14 febr. 2012 Més fotoperiodisme

Una selecció de quatre exposicions del Visa pour l'Image arriba a Barcelona de la mà de Photographic Social Vision i el CCCB

La Fundació Photographic Social Vision i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) presenten per primera vegada a Barcelona una selecció D’exposicions de Visa pour L’Image ? Perpignan, el festival professional de més prestigi en el sector de la fotografia documental internacional. D’entre totes les exposicions que es van exhibir en L’edició del 2011 s’han triat quatre projectes fotogràfics. Amb més de 170 fotografies, la mostra ‘Més fotoperiodisme’ destaca per la diversitat dels gèneres fotogràfics seleccionats i L’actualitat que retraten, oferint al públic la possibilitat D’aprofundir en quatre esdeveniments de L’any passat que van ser notícia, com el tsunami al Japó, la primavera àrab, la narcocultura a Mèxic o la vida quotidiana D’una dona mutilada i lluitadora a Uganda. La selecció de les exposicions sota el títol ‘Més fotoperiodisme’ es podrà veure de L’1 de març al 28 de maig al CCCB.

El 1989 Jean-François Leroy va crear Visa pour L’Image ? Perpignan, el festival internacional de fotoperiodisme més important que se celebra anualment a Perpinyà amb L’objectiu de reunir tots els professionals de la fotografia de premsa. El festival s’ha convertit, any rere any, en una cita ineludible per als apassionats de la fotografia i reuneix milers de visitants, tant professionals com públic en general, que comparteixen la mateixa vocació pel fotoperiodisme. Durant el festival, la fotografia inunda tot tipus D’espais urbans on es visiten exposicions de reportatges realitzats per fotoperiodistes D’arreu del món, a més de la possibilitat de gaudir de projeccions al carrer i col·loquis. Visa pour L’Image ? Perpignan és, juntament amb el prestigiós certamen de fotoperiodisme World Press Photo, un dels referents més importants de la fotografia internacional i en L’última edició ha congregat més de 225.000 visitants, 3.000 professionals i 8.000 escolars en menys D’un mes.

Per primera vegada en la història del festival, una selecció de Visa pour L’Image ? Perpignan surt del seu espai habitual i arriba a Barcelona gràcies a L’interès del CCCB i de la Fundació Photographic Social Vision per aportar més continguts de fotografia documental a la ciutat de Barcelona.

La Fundació Photographic Social Vision, que es va encarregar al setembre de seleccionar quatre reportatges complets D’entre tots els que es van exposar en L’edició del 2011, en destaca la gran oportunitat D’aportar al públic més eines de reflexió que convidin a aprofundir sobre temes D’actualitat. Les quatre mostres triades i coproduïdes pel CCCB, Photographic Social Vision i el mateix festival, són documents gràfics excepcionals del que s’ha viscut en tres continents al llarg del 2011.

Sota el títol «Més fotoperiodisme. Visa pour L’Image ? Perpignan a Barcelona’, Photographic Social Vision i el CCCB ofereixen al públic barceloní la possibilitat de continuar endinsant-se en L’estimulant gènere de la fotografia documental més enllà de World Press Photo, cita imprescindible des de fa set anys a la ciutat, i enfortir D’aquesta manera el lligam entre Barcelona i la fotografia documental. La selecció de ‘Més fotoperiodisme’ permet accedir i contemplar reportatges fets en profunditat i apreciar la tasca D’autors compromesos amb la documentació sensible i veraç del nostre entorn i contestar, D’aquesta manera, a una demanda creixent i un interès real del públic envers aquest gènere fotogràfic.

‘Japó, març 2011’, una selecció de la revista Days Japan

L’11 de març de 2011 un terratrèmol va fer tremolar la costa nord-est del Japó amb un sisme de 8,8 graus en L’escala de Richter. El terratrèmol va desfermar un tsunami que va provocar ones gegantines de fins a 20 metres. Unes hores després, les primeres imatges que il·lustraven la notícia succeïen els fets. La revista Days Japan va recollir L’obra de més de quaranta fotògrafs japonesos, professionals i amateurs, sobre les conseqüències del tsunami durant el primer mes després de la catàstrofe. Les imatges mostren la cruesa de la devastació i els efectes directes del tsunami en cases, cotxes i ciutats senceres.

‘Els camins de la revolució’ de Yuri Kozyrev, representat per L’Agència NOOR – guanyador del Visa D’Or en la categoria Notícies del Festival 2011

La revolució del gessamí, la primavera àrab o la revolució Facebook són alguns dels noms que s’han donat als vents de canvi que han afectat els governs de països del sud del Magrib i de L’Orient Mitjà. Yuri Kozyrev, guardonat amb el premi Visa D’Or News 2011, presenta a les seves fotografies els aspectes comuns de les revolucions a Líbia, Egipte i Bahrain, on va ser durant dos mesos fotografiant aquests esdeveniments. Les fotografies que fa, emmarcades dins del fotoperiodisme més tradicional, reflecteixen la joventut dels revolucionaris i L’elecció D’una manifestació pacífica però extremadament política. Una quarta part de les fotografies que es presenten a L’exposició a Barcelona són inèdites. Kozyrev va continuar documentant aquests esdeveniments a Egipte, Líbia, Bahrain i Tunísia després de la seva exposició a «Visa pour L’Image ? Perpignan» al setembre del 2011.

‘La narcocultura’ de Shaul Schwarz, representat per Getty Images

Després de les estadístiques de morts provocades pel tràfic de drogues, de què s’ha parlat fins a la sacietat, s’amaga una realitat social molt més àmplia de la qual es parla poc, tot i que afecta milions de mexicans i llatinoamericans. El narcotràfic és una guerra oculta que no es limita a les morts a diari; al darrere s’amaga una realitat social molt més gran. Per a molts, els narcotraficants representen L’únic model possible de fama i èxit. De L’avarícia, les drogues i la violència ha sorgit una nova cultura: la narcocultura. En les paraules de Joel Vasquez, promotor musical narco, “els herois actuals no són ni els advocats ni els polítics. Els herois són els que fan que els diners circulin”. Les fotografies de Schwarz, amb un punt de vista sarcàstic i irònic, no mostren només les dures condicions de vida a les ciutats frontereres a Mèxic, sinó que també ens revelen la cultura compartida per milions de mexicans i llatinoamericans involucrats o afectats pel tràfic de drogues i, per damunt de tot, per L’atractiu “narcoluxe”.

‘Em dic Filda Adoch’, de Martina Bacigalupo, representada per L’Agència VU

Des de fa més de vint anys hi ha un conflicte armat entre L’exèrcit ugandès i L’Exèrcit de Resistència del Senyor (o LRA), qualificat com “la pitjor crisi humanitària oblidada per la resta del món”. Actualment, el Tribunal Penal Internacional està jutjant les massacres de civils a mans de L’LRA. ‘Em dic Filda Adoch’ és la crònica de la vida quotidiana D’una dona del nord D’Uganda que va perdre una cama, el seu fill petit i els seus dos marits en la violència extrema que viu el seu país. Les fotografies de Bacigalupo transmeten una història tendra, còmplice i íntima, un assaig fotogràfic que s’ha aconseguit a través del temps, la confiança i la comprensió mútua entre L’autora i el subjecte documentat.

La Fundació Photographic Social Vision

És una Fundació privada sense finalitat de lucre que des de fa deu anys destaca a Barcelona com a plataforma de suport al fotoperiodisme a través de L’organització D’exposicions de fotografia documental que acosten temes socials al gran públic. Photographic Social Vision és L’encarregada D’organitzar, des de fa ja set anys, la prestigiosa exposició World
Press Photo en el CCCB, i ha convertit en imprescindible aquesta cita amb el fotoperiodisme a la ciutat amb més de 35.000 visitants anuals. Fa poc també ha presentat L’exposició «MAREA NEGRA», amb imatges del vessament de petroli al golf de Mèxic del fotògraf espanyol establert a Seattle, Daniel Beltrá, en el Roca Barcelona Gallery.

—

foto: © Koichiro Tezuka – Mainichi Daily News