22 abr. 2008 Nomeda & Gediminas Urbonas. Dispositius per a L’acció
L'exposició, comisionada per Bartomeu Marí, es podrà visitar al MACBA del 14 de març al 15 de juny
L’obra de Nomeda i Gediminas Urbonas es desenvolupa en projectes de caràcter interactiu que reflexionen sobre els conflictes i les contradiccions de les societats ex-soviètiques i la seva recent incorporació al capitalisme. Nascuts a Lituània i establerts
Els treballs de Nomeda i Gediminas Urbonas es desenvolupen normalment com a processos que creixen en diferents etapes i que impliquen la col·laboració amb col·lectius o especialistes D’altres àmbits com poden ser músics, psiquiatres o arquitectes, depenent de la natura del projecte. Aquesta forma de treball atorga un dels principals trets a L’obra de Urbonas: el fet que el producte final no és concreta en quelcom on L’autor és fàcilment reconeixible. Atès el caràcter processual de L’obra, la seva elaboració a partir de la confluència de diferents i diversos elements, i la col·laboració amb col·lectius o especialistes externs, el treball resultant es troba mancat D’un ?estiL’ propi que el faci reconeixible i identificable per part de L’espectador, com a pertinent a un autor.
Un altre element que comparteixen tots els projectes que es presenten en L’exposició del MACBA ?Transaction, Ruta-Remake, Protest-Lab, Villa Lituania i Druzba? és la incorporació, en un moment o altre del procés, del cinema. Urbonas recorren de forma habitual a aquest mitjà, a L’arxiu cinematogràfic (públic o privat) com a lloc des D’on s’han construït i es construeixen els models de control D’una societat, tan a nivell individual com col·lectiu. En les seves obres, els artistes aconsegueixen dinamitzar el concepte D’arxiu en el sentit que el fan públic, li donen visibilitat, L’utilitzen, el deconstrueixen i juguen amb ell, de tal manera que L’arxiu -en aquest cas cinematogràfic- es presenta com quelcom subjecte a una permament construcció i valoració, lluny D’una concepció monolítica i intocable.
