13 març 2021 Ovidi4 publica el llibre disc ‘L’Ovidi se’n va a la Beckett’

El treball recull el directe enregistrat a la sala barcelonina el 2019, en la cloenda de la gira ‘Cuidem-nos’, i tres versions inèdites

Redacció.- La formació poètico-musical Ovidi4 on Mireia Vives, Borja Penalba, David Caño i David Fernandez reivindiquen la figura del cantautor alcoià Ovidi Montllor i Mengual, llançarà el proper 16 d’abril, el llibre disc “L’Ovidi se’n va a la Beckett”. És el primer enregistrament dels Ovidi. El treball recull el directe enregistrat a la sala Beckett de Barcelona la primavera del 2019, en la cloenda de la gira “Cuidem-nos” però, a més, inclou tres versions inèdites enregistrades el novembre passat amb el guitarrista Toti Soler.

El disc mostra 79 dels 210 minuts que va durar el concert i aquest cop la música va acompanyada de lletres. ‘L’Ovidi se’n va a la Beckett’ és també un llibre de 164 pàgines amb introducció de Jana Montllor, pròleg de Marina Garcés, epíleg de Jordi Cuixart i una acuradíssima antologia de fins a 24 textos i articles especialment seleccionats. L’escrit fa un retrat coral del músic a través de textos d’artistes i pensadors que l’han admirat i estimat.

La presentació del llibre disc es converteix a més en un nou espectacle i l’inici d’una gira, que es presentarà el proper 24 d’abril al Festival Strenes de Girona amb la companyia de Toti Soler, passarà per Barcelona amb una proposta distinta -Ovidi15M, arran del 10è aniversari de la revolta indignada de les places– i recorrerà els Països Catalans a partir de l’estiu, arrencant a Manacor el 19 de juny.

“Un homenatge, només un més encara, de tants homenatges des de baix i que des de fa 25 anys ha anat esdevenint un homenatge imprevist continuat, quotidià i permanent”; aquest és el sentit de “L’Ovidi se’n va a la Beckett”, segons els membres de la formació -que havia de durar un dia i ja fa 7 anys que volten per places i escenaris. Un humil homenatge que fan, segons diuen, “des de la generació que va néixer sota la democràcia de l’amnèsia, la precarietat a perpetuïtat i l’orgia immobiliària” i, és des d’aquesta perspectiva, que volen que es converteixi també en “un reconeixement a totes les persones, col·lectius i músics que –contra els grisos planificadors de l’oblit i el bandejament– han contribuït a rehabilitar la figura de l’obrer de la paraula d’Alcoi”. Al capdavall, l’Ovidi no se’n va anar perquè sempre torna, com recorda el fil de memòria que es trena al llibre: dels treballs d’Inadaptats, de Feliu Ventura, d’El Diluvi o de VerdCel, així com del concert de ‘L’Ovidi se’n va a Palau’ de l’any 2006 o els més de 400 actes de l’any Ovidi 2015; fins arribar a les propostes del 2020, amb motiu del 25è aniversari de ‘les vacances’ de “l’artista, cantant i pallasso”, en un continuat “clatellot, fruit de l’esforç compartit, de la memòria contra l’oblit”, com subratllen els Ovidi4.