06 abr. 2018 Més enllà de les icòniques fotografies en blanc i negre de la Barcelona dels seixanta de Xavier Miserachs

L’objectiu de La Pedrera és mostrar-nos el Xavier Miserachs en la seva totalitat

Redacció.- Xavier Miserachs va viure una vida curta però intensa. Amb només disset anys va guanyar el primer premi en un concurs fotogràfic de Barcelona. Més tard, amb 25 anys va començar ‘Barcelona. Blanc i Negre’, el llibre fotogràfic més important de Barcelona que s’havia fet fins al moment i encara fonamental per conèixer la vida dels barcelonins durant els seixanta. Va començar la carrera de Medicina, però va decidir dedicar-se per complet a la fotografia i deixar la carrera a tan sols unes poques assignatures d’acabar.

Ara a la Pedrera se’l recorda. L’experta i comissaria Laura Terrè, ha seleccionat unes 150 fotografies d’ell per l’exposició: Epíleg imprevist. La meitat en blanc i negre i l’altra meitat en color, moltes de les quals són inèdites. La idea de la comissaria és mostrar el Miserachs total, el que té molt a veure amb la convulsa Europa de la segona meitat del segle vint, però també amb el fotògraf que va utilitzar el color en la publicitat i la moda i que va mostrar com ningú a les dones alliberades.

L’exposició recull, també, la seva sèrie Costa Brava Show de 1965. En la qual plasma la transformació i conquista del paradís que era la costa catalana pel turisme vacacional. Unes imatges en les quals podem veure com combina el passat i la modernitat que va representar l’arribada d’estrangers.

Una de les característiques de Xavier Miserachs és que després de la Guerra Civil va recuperar la creativitat i la innovació en la fotografia, el rastre del qual s’havia perdut després de la censura franquista i la precarietat de l’autarquia. I, gràcies a la seva sensibilitat, el seu sentit de l’humor i la seva intel·ligència els seus reportatges tenen la força d’assajos crítics. D’alguna manera són el retrat viu i fresc de l’actitud del fotògraf davant de la vida que li va tocar viure.

En definitiva, aquesta exposició fa un recorregut pel temps que li va tocar viure a través del seu estil, els seus interessos íntims, els seus reportatges, els retrats lligats a la història, els gèneres i les diverses aplicacions de la fotografia, les tècniques i, sobretot, l’evolució d’una mirada compresa i reflexiva i sempre de complicitat amb el públic més que no pas amb el tema.