari Kostas Jaritos.
Petros Márkaris rep el premi per la seva obra literària, basada a denunciar, des d’un punt de vista progressista, valent, social i popular, les contradiccions econòmiques i culturals d’Europa i els problemes dels pobles sota el macroimperialisme econòmic i totalitari europeu.
Martirio (LiberPress Cançó). Cantant amb una llarga carrera artística, creadora d’una música dedicada a servir de pont entre cultures, amb la fusió de cobla andalusa, flamenc, bolero, tango, rock, etc.

Rep el premi per la seva implicació en la música popular des d’una vessant autèntica, oberta, innovadora, acostada al poble i a la gent obrera i humil, sense entrar en el mercat del folklore institucional; i per la seva tasca d’obrir mons i de construir ponts entre les cultures.

ACNUR (LiberPress Catalunya). L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats és l’organisme de les Nacions Unides que s’encarrega de protegir els refugiats i desplaçats que són víctimes de persecucions i conflictes, de promoure solucions mitjançant assentaments en el país d’origen o d’acolliment, així com de vetllar pel dret d’asil.
Rep el Premi LiberPress Catalunya per la seva immillorable tasca humanitària i solidària en pro dels milions de persones que han hagut de marxar dels seus països amb motiu de les persecucions d’origen bèl·lic, econòmic, ètnic i religiós.

Titouan Lamazou (LiberPress Camins). Artista i escriptor francès. Va ser nomenat artista de la UNESCO per la pau el 2003. Ha treballat en diferents projectes i per a diferents associacions per protegir els drets de les dones i dels nens.
Amb el Premi LiberPress Camins se li vol reconèixer el seu llarguíssim compromís personal com a pintor, dibuixant, escriptor i fotògraf a favor de la promoció de les dones i dels nens i en defensa dels seus drets.

Fundació Rosa Oriol – Sor Lucía Caram (LiberPress Associacions). Va néixer a Manresa el 2009, amb l’objectiu d’oferir ajuda a les persones marginades i en risc d’exclusió social, auxiliant-les en les necessitats bàsiques. La Fundació és liderada per la monja sor Lucía Caram, una dona emprenedora, activa, imaginativa, dinàmica i solidària.
La Fundació Rosa Oriol i sor Lucía Caram reben el premi per la seva tasca solidària i humanitària, per la seva capacitat d’imaginació i treball, i per aconseguir, amb l’esforç personal, la implicació de la societat civil del Bages.

Sarajevo i Srebrenica (LiberPress Memorial)
Memorial Sarajevo. Durant el setge de la ciutat de Sarajevo, protagonitzat per les tropes sèrbies, els franctiradors i els morters varen sembrar el terror a la ciutat i varen provocar la mort de milers de víctimes civils. Entre aquests atacs criminals, s’ha volgut recordar i homenatjar les víctimes dels dos bombardeigs que va patir el mercat de Sarajevo, el Markale, el 5 de febrer de 1994, amb 69 morts i 206 ferits, i el 28 d’agost de 1995, amb 37 morts i 85 ferits.

Memorial Srebrenica. Durant la denominada Guerra dels Balcans, l’11 de juliol de 1995 i els dies següents, es va produir la massacre o genocidi de Srebrenica: en una fàbrica de bateries de camions de Potocari i al voltant, prop de Srebrenica, entre 9.000 i 11.000 homes i adolescents d’11 a 70 anys varen ser assassinats per les forces del criminal Ratko Mladic, amb la inacció covarda de les tropes holandeses de l’ONU.
Aquest execrable acte ha estat considerat com a genocidi per la Cort Penal Internacional, i cada 11 de juliol desenes de milers de persones es troben al cementiri memorial de Potocari, per enterrar-hi les restes de les nombroses víctimes que cada any encara es van trobant i identificant.

Carlos Drews (Premi LiverdPress). És doctor en zoologia per la Universitat de Cambridge. Dirigeix el Programa Global d’Espècies, de World Wildlife Fund (WWF). Ha estudiat el comportament de la fauna a l’Àfrica i l’Amèrica llatina, i ha escrit nombroses publicacions sobre la biodiversitat i el comportament animal.
Se li atorga el Premi LiverdPress per la seva infatigable lluita per estudiar, conservar i protegir les espècies animals que ens envolten; per denunciar la persecució, les matances i el tràfic il·legal de la fauna salvatge, i per liderar la batalla per conscienciar sobre la necessitat de preservar-la, impulsant-ne el coneixement.

D’altra banda, El Gest dels premis LiberPress 2015 està dedicat a la llibertat d’expressió, un dels drets humans pels quals s’han pagat més vides i s’ha empresonat més gent.