31 març 2010 Mor l'artista Lluís Vilà
El pa era el nucli de la seva obra escultòrica
L’escultor dels pans, Lluís Vilà, un dels artistes catalans més inclassificables, va morir ahir als 57 anys, en plena efervescència inspirativa. Vilà va iniciar de molt jove l’activitat artística -a principis del anys setanta-, participant a la mostra col·lectiva del grup Tint-1, a la llotja del Tint de Banyoles. Fins a la meitat de la dècada dels vuitanta va treballar en el camp de la investigació i la instal·lació dins els corrents conceptuals de l'”eat art” i l’art fungible. Va realitzar treballs com Les sabates comestibles (1979), va participar a Art 14’83 CIAC a Basilea, va exposar Entre pa enlluït (1984) a la Fundació Miró de Barcelona, Fagocitosi (1985) a la sala Montcada de la Fundació La Caixa de Barcelona i Cambio de piel (1985) als festivals de Navarra.
De mica en mica va abandonar les referències directes als elements comestibles per referir-s’hi indirectament des de nous materials com ara el ferro i la pintura sobre paper. En aquesta etapa diferent es va interessar per l’embolcall del menjar en conserva, és a dir, les llaunes, i va treballar escultures en ferro sense volum, que va presentar a la sala Vinçon de Barcelona (1990) i a la sala Tránsito de Madrid (1991).
Vilà es va presentar a diverses fires internacionals i va participar al pavelló d’Espanya de l’Exposició Universal de Sevilla (1992). Va realitzar Clàstics, una intervenció en la remodelació del volcà Croscat a Olot, premi FAD (1994), i va exposar Capitals del disseny al Centre George Pompidou de París, i a l’exposició El moble català des del segle XV, al Palau Robert de Barcelona.
Una constant en la seva obra va ser la utilització de materials fungibles i la seva crítica dirigida a la societat de consum, que dóna per acabada amb l’exposició Àlef (1996), treball característic on utilitza com a pintura la seva pròpia sang, i que va ser exposat a la galeria Alter Ego de Barcelona. A partir d’aquest moment va integrar el llenguatge pictòric i escultòric en una sola cosa, creant les sèries Navegants (1995-1997) i Contraris (1995), que va continuar amb Logos (2001). Un dels últims treballs de Lluís Vilà és Nautes (2006), una obra que s’acosta cada vegada més a l’art conceptual, on l’artista reflexiona amb un to irònic, paradoxal i crític, realitzant escultures i pintures de cos infantil renunciant a la seva iconografia de cos habitual, cosos que volen esmenar l’error primordial de què ens parla Antonin Artaud.
___
Fotografia: Joan Comalat
