05 set. 2018 El museu memorial de l'Exili presenta la nova exposició "Exili, fronteres, desarrelaments" oberta a partir del 7 de setembre

Treballs pictòrics de Carles Vergés i l’escriptura de Victor Sunyol es complementen per mostrar una emotiva i també rigorosa experiència de l’exili

Redacció.- Exilis, fronteres, desarrelaments de Carles Vergés i Víctor Sunyol és la nova exposició temporal que es presenta al MUME. Una proposta en què els treballs pictòrics (Carles Vergés) i l’escriptura (Victor Sunyol) es complementen a fi de plantejar una aproximació emotiva, quasi lírica, però, alhora, també rigorosa de l’experiència de l’exili. El seu treball té una base documental (fotografies, dibuixos, pel·lícules i fonts orals) relacionada amb la Retirada republicana i les vivències als camps de concentració del Rosselló on foren ubicats centenars de milers d’aquelles persones que emprengueren l’èxode a causa de la desfeta republicana a Catalunya el febrer de 1939.
En concret, el treball pictòric de Vergés transita des dels dibuixos figuratius i narratius fins als quadres més abstractes i simbòlics. El llençol (primer i darrer embolcall de la persona i símbol de la llar i la intimitat perdudes), la línia (frontera, límit, pas, partició, enfrontament…), les arrels o l’ull omnipresent són alguns dels motius que articulen aquesta suite.
Sunyol, a partir de l’obra de Vergés i de la documentació, escriu textos breus que són mirades, reflexions, espurnes, sensacions i impressions sobre aquesta tragèdia i sobre escenes concretes, donant veu als protagonistes (les víctimes i els testimonis) i parlant-ne des del nostre present, tan proper a aquells fets.
En efecte, com donar veu i visibilitat als exiliats és un dels reptes principals que es plantegen els dos creadors. L’Exili de 1939, malgrat els quasi 80 anys transcorreguts, continua tenint una presència indiscutible en la memòria col·lectiva. Més enllà de la pròpia generació que ho va patir directament, l’experiència de l’exili s’ha transmès generacionalment com un dany irreparable, perdurable en el temps. Catalans i altres ciutadans de l’Estat espanyol foren en un període històric molt proper exiliats, expatriats, desplaçats, desarrelats, desterrats, refugiats, sol·licitants d’asil, sense papers, internats, exclosos, deportats. És a dir, rebutjats i perseguits, primer, a la seva terra d’origen i, després, en una Europa convulsionada pel totalitarisme i la guerra. Un passat, per tant, problemàtic, que arrossega traumes de difícil curació tal com vol reflectir aquesta obra a quatre mans. Tanmateix, la proposta artística no es reclou en l’època pretèrita, perduda, sinó que fa l’aposta de situar-se en un posicionament actiu des del present. És a dir, copsar l’abast de la pèrdua i la ferida no cicatritzada que va comportar l’exili als nostres conciutadans esdevé també un pas essencial per adquirir l’empatia vers els qui, avui, pateixen situacions en molts aspectes similars.
L’exposició també s’acompanya de l’edició d’una publicació. Amb el mateix títol que l’exposició, el petit llibre reprodueix algunes de les obres pictòriques de Carles Vergés i, alhora, recull íntegrament els textos de Víctor Sunyol, els quals es divideixen en dues parts: “La Retirada” i “Els camps”. A la publicació també s’hi ha inclòs la traducció francesa i castellana dels textos originals en català.