03 des. 2020 No em dic Eva, em dic Jordina

Jordina Biosca - Narradora i directora Festival Eva

Molta gent, quan m’escriu un correu, es dirigeixen a mi com a Eva. En realitat em dic Jordina i aprofito per dir que per altra banda, tot i que cada cop menys, molts s’obliden de felicitar-me el sant. Retornant a l’Eva, però, la cosa no deixa de deixar-me perplexa. L’EVA és un festival, i si jo em digués Eva, deuria ser la persona més egocèntrica i pagada de si mateixa sobre la terra ja que voldria dir que, alhora que dirigir l’esmentat festival, li hauria posat el meu nom. És clar que això els qui transaccionen amb perfums, cotxes o dissenys de teles ho fan i aleshores converteixen el propi nom en marca i referent, i aquest passa de pertànyer-los a ells exclusivament com a subjectes per a convertir-se en un concepte social, de moda, de prestigi o del que sigui.

L’EVA té reminiscències que van més enllà de les marques i les modes, però. Diuen alguns que va ser la primera dona, però això a nosaltres no ens afecta massa ja que ser per ser, hagués pogut estar un baobab, una cloïssa o una hortènsia. El que ens interessa és que el primer de tot va ser el verb i que amb ell es van engendrar les coses, i a partir d’aquí ens vàrem comunicar i per tant, escoltar, entendre, raonar (o no), crear, compartir i tot el que hi vulgueu afegir. I les coses van passar de sentir-se des del dedins a dir-se i a sentir-se-les dir cap enfora un mateix i van agafar més còrpora, entitat i sentit, i van passar-se a perpetuar de boca a orella i després, molt després, de paper en paper i de mà a paper i de paper a boca i altre cop a orella. Ja veieu que escric com si narrés: deu ser cosa de l’ofici, i del festival, que acaba assimilant-se en un mateix.

En fi, que quan una servidora feia la memòria cada any del festival En Veu Alta, per no haver de picar tantes vegades el mateix va començar a utilitzar l’acrònim EVA per definir la bèstia i finalment es va quedar així. Vull dir que de vegades, les coses, de tan fàcils i lògiques sembla que perden glamour, però si ho escrius o i si ho expliques, tot pren una altra dimensió, tot acaba sent únic i definitiu, i l’EVA esdevé la primera dona, el desig tornat paraula, la comunicació, l’emocionar-se, entendre i comprendre a través de les històries que t’expliquen i després, un festival. L’EVA. No la Jordina, que sóc jo i qui ara s’acomiada.

Salut i us esperem a l’EVA!