26 gen. 2017 Pep Lladó presenta el seu nou treball Després de la Rumba al Barnasants
El pianista de Gato Pérez i líder del grup de rumba Ai Ai Ai presenta per primera vegada les seves pròpies cançons
Redacció.- El proper diumenge 29 de gener el Harlem Jazz Club acull, en el marc del Barnasants, la presentació del nou treball discogràfic de Pep Lladó, Després de la Rumba (Sota la Palmera, 2016). Després d’haver estat pianista de Gato Pérez, liderat el mític grup de rumba Ai Ai Ai, i ser l’autor d’infinitat de composicions i produccions, ara Lladó es despulla i es decideix a cantar per primera vegada les seves noves cançons.
Després de la Rumba sorgeix com una evolució de la seva trajectòria en el món de la rumba i tanca la porta del seu anterior projecte Andar Contigo. Aquest nou treball té el sabor de totes les influències que ha tingut aquest prolífic artista, sota un marc cent per cent personal, íntim i únic. Un gran disc ple de petits detalls i molta sensibilitat, un disc que significa evolució i que recull temes introspectius que s’acosten a la cançó d’autor sense perdre l’essència rumbera.
A Després de la Rumba, que pot presentar amb diversos formats – solitari, duo o quartet -, el cantant i compositor ha comptat amb la col·laboració de Lisa Bause (violí), Rafalito Salazar i David Torras (guitarres), Johnny Salazar (percussions), Oriol Martínez (bateria) i Yumitus Hernández i Yaneisy Martínez als cors. Domènec Ludeña l’ha acompanyat a la guitarra a ‘Quan ens falta l’amor’ i Tio Rafael, Kike ‘Lavativa’ i Rafalito Salazar ho han fet als cors i a las palmas amb ‘Ho duc tot amb mi’.
Més de trenta anys avalen la carrera musical de Pep Lladó que ha tingut l’oportunitat de desenvolupar la seva tasca en facetes ben diferents. Al costat de Gato Pérez o amb els Ai Ai Ai però també composant música per cinema i televisió, ha exercit de productor i tècnic en multitud de referències, ha publicat discos en l’àmbit de la música electrònica i ara, finalment, ens ofereix aquest projecte on canta per primera vegada les seves pròpies composicions.
Pep Lladó sobre Després de la rumba
Les cançons neixen despullades com nosaltres i unides amb qui les ha parit per un cordó umbilical que de seguida es talla. Normalment no triguen gaire a fer la seva vida, a vestir-se amb arranjaments que les engalanen i a buscar, per sí soles, una veu que les canti. Amb el temps, el compositor les va sentint cada vegada més lluny, feliç de veure-les créixer però enyorat d’aquell primer moment en que només eren seves. És per això que aquesta vegada em decideixo a interpretar jo les meves cançons amb aquesta veu meva que no està feta per cantar. Només tinc l’excusa de ser el pare de les criatures i que em venia molt de gust fer-ho. Que em perdonin els cantants.
