13 oct. 2019 El nou fill del Baztán es fa gran a Sitges junt amb el talent jove del fantàstic distingit a la Blood Red Carpet

L'entrega de distincions va ser apadrinada per Goya Toledo, una de les actrius espanyoles amb més projecció internacional

Redacció.- El Festival s’ha convertit en escenari d’estrenes mundials, presentacions de pel·lícules molt esperades per a tots els seguidors del fantàstic i en la jornada que cada any Sitges dedica al talent prometedor del gènere amb la celebració de la cinquena edició de la Blood Red Carpet. El matí plujós del dijous,  va començar amb la roda de premsa de Legado en los huesos, la segona entrega de l’exitosa trilogia literària del Baztán (El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta), de Dolores Redondo. La pel·lícula, dirigida de nou per Fernando González Molina (Palmeras en la nieve, Fuga de cerebros), qui també s’encarrega de la tercera i última part de la saga, torna sobre les passes de la inspectora Amaia Salazar (Marta Etura) en un film amb dosis i suspens a prova dels nervis més calmats. A Etura se li sumen Leonardo Sbaraglia, Imanol Arias, Ana Wagener i Francesc Orella en aquest thriller que tindrà la seva resolució als cinemes a finals del proper any. Com va comentar el seu productor, Adrián Guerra, es va rodar la segona i la tercera entrega de la trilogia a la vegada, en 19 setmanes sense ordre cronològic, sent la primera que es feia a Espanya. Marta Etura ha parlat dels canvis de rols a la societat i que per fi les dones formen part del mercat laboral, com és el cas del seu personatge al film, que pateix un fort canvi i s’enfronta als problemes amb més fortalesa conseqüència la seva nova maternitat. En aquest sentit, González Molina, ha destacat que aquesta evolució del personatge s’ha traduït en una segona entrega més oberta i emocional que l’anterior, en un thriller d’acció on les històries dels personatges prenen rellevància.
Una jornada completa i intensa a Sitges en que es va poder veure pels seus carrers el nou talent del cinema fantàstic. Per una banda, amb el Sitges Coming Soon, la secció on es presenten projectes de gènere que properament es faran realitat, que entre d’altres clips es van presentar Baby, produït pel cineasta basc Juanma Bajo Ulloa, i Orígenes secretos, presentat per Antonio Resines. I per l’altra banda, es va celebrar el cinquè aniversari del Blood Red Carpet, el programa promotor del jove talent actoral del Festival i pioner a tot l’estat que selecciona dues joves actrius, dos joves actors i dos joves realitzadors que hagin demostrat una prometedora trajectòria al seu país d’origen per ser presentats a la indústria i als mitjans internacionals. En aquesta edició els candidats seleccionats van ser les actrius Claudia Trujillo i Mireia Oriol, els actors David Solans i Pol Monen, i en l’apartat de directors, Rudy Riverón i Sergi Páez. Al llarg del dia els van acompanyar els directors de càsting internacional Nancy Bishop i Stéphane Foenkinos, convidats per conèixer als joves actors i finalment, a les sis de la tarda, després d’una concorreguda red carpet van rebre a l’Auditori les distincions com a futures promeses de la mà de Goya Toledo, padrina de la gala, abans de la projecció de Le daim.
En Secció Oficial Fantàstic a competició es va viure la presentació de cinc pel·lícules molt esperades per tots els seguidors del Festival. Des de França es va presentar l’última producció de Quentin Dupieux, Le daim, un dels grans èxits de la Quinzena de Realitzadors de Cannes i una de les pel·lícules franceses amb millors crítiques de l’any, que ha confirmat la fidelitat del director a Sitges. També es va poder veure el debut en la direcció d’Ant Timpson –productor neozelandès d’ABCs of Death, Turbo Kid o The Greasy Strangler– amb Come to Daddy, una comèdia negra protagonitzada per Elijah Wood que explora la surrealista experiència d’haver conviscut amb el cadàver del teu pare en un llarg sepeli de set dies. Una altra sorpresa esperadíssima va ser la presentació de The Cleansing Hour, on el director Damien LeVeck i el co-guionista Aaron Horwitz adapten el seu curt original a una peça de dimonis i exorcismes entre millennials i emprenedors.
El thriller i el terror també van tenir un espai destacat a la secció. Swallow, el film de Carlo Mirabella-Davis construeix un thriller fosc al voltant del cos, a partir d’un trastorn que conduirà a la protagonista a una transformació difícil de digerir. I a Les particules (Particles), la producció franco-suïssa dirigida per Blaise Harrison queda clar que estar en plena adolescència i a la vegada envoltat de l’accelerador de partícules més gran del món no és la millor opció per travessar aquesta edat tan complexa.
A la Secció Òrbita es van poder veure per fi Huachicolero, d’Edgar Nito, una reflexió sobre la realitat social de Mèxic i gran triomfadora del novaiorquès festival de Tribeca, així com l’esperada The Wild Goose Lake, de Diao Yinan, en sessió especial, una pel·lícula de ritme frenètic i de formes estilitzades que a la platea del Festival de Cannes, Quentin Tarantino es va posar de peu per aplaudir.