18 març 2014 "Pavelló Mies van der Rohe. Segona reconstrucció", una intervenció artística de Jordi Bernadó

Pavelló de representació

Mies es referia al pavelló com un “Pavelló de Representació”. Un edifici EFÍMER el valor màxim era REPRESENTAR UNA IDEA. Per tant, el que perdura del pavelló és una EVOCACIÓ, NO UN OBJECTE. Acte conceptual, no material. Generador de pensament, no fabricació física d’un espai. El que queda del pavelló, per tant, és la idea i les seves imatges. I Mies s’encarrega fotografiar el pavelló sense portes. En el pensament i en la mirada de Mies, el pavelló no té portes. El Pavelló realment només va existir plenament en els moments en què les portes es van desmuntar. El moment de la MIRADA és l’únic moment real.