Pep Burgoa: “Quan era jove, jo copiava poemes i m’anava quedant la sonoritat. Em vaig adonar que em faltava la música i així va ser com vaig començar a compondre”

"El temps no esborra res" és el tercer disc de Pep Burgoa

El temps no esborra res (Segell Microscopi) és el tercer disc de Pep Burgoa i vol conjurar-se per contradir la dita popular que assegura justament el contrari. Cadascuna de les dotze cançons que l’integren inclou una història, un punt de vista o fins i tot un món. El rebuig a l’eufòria d’uns salts sense sentit ni consistència en els que se sustenta bona part de la música actual imperant. Davant d’això, el vell ofici d’escriure cançons. Res més.

Cançó d’autor. Per caràcter i per convicció. Un gènere amb una llarguíssima tradició històrica que gaudeix d’una excel·lent mala salut. Cançons d’aquelles que potser t’agrada escolar quan no et veu ningú, escrites només per a quan, més enllà del soroll, ets veritablement tu.

 

Pep Burgoa

Va néixer al barri o vila de Gràcia de Barcelona. Al llarg dels anys, ha viscut a Barcelona, Madrid i Évreux (Normandia). Des del 2019, ho fa a Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Llicenciat en Filologia Moderna, la seva trajectòria laboral se circumscriu al món de les biblioteques, amb esporàdiques incursions en la docència.

Com a cantautor, té publicats dos discos en català: Jo, de vosaltres (2015) i L’Àtic del 16 (2018). No es prodiga gaire als escenaris, però ha fet concerts, entre altres, al Barnasants, al Festival de Música en Espais Singulars de La Garriga i al centre cultural Blanquerna de Madrid. El temps no esborra res és el seu tercer disc.

Etiquetes: