Pep Munné torna a La Gleva amb Speer

De l'11 al 29 de gener, acompanyat de Xavier Ripoll i amb direcció de Ramon Simó

Redacció.- La petita sala de Sant Gervasi encara la celebració del seu cinquè aniversari amb un primer trimestre centrat en la reposició d’espectacles que han tingut èxit en la seva primera presentació al mateix teatre i que apel·len a públics ben diferents però que conviuen i intercanvien experiències en aquest model de teatre de proximitat, de barri. Des dels espectadors sèniors interessats en política, història i conflictes, fins a joves que cerquen llenguatges més disruptius trobaran la seva proposta a La Gleva aquests primers mesos de l’any.

Torna al Teatre La Gleva (11 al 29 de gener) l’obra d’Esther Vilar SPEER, dirigida per Ramon Simó i amb Pep Munné i Xavier Ripoll a l’escenari en un treball 100% actoral. Una obra que posa la política i Europa davant del mirall de la seva història recent. Una comèdia amarga d’intriga política, basada en la figura d’Albert Speer, el ministre de Hitler destinat a succeir-lo enfront del III Reich.

Seguirà en la programació l’obra EL CHINABUM, amb un repartiment renovat, un muntatge en que segons les seves pròpies creadores: “el que més ens motiva és parlar sobre nosaltres: ens vam proposar fer una radiografia real sobre la nostra generació”. Chinabum conté ingredients de comèdia negra a través d’un llenguatge quotidià, i reivindica que: “els mil·lènials tenen moltes coses a dir, així com moltes inquietuds”. Un home tanca al lavabo del seu bar a tres noies que, incomunicades, busquen la manera de sortir. El que abans semblava el magatzem d’un bar xinès, s’acaba convertint en el seu refugi. Creuen que poden canviar el món però el món només vol vendre Yatekomos.

Al final d’aquest primer trimestre, la Gleva també recuperarà L’ABDICACIÓ, un petit conte moral sobre un rei fictici dirigit per Ramon Simó i interpretat per Xavier Ruano. La primera obra d’Albert de la Torre (periodista, crític teatral, productor i realitzador d’audiovisuals) ens parla sobre la fi del paradigma social de convivència en el qual s’ha basat la política i la pau europea des de la fi de la II Guerra Mundial.