20 juny 2013 No había que hacer negocios con argentinos, d'Ariel Halac, crònica d'una emigració, col·lectiva i personal

El llibre és la crònica d'una emigració, col·lectiva i personal, a través d'un compendi de narracions breus

No había que hacer negocios con argentinos és la crònica d’una emigració, col·lectiva i personal, a través d’un conjunt de narracions breus que, amb inspiració cortazariana, es poden llegir de manera continuada o en diferent ordre, mantenint la seva pròpia coherència i individualitat.
No había que hacer negocios con argentinos és el relat en primera i tercera persona del viatge que inicia un nen jueu alemany de 8 anys que es perd en una extranya ciutat en equivocar-se de tramvia en el pais europeu del qual van fugir els seus avis berlinesos el 1939. Inicia un recorregut per nombroses estacions oníriques i surrealistes fins a trobar-se a si mateix 47 anys després.
En la seva adolescència s’enfonsa a les entranyes de la dictadura militar argentina, amb el terror continuat en una escola de tradició prusiana en plena dictadura militar. Les seves pors s’intensifiquen quan, als 16 anys, veu com la guerra de les Malvines s’emporta tots els protagonistes, gairebé tant nens com ell, en un viatge sense retorn possible. L’adolescència es farceix de fantasies i vivències de por, fred, desaparició de companys, abandonament, indefensió i mort.
Fuig a Miami després de l’esperança d’Alfonsín, quan el 2001 s’ensorren els bancs i la convertibilitat un a un de la moneda argentina s’esmicola deixant un estol de submergits. Es perd en els laberints del consum sense acceptar-lo com a meta de la seva vida. És testimoni de l’esdevenir d’altres desplaçats i dels perills de ser un marginat en el món de les coses i els diners, els cotxes, les hipoteques, les illes privades, el cocodrils i els huracans. Relata amb una dosi d’humor negre la vida i la mort dels qui, vestits només amb els seus noms
i cognom llatins extravagants, cerquen un impossible desconegut en un món que no els acceptarà, ni abans ni després dels atemptats de l’11 de setembre.
En un altre exili, transita pels pobles de la Catalunya profunda (els seus simbòlics Cantamorts sense present ni futur) i es troba a la Costa Brava amb el seu entranyable amic i col·lega Roberto Bolaño, l’admirat escriptor xilè que viatja pels mateixos camins del desterrament. D’aquesta trobada sorgeix l’esperança de trobar-se a sí mateix, de tornar a les arrels, deixar de ser estranger. Arriba a Portbou i es produeix la revelació de Walter Benjamin, la seva ànima bessona de l’exili, en tota la dimensió de la desesperació. Sent l’impuls de tirar-se pel túnel representatiu de la mort de Benjamin (l’escultura de Dani Karavan), camí directe a les profunditats del mar. L’encontre amb Benajmin dóna peu a un diàleg amb si mateix, i és la clau que li permet descobrir els significats i sentit de la seva vida i (intentar) recuperar la persona perduda als 8 anys en un tramvia de Colònia.
Redimensiona llavors la seva admiració pels escriptors llatinoamericans i es retroba amb el Sud i la cultura mediterrània i europea. Borges, Arlt, Cortázar i d’altres; Kafka i Joseph K; Döblin i Bibenkopf, el pres que surt de la presó de Berlin, el tornen a fascinar. Ell mateix es transmuta en un nou Bibenkopf reclòs a la presó de Figueres. S’allibera finalment retrobant l’anhel de justícia per als altres perduts i reclosos del món.
No había que hacer negocios con argentinos és a la vegada un llibre de viatges, una novel·la negra i una crònica del desarrelament i de la nostàlgia. És la representació del drama dels emigrants, els marginats, els exclosos, els perdedors i la seva travesia per la diàspora. És una constat la impossibilitat del retorn a la infantesa i a la calidesa de la llar perduda. L’escala final del viatge és l’intent de recuperació de l’esperança i la pròpia història. En definitiva, el retrobament amb la pròpia identitat.
No había que hacer negocios con argentinos és una crònica escrita en un llenguatge precís i ric, amb nostàlgia i ironia.
Aquest és el primer llibre a Espanya de l’argentí Ariel Halac, que ha publicat tota la seva obra a Argentina.
L’AUTOR,- Nascut a Córdoba, Argentina, el 1966, Ariel Halac és editor i comunicador social. La seva generació va crèixer en la dictadura de Videla i es va forjar en la democràcia d’Alfonsín. Entre el 2000 i el 2004 va viure a Miami. D’ençà el 2004 viu amb la seva dona i els seus tres fills a la Costa Brava.
L’Instituto de Cine y Artes Audiovisuales de Argentina va premiar el seu guió antropològic documental Tribus Urbanas el 1998. Ha publicat Asalto en Calle 10 (Córdoba, Argentina, 1998), un volum de relats negres ambientats a la post dictadura argentina i Clase ’66 (Córdoba, Argentina, 2012), retrat generacional dels 80. Els dos volums estan il·lustrats amb obres del pintor Marcos Tatián. Amb el seu difunt germà Pedro Halac va crear Cosmonautas (Córdoba, Argentina, 2011), un recorregut narratiu, poètic i pictòric a dues veus.